08.05.2023 - 19:56
|
Actualització: 08.05.2023 - 22:39
La comissió d’investigació del Parlament Europeu sobre l’espionatge il·legal amb Pegasus ha aprovat un informe final en què presenta recomanacions i fa anàlisis dels casos que s’han estudiat. L’essència del document aprovat s’allunya del to de l’esborrany de l’informe, que assenyalava amb molta duresa el paper de l’estat espanyol en l’espionatge del Catalangate.
El text mostra preocupació de l’ús del programari espia a l’estat espanyol, però diu que la majoria d’eurodiputats van trobar que tenia un sistema de justícia independent amb garanties. “Tanmateix, queden algunes preguntes sobre l’ús de programari espia”, diu el text. També diu que el govern de Pedro Sánchez treballa per resoldre les deficiències. No obstant això, diu que els eurodiputats demanen a les autoritats que garanteixin investigacions “completes, justes i efectives”. El comitè que analitza l’ús de programes com Pegasus proposa d’implicar l’Europol en les investigacions a l’estat espanyol per a dur a terme processos forenses apropiats.
L’informe general conté un capítol centrat en el cas espanyol, en què destaca que hi ha un patró clar en la cibervigilància relacionat amb l’independentisme català. “La majoria de les intercepcions del Catalangate coincideixen i estan relacionades amb moments d’importància política, com l’admissibilitat de les lleis de desconnexió pel parlament i les causes judicials contra separatistes catalans, les concentracions públiques organitzades per Tsunami Democràtic i la comunicació amb separatistes catalans que viuen fora d’Espanya”, diu el text. Fa referència a les investigacions de Citizen Lab per a subratllar que tots els presidents del govern espanyol d’ençà del 2010 han estat esquitxats per programes espia durant el seu mandat o després.
La posició de Junts i ERC
El president Carles Puigdemont, membre de la comissió Pegasus del Parlament Europeu per Junts per Catalunya, s’ha abstingut en l’informe i ha votat en contra de les recomanacions, que creu que protegeixen l’estat espanyol i que legitimen l’ús de tecnologies de ciberespionatge a Europa. Diana Riba, d’ERC, ha votat a favor en tots dos casos. En un comunicat, Puigdemont lamenta que el Parlament Europeu habiliti una tecnologia que diu que és incompatible amb els drets humans i mantingui la doble vara de mesurar entre estats.
Avui, el comitè d'investigació #PEGASUS del Parlament Europeu ha aprovat els informes que analitzen l'ús invasiu, abusiu i il·legal que han fet els Estats Membre d'aquestes armes tecnològiques. I hem de dir que estem satisfets del resultat 👍 pic.twitter.com/6OQ9tlR2C2
— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) May 8, 2023
Sobre l’estat espanyol i al Catalangate, Junts diu que l’informe mostra la gravetat dels fets, però considera que fa seguidisme del govern espanyol en l’apartat de conclusions. “El text és clar en la denúncia de la falta de respostes i col·laboració per part de les autoritats espanyoles, i constata la negativa a obrir una comissió d’investigació parlamentària sobre l’espionatge amb Pegasus, negativa compartida amb Polònia”, explica Junts. Consideren que critica la llei de secrets oficials franquista encara vigent, que denuncia que els jutges puguin no acceptar com a proves vàlides els informes de Citizen Lab, que remarca que l’espionatge s’ha fet contra gent que era a Bèlgica, Suïssa, Alemanya i l’estat francès. “Destaca el cas d’espionatge contra l’advocat Gonzalo Boye i avisa que les garanties legals per a l’espionatge a l’estat espanyol són ‘caducades'”, afegeixen.
En canvi, ERC valora positivament el resultat dels dos texts finals. “Analitzen en profunditat el Catalangate, reclamen a l’estat que actuï per tal de depurar responsabilitats i denuncien la indefensió de les víctimes”, expressen en un comunicat. ERC recorda que els dos texts són fruit del consens entre els grups parlamentaris europeus i que són lluny dels informes que haurien escrit els republicans. “La pressió exercida per Esquerra Republicana i els Verds/ALE ha aconseguit incidir en el text final”, diu Riba, que és vice-presidenta de la comissió d’investigació. També diu que s’ha posat en relleu que s’han fet caure esmenes de les diferents delegacions espanyoles, que creu que tenien per objectiu “eliminar el Catalangate, qüestionar la credibilitat de Citizen Lab o, fins i tot, relacionar l’independentisme amb terrorisme”.
La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, creu que l’informe referma les mancances del govern espanyol en matèria de protecció de drets humans, segons que ha dit a l’ACN. Serret diu que el govern està satisfeta amb el document perquè apunta en la mateixa direcció que ja apuntava l’executiu català sobre l’espionatge a dirigents independentistes per part del govern espanyol. La consellera demana que es vagi tendint cap a un sistema que doni protecció i empara a les víctimes d’aquest mètode d’espionatge. A més, creu que és imprescindible que l’estat espanyol doni respostes sobre el Catalangate, perquè la comissió dóna per fet que el CNI era al darrere de la causa.
