L’euro torna a baixar per sota del dòlar per les respostes diferents a la inflació d’Europa i els Estats Units

La taxa de canvi entre dòlar i euro va tancar ahir 0,994 dòlars per euro, trencant així la barrera psicològica que, històricament, ha mantingut la divisa europea per sobre de l’estatunidenca. Avui els mercats han consolidat aquesta tendència i l’euro ha continuat per sota del dòlar, una situació que no s’havia donat gairebé mai des de la posada en marxa de la moneda comuna l’any 2002. Darrere d’aquest canvi en la correlació de preus entre ambdues divises hi ha les polítiques monetàries desplegades pel Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal (Fed) nord-americana per fer front a l’escalada de la inflació que afecta tant l’economia dels Estats Units com la de l’eurozona des de l’inici de la guerra d’Ucraïna.

Si es miren les taules de canvi entre euro i dòlar dels darrers mesos es pot observar que la tendència descendent de la moneda europea que va iniciar-se el 2021. En aquell moment, un euro valia 1,22 dòlars. Des d’aleshores, la divisa comuna va començar a perdre valor davant el dòlar de forma sostinguda fins a caure per sota del preu 1 $ aquesta setmana. Al juliol ja hi va haver aquest canvi de rols, però no va consolidar-se com ara.

Alguns analistes fa setmanes que avisaven que el preu de l’euro podia acabar superat pel dòlar a curt termini. És el cas de Miguel Uceda, director d’inversions de la firma de gestió d’actius Welzia Management, qui, al juliol, ja anticipava l’efecte que podia tenir la posició “agressiva” de la Reserva Federal combinada amb l’actitud conservadora del BCE pel que fa a la pujada de tipus.

“No és un cas aïllat”

“La paritat contra l’euro no és un cas aïllat. El dòlar es revalora davant la majoria de divises mundials. També estem veient mínims del yen japonès i al yuan xinès. El dòlar fa màxims contra el conjunt de monedes mundial. Això passa, en primer lloc, perquè la Reserva Federal puja els tipus d’interès”, ha explicat Uceda a l’ACN.

Aquest augment dels tipus d’interès impulsats per la Fed per combatre la inflació als Estats Units i evitar la recessió ha obert una escletxa que revalora el dòlar. Segons Uceda, Europa ha trigat massa a augmentar els seus tipus, en negatiu durant anys. Això es feia per assegurar el creixement econòmic post pandèmia i per no complicar el finançament de les economies europees més endeutades, apunta.

“La majoria de compres d’energia es fan dòlars. Necessitem un euro més fort per reduir el cost de les importacions energètiques que són ara mateix el que més mal fan a Europa. No és descartable que els mesos que venen el BCE reaccioni i intenti revalorar la divisa novament davant el dòlar i la resta de monedes amb missatges més durs del BCE”, preveu Uceda.

La debilitat de l’euro al mercat de divises pot tenir diverses conseqüències. Per un costat, pot animar les exportacions, en fer els productes europeus més competitius i econòmics si es compren amb altres divises estrangeres. Per contra, encareix les importacions de matèries primeres i combustibles, tradicionalment produïts fora de l’eurozona. Tanmateix, l’abaratiment de l’euro respecte del dòlar també pot afavorir l’arribada de turistes, especialment nord-americans, que veuen com els seus diners valen ara més a l’antic continent.