21.12.2022 - 19:50
Dilluns passat, sense fer gaire soroll, l’euríbor a dotze mesos va superar el llistó del 3% per primera vegada en catorze anys. D’aquesta manera, l’indicador hipotecari ha passat de taxes negatives (-0,477%) el gener d’enguany a superar el 3% quan falten set dies perquè s’acabi l’any. És l’augment més gran d’ençà que hi ha registre. De fet, en un parell de dies ha arribat al 3,18% i no sembla pas que hagi de frenar.
Fins fa quatre dies, molts analistes deien que el 3% era cosa de l’any vinent i que no pujaria gaire més. Sembla que tot això ha canviat d’ençà de dimecres de la setmana passada, quan la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va apujar mig punt el tipus referencial, fins al 2,50%, i, sobretot, va fer una conferència de premsa molt dura (vegeu la Píndola del dia 15 de desembre), en què anuncià les pujades addicionals que calguessin fins que no s’aturés l’augment dels preus. L’amenaça ha fet trontollar tots els mercats de valors i encarir el preu dels diners que els bancs es presten els uns als altres.
Segons els càlculs que fan algunes institucions, això vol dir que els contractes hipotecaris de tipus variable, amb un diferencial sobre l’euríbor de l’1%, per exemple, veuran una pujada d’uns 270 euros el mes per a una hipoteca mitjana de 150.000 euros a trenta anys. Al cap de l’any, això es tradueix en un sobrecost d’uns 3.200 euros. Tenint en compte que el salari mitjà d’enguany a l’estat espanyol és d’uns 24.000 euros, no cal dir la importància que tindrà aquest pessic inesperat en moltes economies familiars. Tampoc no cal dir que això obligarà –ja hi obliga– molta gent a refer els càlculs sobre les despeses previstes l’any que ve.
En aquests moments, la qüestió que causa més temor és l’acceleració de les últimes sessions. Pensem que els dinou centres d’anàlisi econòmica privats més solvents del país preveien, dins l’estudi de Funcas del mes passat, que no s’arribaria al 3,1% fins al segon trimestre de l’any vinent i, després de repetir-se en el tercer, començaria a baixar. Amb tota seguretat, en l’estudi vinent –el del mes de gener– hauran de canviar les previsions i augmentar el percentatge.
I aquesta situació esclata just els dies en què la despesa familiar és una de les més importants de l’any. I en què el comerç factura les xifres més importants de l’exercici. Què en pensen els consumidors? Segons l’Enquesta Funcas Nadal 2022, feta en línia entre el 2 i el 12 de desembre i presentada ahir, la majoria de ciutadans gastarà enguany la mateixa quantitat que l’any passat per al sopar de la nit de Nadal i el dinar de Nadal. Tenint en compte l’impacte de la inflació, especialment fort en els productes d’alimentació, i la pèrdua de poder adquisitiu per culpa de la inflació, les respostes fan pensar que enguany les taules seran, en general, més austeres (o menys esplèndides) que el 2021.
I hi afegeix un toc qualitatiu, dels anomenats intangibles. Afirma que, si bé gairebé tres quartes parts dels enquestats reconeixen que els agrada celebrar les festes de Nadal, la proporció dels qui s’hi declaren il·lusionats enguany amb prou feines arriba al 60%. Crida l’atenció que un enquestat de cada cinc (21%) a qui, en general, li agrada celebrar les festes, aquest Nadal l’il·lusioni poc o gens.
Algunes altres enquestes indiquen si fa no fa això mateix, amb matisos. L’OCU, per exemple, en una enquesta presentada fa quinze dies, deia que la majoria de famílies té un pressupost semblant al dels altres anys. Però encara que el panorama econòmic no engresqui, “sigui perquè és Nadal o simplement perquè som conscients que enguany tot és molt més car”, hi ha un 15% d’enquestats que declara que gastarà més que no el 2021, i un altre 28% encara gastarà menys diners!
L’Associació d’Empreses de Fabricants i Distribuïdors (AECOC), per una altra banda, assenyala en el darrer baròmetre que aquest Nadal un 70% dels enquestats preveu gastar igual o més que l’any passat i un 30% menys, és clar. I fa una comparació interessant. Diu que s’evidencia una contenció important en la despesa de Nadal en comparació amb les dades anteriors a la pandèmia, perquè el 40% de les famílies enquestades afirma que el pressupost d’aquest Nadal és més baix que el de les últimes festes prèvies a la crisi sanitària. També destaca que els enquestats contindran la despesa en el consum fora de casa, perquè durant aquestes dates el 60% dels consumidors sortiran menys a dinar a restaurants. A més, un 32% dels enquestats assegura que abans aprofitava les festes de Nadal per sortir de viatge, però que enguany es quedarà a casa.
Cal pensar que totes aquestes enquestes han estat fetes poc abans o al començament de l’enfilada de l’euríbor i de les xifres que he comentat abans. No sé si aquesta acceleració farà canviar els plans de molta gent, però hem de pensar que a tot l’estat espanyol gairebé el 30% de famílies tenen una hipoteca, que el juny del 2022 el saldo de la cartera bancària en préstecs hipotecaris era de 624.833 milions d’euros, segons l’Associació Hipotecària Espanyola, i que les hipoteques de tipus variable, a hores d’ara, deuen representar cap a un 70% del total (eren el 75% al tancament del 2021). Tot plegat fa pensar una mica…
