Eulàlia Valldosera a Joseph Beuys

Eulàlia Valldosera:
Escombrades (1991) és una acció que es va donar en la intimitat de l’estudi d’Àmsterdam. És contemporània a l’acció de les escombrades aplicades al sòl de lona coberta de puntes de cigarreta i cendra que vaig fer poc abans i que vaig fer amb públic unes quantes vegades. EL MELIC DEL MÓN.

Aquesta sèrie fotogràfica mostra moments diferents de la creació d’imatges mitjançant una escombra a sobre d’una tela de les que fan servir els pintors. L’escombra simula el pinzell. Mato la pintura o transfiguro l’acció de pintar, captant l’atenció de l’espectador no cap a l’objecte final de l’art, sinó cap a la pràctica de l’art mateix.

Escombrades és una reflexió sobre la caducitat de la matèria i el significat de l’art que em remet a Beuys, el qual va utilitzar l’escombra unes quantes vegades, més com un acte sobre la col·lectivitat i el significat del treball com a servei, o com a protesta social. En el meu cas, faig referència a un acte quotidià menyspreat, perquè les tasques considerades de serveis, la neteja entre aquestes, són dutes a terme a occident per les dones de la casa o per subalterns, persones sense veu, que acompleixen una tasca indispensable que elevo a categoria de ritual (quan vaig presentar l’acció al públic vaig fer referència a antics rituals sobre l’acció d’escombrar cada dia l’espai domèstic).

En definitiva, escombrar la pintura, associada a un acte heroic i masculí, la consecució de l’obra de l’artesania perfecta, resumit en un objecte de culte, valorat al mercat, en favor dels petits actes que s’esdevenen en silenci i humilitat, de la desaparició de l’objecte o la imatge en favor de la memòria de l’acte, l’actitud política que vaig voler ressituar en la pràctica artística, durant uns anys en què el mercat va arrasar a Espanya.

Beuys va escombrar amb una escombra vermella la plaça de Karl Marx al Berlín Occidental, el 1972:

L’1 de maig del 1972, després d’una immensa manifestació organitzada per l’oposició extraparlamentària amb motiu de la festivitat del Primer de Maig, Beuys va escombrar amb una escombra vermella la plaça de Karl Marx al Berlín Occidental. L’acció de Beuys va passar gairebé inadvertida pel públic. Amb la brossa recollida es van omplir bosses de plàstic on hi havia impresa informació sobre l’Organització per a la Democràcia Directa mitjançant el Plebiscit que havia fundat Beuys.

Aquest text de l’artista Eulàlia Valldosera forma part de l’especial de VilaWeb dedicat a Joseph Beuys, un artista de referència amb una concepció radical de l’art, que ha influït diferents generacions d’artistes. L’especial conté una relació d’obres de l’exposició ‘A Josep Beuys’ de la galeria Cadaqués, comentades pels artistes mateix. Hi expliquen el seu vincle amb Joseph Beuys, el qual homenatgen. I també en forma part un article sobre la relació de Beuys i Catalunya, especialment amb Manresa, ciutat que va visitar i que dóna nom a una acció artística significativa en la seva trajectòria, del 1966.