Eulàlia Sanjaume: “Paga la pena destrossar l’Albufera per un aparcament de contenidors? Jo crec que no”

Aquesta setmana, el consell de ministres espanyol ha aprovat la polèmica ampliació nord del port de València, que té l’oposició de ciutadans, científics, les entitats ecologistes i alguns partits polítics, com ara Compromís, Sumar i Podem. Parlem amb Eulàlia Sanjaume, catedràtica de geografia física de la Universitat de València, que fa més de cinquanta anys que estudia l’evolució de la costa. A més, va participar en el procés de regeneració de l’Albufera per a recuperar les dunes arrasades pel darrer ajuntament franquista. Ens explica els impactes ambientals sobre les platges del sud que va tenir l’anterior ampliació del port, la del dic sud, i detalla quines afectacions tindria l’ampliació nord, més enllà de les platges.

—L’anterior ampliació del port ja va afectar les platges del sud. Quines afectacions podria tenir l’ampliació nord?
—La màxima afecció a les platges del sud ja es va fer amb l’ampliació sud, que ha sigut terrible. És el dic sud, el que fa que les ones erosionen més el sud del que s’havia erosionat abans. Aquesta és la gran afecció. L’ampliació que volen fer del nord tindrà un altre tipus d’afeccions: contaminació lumínica, perquè hi treballaran dia i nit i necessitaran posar-hi molt de llum, i això afectarà els ocells que hi són de nit; afectació acústica, en les zones del port; afectació atmosfèrica, pels fums, i no sols dels vaixells, si han de fer el passant per als camions que van al port, encara serà pitjor; l’afectació marina i a la seua fauna, perquè els vaixells fan cua per a entrar al port. I tota la porqueria que trauen dels vaixells afecta les platges del parc natural. També hi haurà un impacte visual molt important. En realitat, aquesta ampliació del port no és res més que un magatzem de contenidors. Això beneficia la ciutat de València? No. Per als ciutadans que viuen a prop de la mar, tot són impediments. A més a més, perquè aquests vaixells tan enormes puguen entrar al port, han de dragar l’entrada, no sé fins a quina profunditat, i això pot afectar les ones, i les ones poden afectar els corrents. Com aniran, encara no ho sabem, i potser sí que hi ha més afecció al sud. Quan hi ha més profunditat, les ones erosionen més.

—Com funciona aquesta erosió de les platges a causa del port?
—Hi ha qui pensa que les ones tornen els sediments a la platja, però no. El vent bufa sobre l’ona i fa que les partícules es posen en moviment. Abans de sentir el fons, les ones transporten l’oscil·lació, i només hi ha transport de sediments des d’on trenquen les ones fins a una certa distància de la platja seca. Però fins allà no hi ha cap mena de moviment de sediments. Abans, el port era una mica més menut i ja s’havia erosionat. Si l’amplies, erosionarà encara més enllà.

—Quin és l’estat actual de la restinga de l’Albufera? Podria ser la fi del llac d’aigua dolça?
—La qüestió és que el problema ja existeix avui. Va ser l’ampliació sud, la que va afectar i encara afecta. Els contenidors no afectaran directament l’erosió del sud, però no necessitem que afecte més, ja ho fa prou. Abans d’aquella ampliació, deien que el port ja havia fet el mal que havia de fer. Però es va fer l’ampliació i va haver-hi molt més problema al sud. La restinga de l’Albufera no és gaire ampla. I com més estreta es faça, més possibilitats d’infiltració salina. La densitat de l’aigua és diferent, però per baix pot entrar a l’Albufera i fer-la salar. I si l’aigua salinitza, adeu a tota la vida que té en aquests moments.

—Creieu que això podria passar ara amb l’ampliació nord?
—No tinc una bola per a preveure el futur, però si no es posa un remei que no siga tirar-hi sorra i més sorra, que el següent temporal s’emportarà, si no es pren la cosa seriosament… El Glòria ens va demostrar que totes les actuacions que s’han fet fins ara de prevenir la costa no han servit, perquè actuem en allò que veiem, que és la part externa, a dalt. I perquè a la gent que fa les regeneracions li és molt més fàcil agafar el camió, anar a la platja, buidar-lo i posar un tractor que aplane la sorra, que no anar al punt on realment hi ha el problema, que és sota l’aigua. Quan era jove, anava a la platja del Saler i perquè l’aigua m’arribara pel genoll havia de caminar molt. Ara és quasi com si et tirares a una piscina. Com menys pendent té la part submergida, més lluny trenca l’ona. Però si tu poses una platja que té molt de pendent, l’ona dissipa tota l’energia en el mateix moment que trenca. I això fa que s’erosione moltíssim més que abans. Caldria tornar a fer platges amb un pendent suau. Això costarà, no hi ha metodologia. Diuen que faran esculls a una certa profunditat, però si tu fas una paret en un lloc, l’ona saltarà aquest tros i passarà per allà. Haurien de fer l’escull i després posar-hi pedres o coses que no siguen contaminants. Llavors posar-hi sorra i tenir una platja de molt poc pendent, que no s’erosionaria. Però si no s’arriba a aquesta solució, tot el que es fa és tirar diners a la mar.

—Quines conseqüències tindria la desaparició de l’Albufera?
—Que tornaríem als orígens, seria un golf marí. Nosaltres vam sondejar l’Albufera fa uns vint-i-cinc anys i vam trobar petxines marines a uns tres metres de profunditat. És a dir, que allò era mar fa molts anys. Després es va tancar, i es va anar fent dolça fins a arribar a l’actualitat. Ara, si s’erosiona la restinga, entrarà l’aigua marina i tornarà a fer-se el gran golf que hi havia abans.

—La batllessa de València i la consellera de Medi Ambient volen que l’Albufera siga declarada reserva de la biosfera…
—Seria fantàstic, però per a això han de posar tots els mitjans necessaris perquè a l’Albufera li arribe aigua dolça i que l’erosió no faça que hi haja problemes de salinització per intrusió marina.

—La Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) és del 2007. Encara té validesa?
—Aquesta DIA està totalment desfasada. En aquell moment, el grup municipal del PSOE em va demanar que fes un informe sobre l’ampliació. Un company em diu que a vegades semble Nostradamus, perquè totes les prediccions que hi vaig fer s’estan complint.

—Quines prediccions vau fer?
—Que no sols afectaria la platja del Saler, sinó que començaria a afectar el Perellonet i el Perelló, tal com passa. Qualsevol cosa que es faça en un lloc marí té unes implicacions. Tenir un parc natural com l’Albufera a dotze quilòmetres d’una ciutat és una riquesa. Hi ha ciutats que pagarien per tenir-ho i no es valora. S’hauria de cuidar, i molt. La contaminació fa que es perda biodiversitat. I si es perd biodiversitat, l’Albufera ho notarà.

—Per què no es demana una nova DIA?
—Això m’agradaria saber a mi. Per què no es demana? Perquè no interessa. En l’anterior DIA ja s’hi deien coses que no s’han fet, com ara que l’Autoritat Portuària de València havia d’abocar tones de sorra per l’afecció que causaria. I no ho ha fet. I a ningú li ha semblat que fos res important. Si això ja no s’ha fet, doncs imagina’t una altra DIA on no sols és l’afecció al sud, sinó a l’atmosfera, els sons, les llums, les aigües marines… Si fan una Declaració d’Impacte Ambiental, no els surt favorable.

—…
—Benefici per a uns pocs i tota la part negativa per als ciutadans. Les coses són així. Només per aquest fet, ja s’hauria de dir no a l’ampliació. Els qui tenim alguna cosa a dir-hi, ho hauríem de dir fort i clar. L’anterior ajuntament ens va convocar a una reunió multidisciplinària perquè explicàrem que en pensàvem. I per això el senyor Ribó va votar sempre de manera negativa a l’ampliació del port, perquè va escoltar els científics. I tots vam dir que de cap de les maneres, que tot era perjudicial. Quins són els beneficis per a la ciutat? Per què hem d’estar tan contents que facen aquesta ampliació?

—Es podria arribar a aturar amb la pressió social, com ja va passar amb l’autopista del Túria?
—Aquella època era completament diferent. Sortíem del franquisme, la gent s’abocava al carrer, eren manifestacions multitudinàries. Ho recorde perquè jo hi era. “El Saler per al poble”, i “El riu és nostre i el volem verd”. Però és que eren milers de persones les que anaven a aquestes manifestacions, hi havia famílies senceres. Ara tots es posen les medalles de “mira quina cosa més bonica que tenim al riu”. Però si els ciutadans no hi haguérem treballat, no ho seria. En canvi, avui dia la gent passa més.

—Sembla que els polítics no escolten ni els ciutadans ni els científics…
—Els científics som l’últim mico. Se suposa que ara, com a espècie, tenim la màxima capacitat neuronal possible i tenim també tota la tecnologia possible, i ho ajuntem tot per a destruir l’únic planeta en el qual podem viure. Jo ja sóc vella, ja no ho veuré, però els nets dels meus nets no sé quin planeta es trobaran. No sé si hi podran sobreviure. No és alarmisme, estic realment preocupada pels qui vindran.

—Amb aquesta ampliació, València podria entrar a formar part del club de ciutats brutes?
—Doncs sí. Hi haurà un barret de contaminació damunt les zones properes a la mar. Tot és un desgavell. És com si s’hagueren alineat els astres per donar-nos la pitjor sort possible en aquests moments en què ja estem prou malament del punt de vista ambiental per a fer una ampliació absolutament innecessària. Els valencians hauríem d’alçar-nos i anar en contra que ampliaren el port. Paga la pena destrossar l’Albufera per un aparcament de contenidors? Jo crec que no.