Eulàlia Reguant: ‘Si hi hagués eleccions, seria una gran estafa per a tothom’

Fem l’entrevista a Eulàlia Reguant divendres, just després de la reunió negociadora amb el govern. Quan veu que un piulet fa pública la reunió li sap greu, es pensava i desitjava negociar sense focus, ni càmeres. S’inquieta, no li agradaria que els mitjans tornéssim a pressionar sobre l’avenç de la negociació a curt termini. Diu que no vol que la negociació es torni mercadeig, que aquesta vegada no hi ha línies vermelles, que no ajuden. Matisa molt entre l’ideari de la CUP i això que negocien. Repeteix sovint que ara cal posar la bena a la ferida, mentre desgrana les claus de la CUP perquè el pressupost i el referèndum arribin a bon port.

—Ho hem sentit bé? no hi haurà línies vermelles?
—El concepte línies vermelles no ajuda. És evident que la CUP té unes propostes, que no són exclusives seves sinó que també vénen del carrer, que milloren el pressupost i han d’ajudar a guanyar el referèndum. Per això les fem. Dit això, una cosa és no tenir línies vermelles i una altra és dir que si no incorporen res, passarem. Això no és així, és evident que fem propostes perquè la població vegi que la construcció de la república anirà per un camí diferent del que han seguit l’autonomisme i l’estat espanyol. Esperem que es recullin propostes nostres, però no volem entrar a mercadejar.

—També podem dir convençuts que no hi haurà eleccions abans del referèndum?
—No hi haurà eleccions, el 2017 hi haurà referèndum. Si hi hagués eleccions seria una gran estafa per a tothom. No és una situació plausible ni previsible.

—El president Puigdemont diu, però, que sense pressupost n’hi haurà.
—Hem dit sempre que no creiem en aquesta dicotomia. Diem que el 2017 hi ha d’haver referèndum i en això treballem i ho fem a totes.

—Per què dieu que Esquerra ha de tenir més compromís?
—Entenem que a la coalició electoral de Junts pel Sí, qui ha blocat sistemàticament les nostres propostes ha estat el PDECat, moltes vegades des de fora de les taules de conversa. Nosaltres entenem que moltes de les propostes que fem serien més pròpies d’ERC que no del programa de la CUP. Per tant, ens agradaria que ERC les defensés i hi treballés, també.

—I això no passa?
—No ho veiem. No hem vist signes que en aquestes propostes Esquerra hi posés gens de voluntat.

—Invoqueu també directament en Junqueras?
—Ell és el màxim responsable, des de la Vice-presidència i des del Departament d’Economia, del pressupost. I així ens han fet saber sovint des del govern. Per això l’invoquem.

—Per què creieu que no ho fa?
—Això, ho heu de preguntar a ell. Nosaltres constatem. Però una cosa és clara: Esquerra, des de la responsabilitat que ocupa, té un paper molt decisiu perquè el pressupost vagi bé o malament.

—Quan parleu del PDECat també dieu sovint que els ‘no’ vénen de fora. Podeu dir més concretament a qui us referiu?
—Parlo de quan ets en una taula de converses i veus que molts dilluns, de manera sistemàtica, la portaveu del PDECat surt a dir que no es faran unes coses.

—Voleu dir Marta Pascal?
—Sí, són interferències que vénen de fora de la taula de negociacions. Hi ha un cert blocatge per part d’un sector del PDECat que sistemàticament es nega a entendre o a escoltar les propostes de la CUP.

—Quan dieu que el president hi sigui és per què considereu que la negociació tindrà més garanties?
—Com deia Benet Salellas, nosaltres no som aquí per a mantenir cadires sinó per a complir un mandat molt concret, que en aquest cas és de ruptura. Amb Puigdemont, llegim el moment excepcional de la mateixa manera. Treballem per aconseguir el mateix objectiu. Per això creiem que és positiu que s’impliqui en el pressupost i en la concreció del referèndum i el procés constituent, que s’impliqui en aquesta globalitat de la legislatura que ens ha de portar a guanyar el referèndum.

—Puigdemont ha destensat les relacions amb la CUP?
—És evident que Puigdemont té un caràcter molt diferent del que tenia el president Mas. La seva manera de relacionar-se, i no només amb nosaltres, és diferent. Això no sé si destensa, però marca el canvi que nosaltres buscàvem i que ha de donar resposta a aquest moment.

—Anem lents?
—Falta concretar. La data del referèndum ha d’anar acompanyada de l’explicació de com el convocarem, com garantirem que es dugui a terme i que no hi hagi elements externs –de l’estat espanyol– que l’impedeixin.

—A la conferència també us vàreu adreçar als comuns. Quin missatge volíeu fer arribar?
—La via pactada no existeix. L’única manera de fer un referèndum efectiu, com diuen ells, és que el fem nosaltres i per tant que s’hi impliquin.

—Van captar el missatge?
—No ho sé.

—La seva militància, els seus votants, els poden fer decidir a acceptar la via del referèndum no pactat.
—Hi ha molta militància de l’espai dels comuns compromesa amb l’exercici de l’autodeterminació i en la construcció de sobiranies. És gent que, un cop ja és clar que no hi ha via pactada, s’implicaran i tindran ganes de fer un referèndum efectiu amb totes les conseqüències. Per tant, aquesta gent hi serà. Però no es tracta que hi siguin el dia del referèndum, sinó que hi siguin a l’hora de fer possible que sigui efectiu. Que no es mirin des de la barrera que algú doni les eines perquè sigui efectiu, sinó que contribueixin a fer que ho sigui.

—Ara esteu més preparats que a la primavera del 2016?
—La preparació tècnica hi era abans i hi és ara.

—Però ara parleu del tall i abans no.
—Perquè hem facilitat la tramitació i abans no ho vam fer.

—Heu escarmentat?
—No ho entenem així. Si haguéssim escarmentat seria com si fóssim uns nens dolents que no hem fet bondat. Sempre hem treballat per acostar aquest país a la república i a construir la independència, per la ruptura. Ho pensàvem al maig i ara. La lectura de portar-nos malament és infantilitzar-nos.

—No sempre escarmentes perquè has fet una cosa malament, potser t’has arriscat o…
—Una mica sí que vol dir això. Escarmentes quan alguna cosa no ha anat bé. Nosaltres vam fer un procés que va acabar com va acabar i en aquell mateix moment vam dir que estàvem disposats a parlar del pressupost del 2017 perquè creiem fermament que aquesta legislatura ha de ser de la ruptura.

—Però a la conferència de l’altre dia vàreu eixamplar el focus: rescat social, referèndum i procés. Això també anava adreçat a la militància?
—La militància de la CUP – Crida Constituent és la que estableix els paràmetres en què ens movem. No és que ara eixamplem el focus. Abans dèiem això mateix. Ara fem servir unes altres paraules perquè aquesta legislatura excepcional ens ha de portar al referèndum per dirimir el conflicte democràtic que tenim amb l’estat espanyol. Guanyar el referèndum, significa obrir l’endemà el procés constituent per escriure col·lectivament la constitució de la nova república. Per guanyar cal aplicar polítiques que posin la bena a la ferida. Per tant, tot això va vinculat, la lectura que en fem és global.

—Per què l’èmfasi en el procés constituent? Heu trobat a faltar el procés participatiu?
—Sobretot ens preocupa que l’endemà del referèndum hi ha d’haver algú responsable o un espai que dinamitzi aquest procés constituent.

—Us podeu explicar més?
—S’ha de crear aquest organisme o espai que lideri el procés constituent. Això és el que posem a la taula. No es tracta de fer debats. El govern ha de pensar quina eina disposa per fer això.

—I què heu proposat?
—Una de les nostres propostes és de crear un organisme dins el govern que comenci a pensar conjuntament amb entitats i col·lectius que ja han treballat en això. La societat civil va a l’avantguarda dels partits i parlaments. En tots hi ha d’haver una implicació del govern. Redactar una constitució sense que el govern hi estigui implicat no tindria gens de sentit.

—Parleu d’un òrgan com el Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN)?
—El CATN era una cosa, i també la societat civil havia fet coses. Ara cal un pal de paller al si del govern que focalitzi cap a on anar i estructuri tot això.

—O sigui que tindrem pressupost i un organisme nou?
—Respecte del pressupost, la militància prendrà la decisió i pot decidir que sí o pot decidir que no.

—Això de decidir que no encara no havia sortit.
—La militància ho decidirà el 28 de gener. Ara cal que aquests dies que vénen el govern s’activi i nosaltres també. I així traslladem el màxim d’informació possible i que hi hagi la màxima entesa possible.

—Tot allò que es decideixi sobre procés constituent serà determinant a l’hora de votar el pressupost.
—És amb els tres eixos on hem de trobar elements que ens mostrin que avancem i concretem, perquè la militància de la CUP pugui valorar positivament el que es fa. Si és que volen que aprovem el pressupost han de tenir en compte aquestes qüestions. Si no, la decisió serà més complicada.

—Però el que s’ha de definir és si tenim exèrcit, el model d’escola…
—El que defineixen les constitucions modernes. Ha de definir el marc econòmic i social, els drets, ha de parlar d’educació, ha de definir les relacions internacionals de la nova república, i per tant ha d’incorporar-hi la qüestió de l’exèrcit. S’ha de poder discutir de tot això. No cal que els set milions d’habitants escriguem article per article de la constitució, sinó que es parli sobre els eixos centrals, sobretot en aquells en què hi pot haver més diferències i que la gent pot ser més sensible. És evident que la gent ha de poder discutir si vol exèrcit o no. Hi ha d’haver un debat de quin model de seguretat ha de tenir la república.

—Però això no ho ha de fer el parlament?
—Abans no s’acabi el 2017 hi ha d’haver un referèndum, l’endemà de guanyar-lo s’ha d’activar un procés pre-constituent que ha de portar a definir tot això. Després hi ha d’haver les eleccions constituents que han d’emmarcar l’Assemblea Constituent, que és la que acabarà de redactar la constitució, que serà sotmesa a una validació per part de la ciutadania amb un referèndum o votació. Aquest seria el marc general, que requereix concrecions.

—Ja heu explicat algunes xifres. Parlem-ne una mica. On és l’essència?
—Educació és un dels sectors que més ha hagut de suportar les retallades i l’escola pública és un dels valors més importants que hem de salvaguardar, en la construcció d’un nou país. Per això parlem de 140 milions per a començar a tornar a un nivell d’abans del 2010, a drets guanyats. Però també hi ha un altre element que proposem que és generar les eines que permetin durant el 2017 certes polítiques que ara no es poden aplicar, com és el cas de la renda garantida –que a punt de ser aprovada. Hem creat deu fons, en alguns s’hi han d’abocar molts diners i alguns altres són una eina per a treballar més endavant. N’hi ha deu i van des d’un fons d’ensenyament per a garantir equipaments escolars i els drets bàsics que proposàvem, un fons per garantir la renda garantida, un fons per a un parc d’habitatge digne, un fons per a crear un banc de terres, un fons climàtic, un fons de patrimoni natural per a protegir el patrimoni natural…

—Com s’alimenten aquests fons?
—Nosaltres retallem coses  d’algunes partides però no en posem cap gairebé a 0. Alguns d’aquests fons es poden anar nodrint. És important d’on retallem i també d’on es poden nodrir i alimentar durant l’any: hi pot haver romanents del 2016, ingressos extraordinaris, nova fiscalitat.

—Voleu que els alts càrrecs es retallin el sou un 14%. Però això, com heu confirmat, són poc més de 4 milions. Són molt poca cosa…. També retalleu algunes coses de protocol, però l’estalvi són pocs diners …
—De xocolata del lloro a xocolata del lloro podem fer una gran xocolata. Perquè si anem dient això no cal tocar-ho perquè és la xocolata del lloro, tot queda igual. Els alts càrrecs cobren molt per sobre del que cobra molta gent. Els demanem una retallada del 14%. Seran uns diners que, sumats a uns altres i uns altres, faran uns bons fons. Tota pedra fa paret. Del 5% del protocol proposem fer un fons que treballi conta la violència masclista transversal a tota la Generalitat.

—Pot semblar molt simbòlic.
—Pot semblar simbòlic o de pocs diners, però no es tracta de moure molts diners. El fet important és què hi ha al darrere i quines polítiques s’impulsen amb aquests diners.

—Quan explicàveu la vostra proposta d’educació a Catalunya Ràdio, la gent de la concertada va ser la primera de trucar.
—La CUP té la fita del traspàs de l’escola concertada a la pública. Això ho continuarem defensant, però ara no parlem d’això. Parlem d’una retallada dels diners dedicats a les inversions en manteniment, en cap cas al professorat. Durant aquests anys el govern ha invertit més en l’escola concertada que no en la pública i nosaltres ara diem: parem, no aprofundim més aquesta diferència, reequilibrem. No anem contra els drets laborals de l’escola. No canviem el model educatiu. Això no entra en el debat, perquè Junts pel Si es nega sistemàticament a entrar-hi.

—També heu parlat dels imposts. Aquesta sí que sembla que és una línia vermella de Junts pel Si.
—Nosaltres fem propostes en aquest sentit. Amb l’IRPF fem una esmena en concret per augmentar el nombre de trams i que a partir de 60.000 euros hi hagi més trams que siguin progressius. En l’impost de patrimoni, proposem d’apujar el tipus. Exactament agafem la reforma feta pel govern valencià fa uns mesos i la traslladem aquí. Pel que fa a successions, proposem d’adaptar la llei a allò que hi havia el 2008, entenent que corresponia més a la progressivitat.

—Però l’impost de successions és el que afecta les classes mitjanes i que té més conseqüències estructurals, perquè pot ser més transversal per la casuística que pot presentar.
—S’ha repetit molt aquesta idea, és com una mena de cantarella. S’ha d’analitzar, però nosaltres creiem que no. La classe mitjana d’aquest país pràcticament ha desaparegut amb les retallades, la crisi… Això de l’impost no tindria cap impacte en aquest sentit. En el terreny dels impostos tampoc no proposem cap canvi estructural. Tenim un referèndum aquí al costat i assumim que governa qui governa. Ara cal, ho repeteixo, posar una bena a la ferida, posar pedaços però que es puguin visualitzar canvis que anem cap a un país on el 4% no s’imposi al 96%.

—Què heu après durant aquest any?
—He après que allò que la CUP deia que aquestes institucions no són les nostres és cert. Que poden ser una eina per a fer plantejaments polítics, però que les transformacions vénen de la lluita del carrer i és així com es guanyen. Les institucions hi són perquè els qui tenen privilegis els continuïn mantenint.

—Però això ja ho devíeu pensar abans?
—Sí, però viure-ho és un aprenentatge que m’ha reforçat la idea que la lluita de fora és la que empeny. Quan ho he vist i ho he palpat encara ho he cregut més.

—I l’organització ha canviat? Per exemple, l’acte que vàreu fer l’altre dia era diferent.
—La diferència està en el fet que al mes de maig no hi havia referèndum i ara sí. Aquest element desllorigador de la legislatura posa sobre la taula un acte de sobirania que abans no hi era. Per tant, la lectura que podem fer del pressupost és diferent en aquest moment concret. Econòmicament, no compartirem mai aquest pressupost, però els abordarem. És diferent perquè el referèndum deslloriga la legislatura. En l’altre moment era difícil de veure un horitzó clar, quan es generaria aquesta ruptura. Ara es veu.

—Què us agradaria haver-vos estalviat?
—No m’agradaria haver passat tota la tongada sistemàtica i permanent d’insults masclistes que jo i totes les dones de la CUP hem passat, com una lògica d’entendre que les dones fan nosa al poder. Això és la part més desagradable i ofensiva que he viscut, essent molt conscient que partia de la lògica de desacreditar. Això té a veure amb la lògica del patriarcat que entén d’una manera subconscient que la dona ha d’estar en un segon terme.

—I què us ha agradat més o us ha fet pensar: valia la pena de ser aquí?
—L’equip de persones que treballem i amb qui podem generar propostes polítiques amb sentit de país i voluntat de transformació.