La fiscalia redueix de sis mesos a quatre la petició de presó i inhabilitació a Eulàlia Reguant

La diputada i portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya Eulàlia Reguant torna avui al Tribunal Suprem espanyol, on el 27 de febrer de 2019 va testificar en el judici contra el procés. Tant ella com el seu ex-company al parlament Antonio Baños havien estat proposats com a testimonis per l’acusació popular –Vox– i la defensa de Jordi Cuixart per a explicar el paper i la visió de la CUP durant la legislatura en què es va fer el referèndum d’independència. Tanmateix, una vegada asseguts davant el tribunal, van comunicar que no pensaven respondre a les preguntes de l’advocat de l’extrema dreta. “A l’extrema dreta, a un partit masclista i xenòfob, no acceptaré de respondre-li les preguntes; i n’assumeixo les conseqüències”, va dir llavors Reguant. Aquest matí torna al Suprem com a acusada d’un delicte de desobediència greu, pel qual la fiscalia demana una condemna de quatre mesos de presó i inhabilitació. Inicialment reclamava sis mesos de presó i inhabilitació, però finalment ha reduït aquesta petició. El judici comença a dos quarts d’onze i es podrà seguir en directe.

“Si bé la llei permet als encausats –en l’exercici del seu dret constitucional– de refusar les preguntes de les acusacions, el testimoni és un ciutadà que està obligat a col·laborar amb el tribunal. Si decideix de refusar aquesta possibilitat i no voleu convertir-vos en testimoni a proposta de l’acció popular, ja sabeu que hem de deixar constància de la seva negativa i deduir testimoni al jutjat de guàrdia per les possibles responsabilitats penals a les quals hagi pogut incórrer. En aquest cas ja se’n pot anar.” És la resposta que va donar el president del tribunal que jutjava els presos polítics, Manuel Marchena, que va negar-li la possibilitat de respondre només a les preguntes de la defensa de Cuixart. Tampoc no li va oferir cap alternativa, cosa que sí que havia fet abans amb Baños, com la possibilitat que Vox formulés les preguntes a Marchena i ell les repetís, fent d’intermediari. Aquest oferiment havia irritat visiblement el jutge Luciano Varela, que va arribar a cridar “al calabós!” quan Baños es va negar a contestar a Vox, i Marchena va voler acabar aviat el conflicte que li creava la negativa de Reguant.

El judici a Reguant durarà fins demà i, a diferència de quan va ser citada com a testimoni, declararà en català. Quan ho va demanar com a testimoni, Marchena ni va respondre a la petició per la negativa de respondre a Vox, però durant la resta del judici va deixar clar a tots els testimonis que li ho van demanar que no hi tenien dret. Ara, a diferència de llavors, podrà fer-ho per la seva condició d’acusada.

La defensa de Reguant diu que l’acusació li vulnera la llibertat ideològica, de consciència i d’expressió

Inicialment, els casos de Reguant i de Baños van anar a parar al jutjat d’instrucció 10 de Madrid –perquè el suposat delicte s’hauria comès en aquella ciutat–, però després el jutjat va separar totes dues causes i va enviar la de Reguant al Tribunal Suprem perquè és diputada i, com a tal, aforada. La defensa de Reguant va presentar un escrit demanant la nul·litat del procediment perquè, si bé es va acabar passant al Suprem, la instrucció s’havia fet en un tribunal no competent. Però el Suprem no ho va acceptar.

També va argumentar que no es podia sancionar dues vegades la mateixa conducta, tenint en compte que el Suprem ja l’havia sancionada a ella i a Baños amb una multa de 2.500 euros. “A més, quan la sala segona va decidir d’imposar una correcció disciplinària amb una multa emprant-se en l’article 192 i 554 1.b) de la LOPJ, va deixar clar que aquesta multa només es podia interposar ‘quan els actes no constitueixen delicte'”, van afegir.

Finalment, també van argumentar que l’acusació vulnerava la llibertat ideològica i de consciència de Reguant, igualment com la seva llibertat d’expressió. I aquest és el nucli de la causa, enverinada des de l’origen pel fet d’haver permès que un partit polític sense cap relació amb els fets fos l’acusació popular al judici contra el procés. La defensa de Reguant diu que la seva actuació és emparada per l’article 418 de la llei d’enjudiciament criminal, que estableix que cap testimoni no podrà ser obligat a declarar sobre una pregunta de la qual la seva resposta pugui perjudicar materialment o moral, de manera directa i important, la persona.

La defensa de Reguant diu que la negativa a respondre a Vox volia evidenciar l’anomalia que en fos l’acusació popular i denunciar la connivència entre l’extrema dreta i l’aparell judicial espanyol. Unes denúncies que també van fer alguns observadors internacionals en els seus informes. N’és exemple la denúncia de Paul Newman, filòsof indi que va ser portaveu del Tribunal Permanent dels Pobles per la guerra de Sri Lanka, que va dir que l’acusació de Vox evidenciava “la intensa naturalesa política del procediment penal”.

Així mateix, Patrizio Gonnella i Susanna Marietti, juristes italians de l’associació Antigone, van exposar “l’anormalitat” que la fiscalia i l’advocacia de l’estat i s’asseguessin al costat dels advocats de Vox, un partit que no havia justificat un interès legítim a participar en el procés judicial. “Visualment, produeix l’efecte de transformar el judici en un judici polític”, van dir. Matthieu Cretenand, adjunt al rectorat de la Universitat de Ginebra, va qualificar de sorprenent la presència a l’acusació popular “d’un partit populista emergent”.

La inhabilitació de Reguant originaria un nou problema al parlament

Si el Suprem fa cas de la petició de la fiscalia i inhabilita Eulàlia Reguant, tornarà a posar la majoria independentista del parlament en la disjuntiva de com actuar, després del fracàs a l’hora de protegir l’acta de diputat de Pau Juvillà. Segons que ha explicat Carles Riera en una entrevista amb VilaWeb, la voluntat de la CUP era protegir l’escó de Juvillà, com a mínim, fins a la resolució del Tribunal Suprem a les mesures cautelars que demanaven de no executar la condemna perquè encara no era ferma.

En el cas de Reguant tot seria més ràpid. Com que la jutja el Suprem espanyol, l’última instància processal, la sentència ja serà ferma i d’aplicació immediata. Amb la ferida entre l’independentisme per la gestió del cas Juvillà encara oberta, res no fa preveure que la majoria independentista sigui capaç de protegir l’escó de Reguant.

El següent nom a la llista electoral a la demarcació de Barcelona és Carles Escolà, ex-batlle de Cerdanyola del Vallès i portaveu de Guanyem Catalunya, cosa que reforçaria la representativitat de l’organització de Dolors Sabater.