Eudald Carbonell: “Si no ens transformem, desapareixerem”

Eudald Carbonell acaba de publicar De la caverna al cosmos, nous horitzons per a l’espècie humana. Després de llegir el llibre se’t gira feina. Capgirar les pors i els deures respecte del futur. Carbonell fa un exercici important de prospecció de futur. Res de ficció: com diu ell, pensament mitjançant el coneixement. Sentir-nos espècie. Ni col·lectivitat, ni classe social.

Diu que en menys de deu anys ja serem transhumans. Són molt pocs anys. Hi som de ple. Es tracta de ser racionals, d’evitar la desaparició i acceptar la transformació. De deixar de patir per la pèrdua dels valors, que diu que són passats de moda. Ara cal prendre consciència d’espècie, insisteix.

Quan parla el veig més cansat que no pas algunes altres vegades, un cansament que no lleva agudesa a res del que diu; al contrari, hi dóna profunditat real, gairebé corpòria. Llegeixo que enguany no s’ha trobat gaire bé, que ha superat una crisi temporal d’amnèsia, però no en parlem. No trec el tema. Estic tan capficada en el contingut del llibre, que no en surto. S’expressa amb una clarividència precisa i complexa.

Ens acomiadem enraonant de la tercera guerra mundial. No és cap distopia en les seves paraules. Veu inevitable un reajustament demogràfic. Insisteix que no ens han de fer por les transformacions que vénen. L’objectiu és la racionalitat.

—Aquest llibre que acabeu de publicar ens parla del futur.
—Sí, fa molt temps que penso a prospectar l’espècie. L’espècie passa moments molt difícils, això ho sabem tots. És probable que hi hagi una tercera guerra mundial.

—Comencem forts…
—Sempre que els humans hem fet una revolució important d’aquesta mena hi ha un reajustament demogràfic, que són els morts. Doncs aquesta, que serà la socialització de la revolució científico-tecnològica portarà a un desastre molt gros. I això fa pensar molt en l’espècie. La gent que pensem hem de veure com prospectar aquesta espècie, com donar-li contingut, com donar-li essència fonamental perquè estem molt perduts. El temps va molt de pressa, el temps és exponencial. Llavors, no tens temps de pensar per què et passen les coses. Per això parlo molt de la transhumanitat i de la humanitat perquè el nostre cervell haurà d’agafar una nova consciència, haurà de tenir més capacitats, haurà de millorar l’espècie, etc. Parlo molt d’aquestes coses que són un futur immediat.

—Som a prop del final de la humanitat?
—Finalment ens hem fet humans. Ens n’ha fet el llenguatge, la tecnologia. La intel·ligència artificial ens farà transhumans.

—Quan?
—Quan se socialitzi la intel·ligència artificial, d’aquí a tres, quatre, cinc o sis anys.

—Tan poc?
—Sí, sí. La intel·ligència artificial passarà a ser més important que la intel·ligència natural. Serà conceptual, no serà generativa, com ara.

—Això què vol dir?
—Que sentirà, tindrà sentiments, pensarà, etc.

—Això que ens fa tanta por?
—Exactament.

—Ens ha de fer de por?
—Sí. Ara tot va molt de pressa. Això que diuen que les màquines no pensin no serà. Les màquines pensaran igual que nosaltres. Ens comunicarem amb les màquines a través dels algorismes matemàtics, això és una cosa òbvia. Però, és clar, tot això s’ha de socialitzar. Als laboratoris encara no s’ha començat a fer gent artificialment. En el llibre parlo d’això.

—De la transhumanitat a la posthumanitat.
—La transhumanitat és el pas cap a la posthumanitat. Quan la transhumanitat s’hagi socialitzat serà la posthumanitat, que no tindrà res a veure amb la humanitat. La transhumanitat encara és humana, però la posthumanitat no ho serà.

—Som a punt d’entrar a la transhumanitat?
—Exactament, hi anem a passos gegants.

—La prospecció que feu és per a saber fins on pot arribar l’espècie?
—Som una espècie que s’ha adaptat gràcies a les pressions selectives, gràcies a la tecnologia. Quan ens autodeterminem serà una meravella, serà un canvi exponencial. Quan millorem la consciència, quan millorem la mobilitat, el processament de pensament, etc. Això és la transhumanitat. Això passarà d’aquí a pocs anys. Hi haurà molta gent, fins que serà general.

—Normalment, quan diem que ens deshumanitzem ho diem com una cosa negativa.
—Ens deshumanitzem perquè ens humanitzem d’una altra manera, per dir-ho així. Però la deshumanització és un procés natural. No és negativa ni positiva.

—Però, per exemple, la pèrdua de valors fa patir.
—Els valors són una cosa absolutament passada de moda, no serveixen en un món, en la tecnologia, en el pensament, en tot allò que està alfabetitzat. Els valors no serveixen. Jo no estaria preocupat. Estaria preocupat perquè es prengui consciència d’espècie. Guanyar consciència és molt més important que els valors. Consciència d’espècie i consciència còsmica, que és la consciència de l’univers, la que ens falta arribar a tenir. Ara comencem a socialitzar la consciència d’espècie. Quan parlem d’ecologia és quan comencem a pensar en l’espècie en general. Els valors són la moral, són coses efímeres i de cada grup. En canvi, allò que és general, que és universal és allò que no és del grup, allò que és l’espècie. La consciència ha de ser socialitzada.

—Parleu tota l’estona d’espècie, però no ens és fàcil parlar-ne. Sovint no ens hi sentim…
—La gent encara no se sent espècie. No ens hi veiem i això és un retard. Hi ha consciència col·lectiva i personal, però la d’espècie encara ens costa. Quan hi va haver la crisi dels míssils va ser la primera vegada que va aparèixer la consciència d’espècie. Teníem por que es destruís el planeta. No es va destruir i la consciència d’espècie va passar. La segona vegada que es va socialitzar aquesta consciència d’espècie va ser amb la guerra de l’Irac, on milions de persones van sortir al carrer i van prendre consciència que l’espècie perillava per la guerra. La gent es pensa que els valors funcionen, però els valors del segle XIX no serveixen. Amb la guerra de Gaza, amb la guerra d’Ucraïna, no serveixen. Si fóssim conscients ho aturaríem, és una inconsciència.

—Us sentiu sol parlant d’això? Dieu que seria important que s’incorporés al debat tot això que exposeu.
—L’individu és molt important, però és molt rellevant dins la col·lectivitat. Dins la col·lectivitat és l’espècie. Marx ho tenia com a consciència de classe, que la classe social havia de fer això. Jo ho veig més com a espècie, que és superior a això. És l’espècie que perilla. Tots som una espècie.

—Considereu que la consciència d’espècie és superior a la col·lectiva?
—Exactament.

—I l’individu?
—És molt rellevant perquè és el que crea la consciència.

—La felicitat no la veieu com a objectiu de futur?
—L’objectiu és la racionalitat. La felicitat, la complaença, el benestar de l’espècie no serveixen per a res. El que serveix és la racionalitat de l’espècie, és la lògica. Aquesta vegada estem adquirint la teleonomia, cap on volem anar, no l’atzar. Fins ara havíem funcionat per atzar, som humans per atzar, no pas perquè ens hagin modificat el cervell. Ara ve l’època de la lògica, l’època de la direcció de la teleonomia, d’agafar el toro per les banyes, de ser nosaltres. No parlem de fer un espai romàntic cristià on tots som molt bons. No és això.

—Perquè si no arriba aquesta racionalitat, anem al caos?
—Anem malament. Si no tenim més consciència crítica d’espècie, anem al caos.

—També dieu que si no es treballa per posar fi a les desigualtats, no anem bé.
—Sense això no hi ha cap possibilitat d’avançar. La diversitat és molt important, però no les diferències. Les diferències són absolutament inhumanes.

—La complexitat és difícil de gestionar?
—La complexitat no es gestiona. La complexitat arriba i t’hi has de moure. La complexitat s’ha de sentir, s’ha d’expressar. No la gestionem. La complexitat la fem nosaltres. Els problemes els augmentem o els disminuïm de pes específic nosaltres.

—Quantes espècies hi haurà en el futur?
—Primer va ser la diversitat natural, hi havia l’home de Desínova, l’home de Neandertal,  l’Homo sapiens, l’Homo floresiensis que convivien. Tanta diversitat va fer que aguantéssim els colls d’ampolla. Quan passava una cosa a uns, no passava als altres. Això ha fet que aguantéssim tants anys d’evolució. I ara hem de continuar evolucionant perquè encara no som capaços d’integrar la diversitat. La diversitat s’ha d’integrar, però no s’ha d’automatitzar, no s’ha d’uniformitzar. La diversitat no la generarem de manera natural, la generarem de manera artificial. Tenim els mitjans per a fer-la artificialment. Serem quatre espècies. El sapiens ha integrat tots els altres i hem de tornar a crear diversitat, però aquesta vegada ha de ser artificial. Per això al laboratori s’hi farà edició genètica, serà l’home editat…

—La creació de diferents espècies la veieu com una estratègia d’adaptació del futur. Això encara ens fa més por. En el llibre poseu una escena del film de George Lucas La guerra de les galàxies, en què espècies diverses s’ho passen bé en un bar.
—Sí, aquesta escena de la pel·lícula de George Lucas és la millor que hi ha per a il·lustrar la diversitat. I també la pel·lícula d’Arthur C. Clarke 2001: una odissea de l’espai és la millor que hi ha en tecnologia, és la forma més paradigmàtica d’explicar la tecnologia humana. Jo en aquestes escenes hi veig el futur, és genial. Són allà prenent alguna cosa, fent sexe, fent-ho tot.

—No explicarem el llibre, ni de bon tros, però sí que per situar cap a on ens porta aquesta prospecció, podríem entrar en detall. La majoria serem com els humans actuals?
—Sí, en aquesta transició hi haurà uns humans que no voldran ser modificats. N’hi haurà uns que no ho voldran per qüestions religioses, per qüestions polítiques, per qüestions ètiques, per qüestions que ells sabran, però no es modificaran. Hi haurà qui els deixarà modificar per una pròtesi, per una mà…

—Això ja existeix.
—Ja n’hi ha, és clar que sí. Hi ha molts humans modificats. N’hi ha milions.

—Però no en prenem consciència tampoc.
—Pensem que són igual que nosaltres. Una persona que té tres stents en el cor no és igual que nosaltres. És modificat genèticament i mecànicament.

—Una tercera espècie seria la dels humans editats.
—Els que seran editats genèticament són els que hi estaran disposats. Per exemple, per a anar a Mart, com que allà no hi ha oxigen, els modificaran.

—Entre els humans modificats i els humans editats, quina diferència hi hauria?
—Els editats ho són a la carta. Poden ser editats per respirar, o per exemple per matar o per registrar temperatures extremes si anem a un planeta on fa falta. Els modificats seran per a una circumstància, però no per a tot.

—Poseu una quarta espècie que seran els cíborgs.
—Els cíborgs són els humanoides que la intel·ligència artificial farà intel·ligents conceptualment i cognitivament.

—Com a Blade Runner.
—Anem a un món de pel·lícules, sí. Anem a un món de pel·lícules. Però la intel·ligència artificial serà el llenguatge comú de tots. Ens comunicarem, és clar, amb algorismes matemàtics. Jo veig això com una teleonomia cap on hem d’avançar per transhumanitzar-nos i per deixar de ser humans. Per això parlo de la deshumanització, que és això. La posthumanitat, en canvi, no tindrà res a veure amb la nostra humanitat. Serà un canvi, serà una transformació. Nosaltres no desapareixerem, ens transformarem.

—Però si no som capaços de transformar-nos desapareixem.
—Si no ens transformem, desapareixerem. La nostra subsistència com a espècie serà la transformació primera. I quan siguem transformats no serem iguals que abans, serem una altra espècie.

—Parleu poc del poder, però qui tindrà el poder en aquestes hipòtesis?
—El capitalisme té els dies comptats, perquè és un sistema que no resol els problemes que genera. Per tant, no hi ha perill que això s’apliqui amb el capitalisme. S’aplicarà amb l’humanisme tecnològic, que pretén el millor funcionament de l’espècie humana.

—Però és molt fàcil que amb totes aquestes espècies diferents hi hagi una dictadura tecnològica.
—Si no hi ha diversitat, segur, però si n’hi ha algú es revelarà, algú anirà en contra d’això. De les quatre espècies que hi haurà, alguna hi anirà en contra.

—Imaginar tot això…
—Ha estat una cosa molt positiva per a mi. Pensar, projectar, prospectar l’espècie –que no és predir– és important. Llançar escenaris, llançar formes de pensar, de viure, és bo.

—Heu fet un procés al revés, del passat heu anat al futur. 
—El passat és el que conec bé. Puc parlar de transhumanitat perquè conec bé la humanitat. Sé fins on pot arribar. He vist els neandertals, he vist els erectus, he vist com s’adaptaven al medi, he vist la tecnologia que han fet. Tot el que he vist m’ha empès a fer això. A mi em preocupa l’espècie actual. Em preocupa la nostra espècie. Per això he fet una prospectiva. No penso en cap distopia, penso en una utopia. Sóc un pensador utòpic. No penso que això es portarà a la destrucció del planeta. Al contrari, portarà una altra cosa, que serà millor per a l’espècie, perquè el fet important és que l’espècie resisteixi al planeta. La tecnologia ens porta cap aquí, és el que hem adoptat. Això és un cavall desbocat, el cavall és la tecnologia, el cavall tira endavant. Per més que s’hi vulguin posar pegats. No ens ha d’espantar el que és inevitable.

—Fent aquesta prospecció parleu de tot, de gastronomia, de sexe…Deixeu-me aturar en el sexe. Comenceu el capítol dient que no hi ha res més important que el sexe…
—Exactament. Nosaltres encara som mamífers primats i ens anem humanitzant. El sexe tindrà molt poca importància en el futur. Seria una mica la conclusió.

—Referencieu el llibre Sexe social que vàreu fer el 2010, on parlaveu de quan el sexe se separa de la reproducció.
—El sexe no és la complaença. Fixa’t, quan estàs enamorat estàs molt bé. Quan et desenamores tot és una merda. Tot és un problema. No, dic que el sexe físicament, psicològicament, canvia tot això. Això és el sexe social. El sexe no és follar. Però el sexe, la condició que té el sexe social és que canvia totalment la percepció.

—I la reproducció?
—El problema central que tenim ara és que, contra el que es pensa, som poca gent. 10.000 milions de persones no és gaire. Tot això es controla fatal. En aquest moment a Occident, però també a la Xina, la reproducció que tenim és del 0,9%. En quatre generacions ens extingirem. La reproducció artificial serà la base del futur.

—Parlant de sexe dieu que l’erotisme ocuparà tot l’espai?
—Els sentits, el plaer no s’eliminarà. Ja ho veus: ara hi ha més sexe a les xarxes que real. Tot això, canviarà molt.

—Al final del llibre dieu que no hem de tenir remordiments…
—La por ens fa fer coses que no hauríem de fer. Passaran coses molt greus, però han de passar.

—No les hem d’evitar?
—No.

—Com a miratge de futur sempre hi ha la immortalitat com a desig.
—Tots hi pensem com un fenomen físic possible. És un somni que tenim els humans, de continuïtat en el planeta mentre estem bé. Quan no estem bé no tenim aquest somni.

—Parleu també de la memòria del sistema. La immortalitat està en aquesta memòria?
—La immortalitat és tornar a ser còsmics, és tornar a la consciència còsmica que és l’essència de tot. Jo començo el llibre dient que som pols d’estrelles pensant. És tornar a l’inici.

—Dues coses abans d’acabar. Dieu que sempre treballeu amb música i que això ho deveu a la vostra àvia.
—Sí, la meva àvia és la meva musa. Vaig sentir el seu amor. M’ha ensenyat moltes coses i la música va ser una. Des que tinc quinze o setze anys que no he parat d’escoltar música, quan treballo.

—Quin consell donaríeu a algú que llegeix el vostre llibre i no ho entén tot?
—Que pensi com ho faig jo. Al cap i a la fi això és una utopia meva. És molt important imaginar, perquè si no imaginem no podrem fer les coses. El que he fet no és ficció. És coneixement transformat en pensament. Aquesta és la meva conclusió.

—Mentre parlem d’això, cada vegada sembla que creixin més els terraplanistes.
—Sí, és clar. Això és la contradicció. La manipulació sempre existeix.

—Heu pensat a publicar l’obra completa?
—M’agradaria molt que el que he fet durant aquests vint-i-cinc anys es convertís en obra completa. He fet quaranta o cinquanta llibres i tots tenen un seguit conceptual. Vaig començar amb Planeta humà i Encara no som humans i he seguit una trajectòria bastant contínua, bastant sistematitzada. M’agradaria molt que aquests llibres es poguessin llegir, crec que n’hi ha deu o dotze que poden encaixar-hi molt bé. És un bon moment per fer-ho.