06.07.2015 - 15:51
|
Actualització: 21.07.2015 - 20:54
L’ex-ministre de Finances grec Yanis Varoufakis, que ha dimitit avui, ha assenyalat que el seu substitut al càrrec podria ser Euclid Tsakalotos. Preguntat per aquest nom per la premsa, Varoufakis ha dit que espera que aquest sigui l’escollit. ‘Us veuré demà amb el senyor Tsakalotos’ ha indicat. Ara falta que el primer ministre grec, Alexis Tsipras, confirmi el nom.
Euclid Tsakalotos és coordinador de las negociacions amb els creditors internacionals de Grècia. A diferència de Varoufakis, no és un independent de Syriza. N’és membre des de fa aproximadament una dècada i és diputat del parlament grec des del 2012.
Varoufakis ha anunciat que plegava al seu bloc poques hores després del referèndum sobre les condicions de la troica en què va guanyar el no. Varoufakis explica la decisió de dimitir: diu que Tsipras considera que així pot facilitar la negociació entre Grècia i la UE. És ben conscient, diu, que alguns membres de l’Eurogrup no el volen assegut a la taula de negociació, i que ara cal un acord ‘que impliqui la reestructuració del deute, menys austeritat, redistribució a favor dels més necessitats, i reformes reals’.
El resultat del referèndum grec ha estat clar i rotund, i ha fet miques tots els pronòstics que havien indicat les enquestes aquestes últimes setmanes: una majoria àmplia dels grecs diu no a les condicions de la troica (Banc Central Europeu, Comissió Europea i Fons Monetari Internacional) per al manteniment del rescat financer de Grècia i, per tant, rebutja l’augment d’imposts i la intensificació de les retallades de les pensions. El recompte presenta una distància molt gran, de més de vint punts: un 62% el no i un 38% del sí.
Amb una participació de més del 60%, aquest resultat avala la posició del govern d’Alexis Tsipras i la coalició Syriza.
El no s’imposa a totes les regions gregues i significa un fort aval a la política de rebuig de l’austeritat que ha seguit el primer ministre grec.
Tsipras: ‘El mandat que m’heu donat no és contra Europa’
Un cop va saber el resultat, Alexis Tsipras va dir que els grecs li havien donat un mandat a les urnes: ‘Trobar una solució sostenible amb Europa que tregui Grècia del cercle viciós de l’austeritat.’ I va afegir: ‘El mandat que m’heu donat no és un mandat contra Europa.’ Tsipras ho va dir ahir a la nit en un missatge televisat enregistrat, flanquejat per la bandera grega i la de la Unió Europa. Segons ell, els ciutadans han dit quina mena d’Europa volen: ‘Volem una Europa de la solidaritat i la democràcia.’
Per ell, ‘no hi ha solucions fàcils’, però sí ‘solucions justes i sostenibles’. Tsipras va agrair el suport dels grecs pel ‘no’ en el referèndum, i va remarcar que havia calgut superar la ‘situació difícil d’aquestes últimes setmanes’.
Conseqüències
A conseqüència del no de Grècia, a part de la dimissió de Varoufakis, l’ex-primer ministre grec i líder de l’oposició de Nova Democràcia, Andonis Samaràs, també va dimitir. Samaràs havia estat el principal defensor polític del sí a la consulta i havia estat precisament qui havia acordat el segon rescat grec que ha rebutjat Syriza, i que va caducar aquest 30 de juny.
El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha convocat una reunió d’urgència dels líders de l’eurozona dimarts a Brussel·les. El president de França, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, es reuniran abans, aquest vespre, a París, per estudiar la situació. A Berlín, el número dos de Merkel, Sigmar Gabriel, va dir ahir que el govern grec havia ‘ensorrat els ponts entre Grècia i la UE’, i va afegir que trobava difícil d’imaginar que es poguessin iniciar les negociacions per un nou rescat.
El no grec ha caigut com una galleda d’aigua freda a Brussel·les, on tant el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, com el del Parlament Europeu, Martin Schulz, havien advertit que el rebuig de les propostes podria menar a la sortida de Grècia de l’eurozona. Schulz va dir ahir que era un dia ‘difícil’ per a Europa, que era improbable que els bancs poguessin obrir demà i que calia estudiar immediatament un ‘programa humanitari’ per als grecs. També exigia propostes ‘completes’ per a negociar, atès que l’alternativa és un període ‘molt difícil i dramàtic’.
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha convocat una reunió telefònica per dilluns al matí amb el president de la cimera de l’eurozona, Donald Tusk; el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem; i el del Banc Central Europeu, Mario Draghi, per parlar de Grècia. A més, ha dit que consultaria els líders dels divuit països membres de l’eurozona i s’adreçaria al plenari de l’eurocambra demà a Estrasburg.
