28.08.2017 - 10:23
|
Actualització: 28.08.2017 - 11:04
La faraònica obra que el president dels Estats Units, Donald Trump, pretén aixecar a la frontera amb Mèxic no només no tindrà cap efecte en la lluita contra el crim als Estats Units, sinó que serà fins i tot contraproduent per a l’economia nord-americana, segons un ampli i polifacètic estudi del grup d’estudis Brookings sobre un projecte de cost astronòmic i idees mal definides que es fonamenten sobre premisses tan ineficaces com purament discriminatòries.
Aquest mur no servirà per contenir el flux migratori ni el tràfic de drogues. No millorarà la seguretat dels Estats Units i el seu aixecament resultarà completament irrellevant per a la principal base d’immigrants indocumentats als Estats Units: aquells que han romàs al país més enllà de la data de caducitat dels seus visats.
És una obra de cost insospitat. Trump la va vendre en campanya com un projecte de 12.000 milions de dòlars, una estimació molt per sota de la realitzada pel Departament de Seguretat Nacional, que la situa en 21.600 milions, mentre fonts demòcrates disparen la quantitat fins als 70.000 milions, destinats a una infraestructura de la qual només es coneixen les seves línies generals.
‘Físicament és imponent en altura’, d’uns nou metres més altres dos metres enterrats a terra per impedir que cavin túnels per sota -encara que s’ha demostrat l’existència de conductes situats a 15 metres de profunditat-, impossible d’escalar i resistent a eines de percussió, talls o bufadors.
Aquesta descripció ni tan sols té en compte el cost immobiliari, a causa de la quantitat de terreny que el Govern nord-americà haurà d’adquirir amb les corresponents compensacions en una regió on, només al sud de Texas, encara hi ha obertes 90 demandes per un intent d’aixecar un reixat fa deu anys i tot això sense tenir en compte les dificultats orogràfiques que presenta un terreny esquitxat de muntanyes i pujols que s’estenen fins a cent quilòmetres.
Cap efecte contra el crim
Brookings reitera, citant múltiples estudis, que no hi ha proves que els residents indocumentats siguin responsables ni d’un increment -inexistent, d’altra banda, enfront de l’assegurat per Trump- de la criminalitat, ni de la majoria dels delictes de sang als Estats Units, dels quals són principalment responsables ciutadans nascuts al país.
Sabent això, l’Administració Trump ‘està donant prioritat a la caça d’indocumentats’ amb una ‘equivocada llei’ que imposa ‘mesures draconianes’ a aquelles ciutats que han decidit fer ús de les seves pròpies competències per relaxar la persecució migratòria enfront dels designis de Trump, assenyala Brookings.
És el cas de Texas, per exemple, on el governador, Greg Abbott, va castigar ciutats com San Antonio, Houston, Dallas, Austin o Fort Worth, a pesar que els seus cinc caps de Policia van qualificar la legislació de ‘dolenta per a l’estat’ i ‘perillosa per a tots en general’, a través d’una carta conjunta al ‘Dallas Morning News’.
Ineficaç contra l’atur
Segons un estudi de l’Acadèmia Nacional de Ciències, Enginyeria i Medicina, la immigració no té un impacte significatiu en els nivells d’ocupació de la població nativa ni en els seus salaris. Sí que es percep certa influència entre la població juvenil sense estudis i en ones migratòries prèvies atès que aquests tres grups competeixen per les mateixes feines de baixa qualificació, però en general els indocumentats fan les feines que els nadius no volen fer.
En un marc general, d’una població nord-americana que està descendint en nombre i és cada vegada més vella, Brookings subratlla que ‘els Estats Units necessita immigrants’, que ara componen el 16 per cent de la força de treball i estan plantant les llavors de la nova generació laboral nord-americana.
Per fer-se una idea, si el mur de Trump descendís aquest percentatge només fins al 10 per cent, el nombre de treballadors de mitjana edat als Estats Units quedaria paralitzat durant les dècades vinents en els 175 milions de persones. Per contra, un 16 per cent incrementaria la força laboral dels Estats Units en 30 milions de persones més durant els 50 anys vinents, amb el consegüent augment de la productivitat.
A això cal afegir una altra xifra, la dels 1.800.000 indocumentats que cotitzaven amb targetes falses de la Seguretat Social ‘-sense rebre cap dels seus beneficis-, contribuint amb 13.000 milions de dòlars a les arques d’un estat que no els va retornar en ajudes ni una desena part d’aquesta quantitat en un país amb 44 milions de pensionistes, una xifra que es duplicarà per al 2050.
Cop comercial
Acompanyant a l’aixecament del mur, Trump vol cancel·lar el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLCAN) entre els Estats Units, el Canadà i Mèxic, argumentant l’impacte negatiu que ha tingut en les feines nord-americanes. Té part de raó, perquè un milió de feines als Estats Units (de 146 milions) ha acabat a l’altre costat de la frontera sud. No obstant això, Brookings argumenta que, en línies generals, els avantatges de l’acord superen l’impacte local, en eliminar gravàmens en la meitat dels béns industrials, així com l’eliminació de mesures proteccionistes com l’exportació de blat de moro des dels Estats Units a Mèxic.
Sense aquesta classe de cooperació, la pèrdua de feines seria molt més important, argumenta l’institut. L’abandonament del TCLAN arran de la separació física que imposaria el mur podria eliminar 31.000 feines només en la indústria automobilística nord-americana.
El cas és que Mèxic és el tercer soci comercial dels Estats Units després de la Xina i el Canadà i que el 79 per cent de les exportacions del 2013 van acabar en sòl nord-americà. Els Estats Units exporta al seu veí del sud més que a qualsevol altre país. La relació comercial entre tots dos s’eleva als 580.000 milions de dòlars. Qualsevol interrupció en les comunicacions -tant física com política- suposaria una dura garrotada per a ambdues economies.
Mateix contraban, mateixes drogues
Els túnels del narcotràfic arriben fins als 25 metres de profunditat. No tindrien cap problema a passar per sota del mur de Trump. Els narcotraficants ara utilitzen drons o catapultes per creuar la droga sense problemes.
El que succeeix és que no són els immigrants els que porten la droga, que ara entra en la seva major part pels 52 ports al llarg de la frontera. Milers de vehicles són escorcollats diàriament però els mecanismes que empren per ocultar-la són cada vegada més sofisticats.
‘De vegades els narcotraficants ens donen una delació amb un cotxe ple de drogues’, explica un guàrdia fronterer a Brookings. ‘Per a quan ho descobrim, n’han ficat sis més’. Tampoc farà res per contenir la violència del narcotràfic, pel simple motiu que un 70 per cent de les armes confiscades a Mèxic des del 2009 al 2014 es van fabricar als Estats Units.
Però el mur sí que afectarà el programa de col·laboració internacional que va començar el president George W. Bush i que va continuar Barack Obama a l’hora d’estimular la cooperació entre les forces antidrogues de tots dos països, per la qual Mèxic va incrementar les seves patrulles a la frontera sud amb Centreamèrica, tràfic de droga.
Mèxic no està ni molt menys indefens davant les pressions de Trump i podria cessar, com en el cas del comerç, una cooperació bilateral que ha estat fins ara imprescindible.
