26.04.2021 - 12:44
|
Actualització: 26.04.2021 - 12:48
La despesa militar va augmentar en el primer any de la pandèmia un 2,6% arrossegada pel rearmament als Estats Units, la Xina i Rússia. Washington hi va dedicar un 4,5% més el 2020 que el 2019, segons les últimes dades del Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI). L’entitat ho atribueix a la “modernització del seu arsenal nuclear i l’adquisició d’armes a gran escala”. “Això reflecteix la preocupació creixent davant la percepció d’amenaça de competidors estratègics com la Xina i Rússia, així com la deriva de l’administració Trump de reforçar el que considerava una despesa militar minvada”, afirma Alexandra Marksteiner, investigadora del SIPRI. Malgrat la covid-19, Europa també va destinar més diners a defensa, un 4% més.
Un increment liderat per Itàlia (7,5%), Alemanya (5,2%), Regne Unit (2,9%) i França (2,9%). Països de l’est com Romania (21%), Polònia (13%) i Ucraïna (11%) també van dedicar més recursos militars l’any passat.
En canvi, l’estat espanyol es va desmarcar d’aquesta tendència i va reduir la despesa militar un 0,2% durant el primer any de la pandèmia. Ara bé, aquesta partida representa un 1,4% del PIB espanyol, una dècima més que en el 2011.
La Xina despunta com a potència militar
Els Estats Units són de lluny la primera potència militar del món: representen gairebé el 40% de tota la despesa global en defensa. En un context de creixent rivalitat amb el gegant nord-americà, la Xina no ha parat d’augmentar la seva despesa militar en els últims 26 anys. El 2020 es va incrementar un 1,9% per la “modernització” de l’exèrcit i “els plans d’expansió” de Pequín, diu el SIPRI.
“Està en línia de la voluntat manifesta de posar-se al nivell d’altres potències militars capdavanteres”, apunta Nan Tian, investigador sènior del SIPRI. El gegant asiàtic és el segon país del món que més diners destina a defensa, un 13% de la despesa mundial.
Desarmament a l’Orient Pròxim
La despesa militar combinada dels 11 països de l’Orient Mitjà dels quals el SIPRI té dades va caure un 6,5% el 2020. Només Egipte (7,3%), Israel (2,7%), Jordània (2,5%) i Oman (1,7%) van augmentar la despesa militar en aquesta regió el 2020.
L’Aràbia Saudita va retallar un 10% el pressupost militar l’últim any i va deixar de ser la cinquena potència militar mundial, una posició que ha assolit el Regne Unit. Un descens que el SIPRI explica, en part, per la caiguda del preu del petroli amb la pandèmia.
També Turquia va reduir la partida militar, un 5% respecte al 2019. Així, Ankara posa fi a una dècada de rearmament constant, especialment intens durant els últims anys en què el líder turc Recep Tayyip Erdogan ha exercit una política exterior més desafiant.
