Els EUA constaten en un informe la repressió espanyola contra l’independentisme català

Els Estats Units han destacat en l’informe anual sobre drets humans l’espionatge a l’estat espanyol contra dirigents independentistes catalans amb el programari Pegasus. El document, elaborat pel Departament d’Estat, sosté que hi ha informes que certifiquen que el govern espanyol va espiar polítics independentistes catalans, malgrat que el govern de Pedro Sánchez sosté que tenia autoritat legal per a fer-ho. El text recull que l’organització Citizen Lab va publicar que el govern espanyol havia fet servir el programari Pegasus per intervenir seixanta-cinc telèfons mòbils de dirigents i activistes independentistes entre el 2017 i el 2020.

El Departament d’Estat diu que Paz Esteban, ex-directora del Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI), va reconèixer haver piratat els telèfons de divuit dirigents independentistes, però va dir que tenia l’autorització judicial per a fer-ho.

També destaca que el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, va anunciar l’any passat que Pegasus havia estat utilitzat per “actors externs” per intervenir els mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez; de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i de la ministra d’Afers Estrangers. Arancha González Laya. El text diu que el govern espanyol va anunciar una investigació sobre això, però que a final d’any encara no se n’havia publicat cap conclusió.

La publicació de l’informe coincideix amb la visita de la delegació de la comissió del Parlament Europeu que investiga l’ús de programari espia com Pegasus a Madrid. S’ha reunit amb autoritats, diputats i periodistes arran dels casos d’espionatge en massa que s’han revelat, entre els quals, el Catalangate, que afecta desenes de periodistes, advocats, polítics i representants de la societat civil vinculats a l’independentisme català.

Sentències i recursos del TEDH

A part el Catalangate, el document també fa referència a més casos de Catalunya. Per exemple, recull la sentència del TEDH que va condemnar el govern espanyol a 4.200 euros en concepte de danys i 3.993 euros en costs i despeses a vint jutges i magistrats de Catalunya que el 2014 van signar un manifest en què es manifestaven a favor del dret de decidir. El document explica que la policia espanyola va filtrar informes d’aquests magistrats a la premsa. La Razón els va assenyalar públicament en un reportatge el 2014, en què apareixien dades personals de tots.

També menciona els nou recursos que els dirigents independentistes van presentar al TEDH arran del referèndum del Primer d’Octubre. “Els recursos incloïen denúncies sobre violacions dels drets de llibertat d’expressió, de reunió i de manifestació, d’un judici just, de presumpció d’innocència, de prohibició de l’abús de poder i d’eleccions lliures”, recull el text.

També inclou que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va dictaminar que el govern espanyol havia violat els drets polítics –prevists a l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics– d’Oriol Junqueras i dels ex-consellers Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. La decisió del comitè respon a la demanda que tots quatre polítics independentistes van presentar el desembre del 2018, perquè els havien suspès l’acta de diputat aconseguida en les eleccions del 21 de desembre de 2017. “El 2018 el Tribunal Suprem va acusar els quatre dirigents catalans de rebel·lió, que implica una crida a la violència, i els va suspendre del càrrec abans de ser condemnats per la llei espanyola. El 2019 el Tribunal Suprem els va condemnar finalment per sedició, un càrrec que no hauria permès la suspensió dels antics dirigents abans de la condemna”, diu el Departament d’Estat.

L’informe també es fa ressò de la suspensió temporal del compte de Twitter de Vox per haver fet un piulet dient que els immigrants nord-africans eren els responsables de la majoria de delictes de Catalunya. Segons el Tribunal Suprem espanyol, fou una suspensió “raonable i proporcional”.

Més referències a Catalunya

A part les qüestions polítiques i judicial, el Departament d’Estat fa unes quantes referències més a Catalunya. Diu que el Principat, segons dades del Ministeri d’Interior espanyol, és un dels indrets amb més delictes d’odi; que fins al maig de l’any passat els Mossos d’Esquadra havien impedit cinc matrimonis forçats, tres dels quals amb noies menors d’edat; que l’Observatori contra l’Homofòbia de Catalunya va registrar 178 incidents anti-LGBTI+ el setembre de l’any passat, un 51% més que no en el mateix període del 2021; i que un jutjat de Barcelona va condemnar el novembre un agent de la Guàrdia Civil per haver difós un vídeo a les xarxes socials sobre una agressió a una dona, tot afirmant que els responsables eren joves immigrants d’un centre de Canet de Mar. “Més tard es va demostrar que el vídeo s’havia filmat anteriorment a la Xina. El tribunal va imposar una pena de quinze mesos de presó i una multa de 1.620 euros”, afegeix el Departament d’Estat.

En l’apartat de “tortura i més tractes o càstigs cruels, inhumans o degradants”, el Departament d’Estat també explica que al juny un jutjat de Barcelona va processar dos policies espanyols per la pèrdua d’un ull de Roger Español, que havia rebut l’impacte d’una bala de goma durant el referèndum del Primer d’Octubre.