16.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 16.10.2023 - 21:50
Bloomberg · Henry Meyer, Fiona MacDonald i Samy Adghirni
Els Estats Units i els seus aliats intensifiquen els esforços per evitar que la guerra entre Israel i Hamàs s’estengui a tota la regió, pel risc que una invasió de les forces d’israelianes a la franja de Gaza pugui fer que l’Iran entri en el conflicte.
Aquests dies, en converses a porta tancada, els EUA han advertit l’Iran sobre els riscs d’una escalada, segons que digué ahir l’assessor de seguretat nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, en el programa Face the Nation de la cadena de televisió CBS News. Per Sullivan, els EUA no descarten que l’Iran hi intervingui directament o mitjançant l’Hesbol·là, la milícia libanesa que patrocina.
El govern d’emergència d’Israel ha promès d’eliminar Hamàs i ha mobilitzat tres-cents mil reservistes abans de fer un gran atac terrestre. Amb les hostilitats centrades a Gaza, els Estats Units han demanat a Catar que convenci l’Hesbol·là de no obrir un segon front de guerra, segons que ha explicat una font involucrada en les converses, que ha demanat de mantenir l’anonimat.
El pànic pel perill que el conflicte s’estengui més enllà de la regió és palpable a les rondes de les delegacions diplomàtiques. El secretari d’Afers Estrangers del Regne Unit, James Cleverly, va dir abans-d’ahir a Sky News que havien instat Israel a minimitzar les morts de civils per no atiar el foc.
“A Israel l’interessa d’evitar que hi hagi víctimes civils palestines, perquè Hamàs vol clarament convertir-ho en una guerra àrabo-israeliana més àmplia o, de fet, una guerra entre el món musulmà i la resta del món”, va dir Cleverly. “Cap de nosaltres, inclòs Israel, no ho vol, això.”
Catar s’ha convertit en un conducte vital per a les converses més complicades entre els EUA i més estats, i en aquest cas hi té una influència especial perquè acull l’oficina política d’Hamàs, anomenada grup terrorista pels EUA i la UE i que va ser responsable dels atacs que van matar mil tres-cents israelians el dia 7 d’octubre. Els governs de la regió s’uneixen per provar d’aturar la propagació del conflicte, segons que va dir una font coneixedora dels esforços dels països del golf Pèrsic. Kuwait té molta por que l’Iran s’hi impliqui, va dir una altra font assabentada d’aquestes negociacions diplomàtiques.
Mentre feia una ronda frenètica pel Llevant amb l’objectiu de demanar l’ajut de les nacions àrabs per a contenir les hostilitats, el secretari d’estat nord-americà, Antony Blinken, també va fer la seva primera trucada sobre la qüestió al seu homòleg xinès, el ministre d’Afers Estrangers, Wang Yi, a qui demanà que desplegués la influència de Pequín a la regió amb l’objectiu de remar en la mateixa direcció.
L’exèrcit israelià es disposa a fer una ofensiva a gran escala a Gaza després d’haver rebut l’atac més mortífer en dècades, quan Hamàs va atacar el sud d’Israel el 7 d’octubre. En els bombardaments de represàlia d’Israel contra Gaza, ja hi han mort més de 2.300 palestins i creix la preocupació que l’atac desencadeni una catàstrofe humanitària.
L’Iran, que proporciona diners i armes a Hamàs i a l’Hesbol·là, ha promès que l’anomenat “eix de resistència” respondrà als “crims de guerra” d’Israel.
Si Israel continua amb la seva invasió de Gaza, “ningú no pot garantir el control de la situació i evitar que el conflicte s’estengui”, va dir el ministre d’Afers Estrangers de l’Iran, Hossein Amir-Abdollahian, en una reunió amb l’emir de Catar, el xeic Tamim bin Hamad al-Thani, a Doha.
Les autoritats israelianes esperen que el desplegament de vaixells de guerra nord-americans a la Mediterrània oriental dissuadirà l’Iran i els seus aliats, però de totes maneres han enviat reforços a la frontera nord amb el Líban i Síria. El ministre d’Afers Estrangers iranià també es va reunir divendres amb el cap de l’Hesbol·là, Hassan Nasrallah, a Beirut per discutir una resposta a les accions d’Israel, segons que va informar el servei de notícies estatal iranià IRNA.
Turquia creu que el desplegament dels vaixells de guerra nord-americans incita Israel a utilitzar una força excessiva en la resposta als atacs d’Hamàs. Si bé els EUA diuen que és una força dissuasiva, Turquia tem que la presència d’aquests vaixells encara farà créixer la tensió en compte de reduir-la.
Dissabte i diumenge es van disparar morters sobre la frontera nord d’Israel amb el Líban i un equip d’infiltrats va ser detingut per l’aviació israeliana, segons les FDI. L’Hesbol·là té un arsenal de més de cent mil coets i míssils, alguns dels quals poden arribar a Tel-Aviv, al centre d’Israel. Israel i l’organització libanesa es van enfrontar en una guerra durant un mes l’any 2006.
Israel ha presentat aquest atac sense precedents com el seu 11 de setembre. Diu que té l’objectiu de destruir la cúpula militar i política d’Hamàs a la franja de Gaza, que controla d’ençà del 2007. Aquest objectiu militar pot durar mesos i causar un gran nombre de baixes.
L’objectiu de contenir la propagació és fonamental en les nombroses converses que el president francès Emmanuel Macron ha tingut amb els caps regionals d’ençà que van començar les atrocitats, segons un alt funcionari francès que demana de no ser citat.
França també ha transmès aquest missatge a l’Hesbol·là i a l’Iran, segons que va dir aquest funcionari, i els caps de la Unió Europea tenen previst de reunir-se avui telemàticament per parlar de la crisi.
En una trucada amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, dissabte, el president Joe Biden va prometre un suport “infrangible” dels EUA a Israel. En una altra trucada, també va oferir al president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, “ple suport” per a portar ajuda humanitària a Gaza, que ha estat blocada durant anys i a la qual Israel ha tallat aquests darrers dies l’aigua, el combustible i l’electricitat.
En una intervenció en un sopar a Washington, Biden va acusar els combatents palestins d’utilitzar “famílies palestines innocents” com a escuts humans, de les quals “la gran majoria no tenen res a veure amb Hamàs”. El seu enviat, Blinken, té previst de fer aquests dies una segona parada a Israel per a noves consultes amb alts funcionaris israelians.
Evitar la guerra en dos fronts
El general de divisió retirat Yaakov Amidror, que va ser assessor de seguretat nacional de Netanyahu fa una dècada, diu que Israel es prepara a fons, logísticament i operativament, per a encarar qualsevol amenaça procedent del Líban. “Són forces que s’hi poden desplaçar en qüestió de minuts si cal. És clar que oposar-se a dos fronts alhora no és fàcil”, però segons ell l’exèrcit d’Israel ho pot fer.
Alguns comentaristes tenen un enfocament més agressiu. Ariel Kahana, corresponsal diplomàtic del diari conservador Israel Hayom, considera que Israel no ha d’esperar que l’Hesbol·là ataqui.
El Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l’Iran i l’Hesbol·là han desplegat forces a la frontera sud-oest de Síria, segons que va informar la setmana passada l’Institut per a l’Estudi de la Guerra, amb seu a Washington. Els desplegaments són coherents amb l’expansió del conflicte de Gaza, en una guerra de múltiples fronts que envolten Israel, va dir.
L’assessor de Seguretat Nacional, Tzachi Hanegbi, va declarar en una sessió informativa dissabte a la tarda que Israel vol evitar d’entrar en una guerra “de doble font” i que el seu objectiu és el sud.
“Esperem que l’Hesbol·là no causi la destrucció del Líban, però si ataquen d’allà estant passarà exactament això”, va advertir.
Article elaborat amb l’assessorament de Iain Marlow, Ethan Bronner, Selcan Hacaoglu i Michael Nienaber.
