11.10.2018 - 22:00
Estimat Joaquim:
Sembla impossible, però d’aquí a molt pocs dies ja farà un any que ets tancat a la presó, sense haver estat jutjat, i això és una grandíssima injustícia. Es fa molt difícil d’entendre. És incomprensible. I no puc evitar tenir un sentiment de gran indignació.
Joaquim, hem treballat braç a braç durant molts anys. El 2002 vam començar junts l’aventura, el repte de guanyar Barcelona. Ja ha fet més de 16 anys… I ho vam fer! Gràcies a tu, he estat alcalde de Barcelona. I durant quatre anys, tu, com a primer tinent d’alcalde i la meva mà dreta, sempre al servei de la ciutat i la seva gent, vas ser responsable directe d’alguns dels principals èxits del mandat, sobretot en l’àmbit de la seguretat i la prevenció i al capdavant de la Guàrdia Urbana, aconseguint de mantenir l’ordre als carrers de la ciutat; un ordre que ara, malauradament, s’ha perdut.
Quan, el juliol de l’any passat, el president Puigdemont et va oferir de ser conseller d’Interior del govern de la Generalitat, vas acceptar el càrrec i la responsabilitat de seguida, des de l’actitud que sempre t’ha caracteritzat: la voluntat de servei al país.
Durant els escassos mesos que vas ser conseller, vas ser un exemple formidable, tant per l’actuació i lideratge arran dels atemptats a Barcelona i Cambrils del’agost de l’any passat com després, evitant que s’agreugés encara més la catàstrofe de la jornada del primer d’octubre.
Cada vegada que et vinc a veure, primer a la presó madrilenya d’Estremera i ara als Lledoners, sento encara més afecte, respecte i admiració envers la teva persona. I des d’aquest respecte i aquest afecte, avui et vull dir que t’enyorem més que mai. Persones com tu són necessàries i enalteixen la política. Persones com tu ens deixen clar que lliurar-se als altres exigeix sacrifici, sí, però al mateix temps, generen al voltant complicitats i il·lusions.
Complicitats i il·lusions que avui necessitem més que mai. Per això, abusant una vegada més de la nostra confiança, et dic que et necessitem. Necessitem referents com tu a la política. I per això em permeto de demanar-te que ens ajudis. Que ajudis la Neus Munté i la proposta que va bastint per la ciutat de Barcelona. Novament, Barcelona, Quim; et necessitem amb nosaltres. Et necessitem per a tornar a rellançar el nostre projecte per a governar la capital del país i que, malauradament, no vam poder dur a terme plenament després de quatre anys.
Et vindré a veure aviat per explicar-te com veig les coses, i com seria d’important que poguessis col·laborar amb la Neus Munté.
Aquest cap de setmana de tres dies, vaig a Gènova a visitar l’esposa del professor amb qui vaig treballar fa un munt d’anys a l’hospital infantil Giannina Gaslini d’aquesta ciutat italiana. Em sabria greu, tenint en compte que ja té una edat força avançada, no poder expressar-li el meu afecte per totes les coses que van fer per mi i que tantes vegades t’he explicat. Però a partir d’aquest mateix dimarts, et vindré a veure per continuar treballant pel bé de la nostra ciutat, i del futur de barcelonins i barcelonines.
Xavier Trias, ex-batlle de Barcelona
