“Et deixo mitja hora perquè vagis a casa teva i recullis allò que puguis”, l’angoixa i la incertesa s’apoderen dels veïns de la Palma

“És com si fossis en una pel·lícula de terror.” Amb aquestes paraules, Domingo Javier García, veí de la Laguna, explica l’angoixa de trobar-se amb una erupció volcànica inesperada. De fet, tan sols va passar una setmana entre que els científics van començar a alertar la població i l’evacuació de matinada dels veïns més vulnerables d’aquesta illa de l’Atlàntic. “Feia un dia que n’estàvem pendents perquè ja havíem sentit tremolors, però no ens imaginàvem que explotés tan a prop de casa i, per això, no teníem res preparat”, explica Cíntia María Guillén, que viu a tan sols un quilòmetre en línia recta del focus del volcà.

“Solament vaig endur-me, dins una bossa, papers importants, dos vestits i algunes fotografies dels familiars que ja no hi són”, diu Guillén. Sense saber quan podrà tornar a casa, això és tot allò que va poder recollir abans de ser evacuada. Quan la lava va perdre velocitat, es va permetre als veïns de les poblacions de sota del volcà d’acostar-se a casa seva per a recuperar part de les seves pertinences. “Et deixo mitja hora perquè vagis a casa teva i recullis tot allò que puguis”, així els ho deien, diu García. “I això és molt dur perquè te’n vas de casa teva sabent que no la tornaràs a veure”, afegeix.

Per sort, cap d’ells dos no tem per casa seva, però han vist que la incertesa i la por de perdre-ho tot marca la vida dels veïns de la zona més afectada. “La Palma és una illa molt petita, tan sols som 80.000 habitants i, ara per ara, hi ha una part de la nostra terra que desapareix”, explica García. Hi ha vora sis mil evacuats i la lava, segons el darrer recompte del satèl·lit Copernicus, ha afectat a més de 1.000 edificacions, 870 de les quals estan completament destruïdes. El magma ha recorregut 709 nou hectàrees i ja hi ha més de 30 quilòmetres de carreteres afectades. “Quan tot això s’acabi, el govern et pot proporcionar una casa, però no et pot tornar mai l’entorn, el poble, i en definitiva, la teva vida”, diu.

García explica que, al principi, veure una erupció volcànica és molt espectacular, però que quan t’adones que la lava avança i que s’ho endú tot, la perspectiva canvia totalment i comença el terror. Guillén va sentir això mateix: “Quan vaig començar a veure que la lava enterrava cases de gent pròxima, vaig començar a sentir molta angoixa.” Tots dos coincideixen en la impotència i en la desolació que causa veure que és una situació irreversible. “Sento que la situació és irreparable, no podrem recuperar allò que teníem”, diu Guillén.

Xarxes de solidaritat

A l’altra cara de la moneda, una allau de solidaritat. D’ençà que va començar l’erupció, la Palma no ha parat de rebre ajudes provinents de la resta d’illes, però també d’arreu de l’estat espanyol i del món en general. La major part de residents, com ells, s’han reubicat a cases d’amics i familiars; els turistes i persones de pas, en canvi, en hotels o punts de control proporcionats per les administracions. A través d’una xarxa autoorganitzada per la societat civil, s’ha proporcionat menjar, roba i s’han fet donacions. “El suport veïnal ha estat increïble, no puc expressar amb paraules això que vivim aquí”, diu Guillén. García diu, impressionat, que no recorda d’haver vist mai tanta solidaritat.

Guillén ha començat a treballar com a voluntària a la secció d’alimentació del pavelló que té al costat de la casa on viu ara. Explica que a l’organització hi ha gent de totes les edats i amb situacions molt diverses: gent que s’hi ha desplaçat exclusivament per ajudar, veïns desallotjats i, fins i tot, famílies que ho han perdut tot. A més, s’han impulsat molts projectes benèfics, com ara la venda de clauers o de samarretes que destinaran part de la recaptació als afectats de l’illa. “No deixa de ser una catàstrofe, però té un costat bonic i és la solidaritat de la gent”, emfatitza Guillén.

En la mateixa direcció, expliquen que les administracions locals han actuat de manera molt pròxima i que han deixat vehicles, espais per deixar objectes personals i que fins i tot han habilitat pavellons que ara són plens de roba i de menjar. “No havíem viscut mai una cosa així i la gent no ha estat sola, l’illa s’hi ha bolcat”, diu García.

Allò que fa més por és pensar en el futur

Per García, pensar en el futur és la part més complicada perquè la Palma mai més no serà igual. Hi ha molta gent que es dedica a l’agricultura o que depèn del turisme i la seva situació és molt poc esperançadora. Un pilar fonamental per a l’economia de l’illa és la producció del plàtan: és vora la meitat del PIB i un 30% de la població dels municipis afectats en depèn. “Nosaltres vivim del plàtan i ara la terra més fèrtil per a cultivar-lo és la més perjudicada”, afegeix Guillén.

Alhora, García és optimista i creu que aquesta situació, a mitjà termini i llarg, pot ser una oportunitat econòmica per l’illa. D’entrada, pel reconeixement internacional perquè ara aquest petit trosset de terra és conegut arreu del món. Després, perquè turísticament tenir la darrera erupció volcànica d’aquests anys és molt atractiu.

Tanmateix, coincideix amb Guillén i pensa que, ara per ara, la prioritat ha de ser respondre a les necessitats dels que ho han perdut tot i donar-los solucions reals i efectives perquè no s’acabin convertint en simples danys col·laterals.