Esvorancs, accidents i col·lapses: la crisi viària que exemplifica la AP-7

Circular per la AP-7 s’ha convertit en una odissea. En les jornades de sortida, les retencions causen un gran maldecap. Sovint hi ha accidents que ocasionen cues quilomètriques, amb talls durant hores. I ja fa temps que els usuaris es queixen que hi ha esvorancs de grans dimensions al bell mig del paviment. Les crítiques són recurrents a Catalunya, però la problemàtica s’estén a tots els Països Catalans.

En David va topar amb un d’aquests esvorancs fa un parell de setmanes, a l’altura de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), i va tenir un bon ensurt. Circulava a uns 100 quilòmetres per hora i, en un moment, el cotxe va fer una sotragada i es va desestabilitzar. De seguida va saber que aquell esvoranc li havia rebentat el pneumàtic (vegeu el piulet enllaçat a continuació). “A mi m’ha rebentat la roda, però un motorista topa amb un forat d’aquests i es mata”, deia. Els Mossos li van dir que hi ha incidències i queixes recurrents per aquests forats al quitrà, però que no hi havia hagut canvis. Encara ara té el cotxe el taller i l’asseguradora li ha dit que el cost de la reparació l’haurà d’assumir el titular de la via.

I així acaben els que passen pel damunt dels forats. En aquests casos cal avisar al 112 i si pot ser demanar atestat de la policia. Segons la via l'assegurança podria demanar responsabilitats i pagament de la reparació. pic.twitter.com/nimu38oNXJ

— Anti-radar Catalunya (@antiradarcatala) March 22, 2025

Fonts del Servei Català de Trànsit (SCT) expliquen a VilaWeb que hi ha preocupació per aquesta mena d’incidències i per l’estat del ferm de la AP-7. Diuen que comproven in situ el paviment i deixen clar que els problemes de l’asfalt i el pla de reparació recauen en el titular de la via. És a dir, el Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible espanyol. “Hem demanat al titular de la via que repari amb celeritat aquesta situació”, diuen fonts de Trànsit. VilaWeb es va posar en contacte amb el ministeri fa una setmana per saber quines mesures es prenien a fi de reparar la via, però encara no ha rebut resposta.

Les dades del darrer balanç de la sinistralitat a les carreteres de Catalunya, publicades ahir pel SCT, no són esperançadores i reflecteixen que cal impulsar mesures, no solament a la AP-7. Enguany, fins el 31 de març, quaranta-una persones han perdut la vida a les carreteres de Catalunya, un 46% més respecte del mateix període de l’any passat.

Una crisi global de manteniment de carreteres?

Mateu Turró, catedràtic d’Infrastructures del Transport i del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, assenyala que el trànsit ha crescut molt aquests darrers anys, sobretot arran de la retirada dels peatges, i que ara el manteniment era pitjor. “Abans el concessionari era el responsable de la gestió de la infrastructura. Ara ha passat a l’estat i la gestió és molt més dolenta”, diu.

A parer seu, hi ha més accidents, hi ha una manca de manteniment clara i la degradació de les carreteres s’acumula. “I com més trigues a arreglar-ho, més difícil i car és”, diu. Turró deixa clar d’un bon començament que la degradació no és únicament a la AP-7.

Segons ell, aquesta manca de manteniment és històrica. “A totes les carreteres del país hi ha una degradació molt cara i s’han dedicat pocs fons al manteniment. Aquests dies, amb les pluges, s’ha notat encara més”, diu. Ell té una cosa clara: “Som en l’inici d’una crisi global de manteniment de les carreteres”. I afegeix: “Nosaltres som un país de pas per als espanyols. Que s’ho facin mirar… Si no inverteixen aquí, també repercuteix en ells.”

Turró considera que calen mesures urgentment, però també és conscient que és “un entorn de gran complexitat i les solucions fàcils no existeixen”. “Per fer el manteniment s’ha de batallar perquè no molestis el trànsit. En carreteres comarcals, es poden fer desviaments. En cas de la AP-7, que va col·lapsada durant bona part del dia, l’única solució és fer-ho en petites dosis i a la nit, i en períodes que hi ha menys trànsit. És molt més costós”, diu.

Turró també es posa les mans al cap per la burocràcia que hi ha darrere. “Convindria fer-ho com més aviat millor. Fins i tot per a aquestes coses elementals, de manteniment, hi ha uns procediments d’adjudicació d’obres que s’allarguen moltíssim, amb burocràcia absolutament ridícula que fa les coses costin el doble del que haurien de costar”, diu.

Gremi de transportistes: “És una bomba de rellotgeria”

Tomàs Fernández és responsable d’una empresa de transport del Bages i membre de la junta directiva del Gremi de Transports i Logística de Catalunya. Assenyala que el degoteig de mancances a la AP-7 comença a ser un gran problema i que la infrastructura no dóna més de si: “És una bomba de rellotgeria”, diu. Segons ell, és un corredor mediterrani amb la capacitat molt limitada. “S’estudia fer coses en l’àmbit de seguretat, carrils de limitació de velocitat, però estem molt acostumats que sigui un pedaç”, considera Fernández.

“El malestar de les carreteres és per culpa dels camions.” És una frase que es repeteix entre els conductors de turismes. Fernández reconeix que els camions de gran tonatge poden desgastar més el paviment, però lamenta que sigui un sector “demonitzat”. “Sempre ens acusen que els camions estan implicats en accidents. Si l’estatística la fan bé, veuran que no és veritat”, assenyala.

A part de les crítiques als camioners, hi ha una altra qüestió que Turró no acaba d’entendre. “Aquesta oposició tan absurda a les carreteres. Tothom es mou per carretera. El ferrocarril, a l’estat espanyol, és el 4% del transport per mercaderies. Una cosa semblant al de viatgers”, explica. Segons ell, la mobilitat se centra en la carretera perquè ara mateix no hi ha una alternativa sòlida. Ho podria ser el corredor mediterrani ferroviari, però el projecte avança lentament i no acaba mai de reeixir.

Turró destaca que el transport de mercaderies és la clau de l’activitat econòmica. “Sense camions, no hi ha millora de l’activitat econòmica ni alternativa. S’ha de mirar d’aquesta manera. Intentem que funcioni de la millor manera possible”, afegeix.

S’enfilen els accidents mortals

Durant els primers tres mesos del 2025, quaranta-una persones han mort en trenta-nou accidents mortals a les carreteres interurbanes de Catalunya. En la mateixa franja, l’any passat, hi va haver vint-i-vuit víctimes. Les comarques de la demarcació de Barcelona i Tarragona concentren el 85% de les víctimes mortals i les carreteres amb més sinistralitat són la C-58 i la AP-7, amb cinc mort i quatre, respectivament.

Tot i que el nombre total d’accidents amb víctimes ha disminuït –s’ha passat de 1.882 a 1.741–, la mortalitat ha augmentat, especialment al març, quan es van registrar dinou defuncions, vuit de les quals durant el cap de setmana de carnestoltes.

Els homes representen el 80% de les víctimes mortals i també la majoria dels ferits greus (115 dels 154 registrats). A més, destaca un augment de la mortalitat entre els joves de menys de trenta-cinc anys, que ja representen el 44% del total de víctimes, mentre que l’any passat els més afectats eren els més grans de cinquanta-cinc anys.

Els col·lectius vulnerables (motoristes, vianants i ciclistes) han sofert gairebé la meitat de les morts (dinou de quaranta-una), amb un increment especialment preocupant entre els motoristes, que han passat de vuit víctimes a dotze enguany.

Per tot plegat, el SCT fa una crida a motoristes, vianants i ciclistes a tenir més percepció del risc i consciència de la seva fragilitat, i a la resta d’usuaris, respecte i prudència per a reduir les víctimes d’aquests col·lectius.

La consellera Parlon compareix al parlament

La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, compareixerà avui a les 15.00 a la Comissió d’Interior per explicar les mesures que té pensades el departament a fi de reduir la sinistralitat a la xarxa viària interurbana. Ho farà acompanyada del director de Trànsit, Ramon Lamiel.

Poques hores després del fatídic cap de setmana de carnestoltes, Parlon va anunciar unes quantes mesures. Va dir que s’implementaria la velocitat variable en un tram de 150 quilòmetres (de Maçanet de la Selva al Vendrell), que es posarien carrils complementaris i d’incorporació, més controls i radars i que afegirien un sistema predictiu d’accidents amb intel·ligència artificial.

A més, volen augmentar la presència de Mossos en els controls i impulsar campanyes específiques per als joves, i també insisteixen en la necessitat de combatre l’excés de velocitat i el consum d’alcohol i drogues. Trànsit estudia d’emprendre més accions, entre les quals, la intersecció de la C-58 i la N-150, que diu que és un punt dramàtic.

El moviment veïnal Mai Més Peatges, que s’oposa al pagament per a circular per les vies ràpides, ha expressat el malestar amb l’estat de les carreteres i tallarà l’autopista AP-7 a l’altura de l’Aldea (Baix Ebre) el 30 d’abril per exigir a les administracions més inversions en la millora, manteniment i seguretat d’aquestes infrastructures. Els veïns diuen que aquesta serà la primera d’unes quantes accions per a reivindicar mesures, però també per a conscienciar els ciutadans de la necessitat de disposar d’unes vies ràpides públiques i segures.