Els estats de la UE defensen d’estudiar noves fórmules per a frenar la immigració irregular sense esmentar els centres de deportació

Els vint-i-set estats de la Unió Europea volen estudiar noves fórmules per prevenir les entrades irregulars en línia amb la llei comunitària i internacional. Aquesta és la conclusió més significativa acordada avui, en el marc de la cimera europea feta a Brussel·les marcada en gran part pel debat migratori. El text subscrit per tots els estats, però, no fa esment explícit dels centres de deportació impulsats per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, una proposta que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, havia recollit en una carta aquesta setmana. Sobre això, els estats es limiten a dir que prenen nota de la missiva i demanen a l’executiu una proposta urgent per agilitzar els retorns.

Precisament arran de la carta de Von der Leyen, un total d’onze estats membres -convocats per Itàlia, Dinamarca i Països Baixos- s’han reunit al marge de la cimera per debatre noves mesures per combatre la migració a la Unió. Si bé el redactat final de les conclusions no parla de mesures “innovadores” com inicialment s’havia plantejat, sí que es parla de “noves fórmules”. Per altra banda, els vint-i-set fan una crida a prendre “accions determinades a tots els nivells” per “facilitar, incrementar i accelerar” les deportacions, emprant “totes les polítiques i els instruments comunitaris rellevants”. Alhora, els estats insten la Comissió Europea a presentar una nova proposta legislativa sobre la qüestió dels retorns “de forma urgent”.

En paral·lel, el Consell Europeu remarca la importància d’implementar la legislació europea adoptada i l’aplicació de la legislació existent, com per exemple el pacte de migració i asil que països com l’estat espanyol estan demanant accelerar. Novament, reafirmen que la instrumentalització de persones migrants amb objectius polítics cal combatre-la i assenyalen Rússia i Bielorússia “d’abusar dels valors europeus, inclòs el dret a l’asil”. Finalment, remarquen la importància d’un funcionament efectiu de l’espai Schengen, en un context en què un total de nou països -amb el cas més recent i conegut d’Alemanya- estan aplicant majors restriccions a les seves fronteres.