16.06.2016 - 10:25
L’Ariadna és dissenyadora. Va estudiar una Diplomatura de Disseny a Olot, i el curs passat va decidir matricular-se a un màster de Formació al Professorat de la Universitat de Barcelona per portar la seva experiència a les aules. Just una setmana abans de començar el màster, i amb la prematrícula feta, la van trucar per dir-li que no tenia els requisits per entrar-hi i que havia de cursar un curs pont per poder accedir-hi.
La Sandra també volia cursar aquest màster amb una Diplomatura en Disseny, però a més a més, també havia estudiat prèviament un Màster en Tipografia. Igual que l’Ariadna, però, es va trobar que sense un títol de grau no podia accedir al màster, i també ha hagut de matricular-se a un curs pont.
El que els passa a l’Ariadna i la Sandra pot sobtar si tenim en compte el que diu la llei. El Reial Decret 1393/2007 (cap IV, art. 16) estableix que per accedir a un màster “és necessari estar en possessió d’un títol universitari oficial espanyol”. Dins d’aquest col·lectiu, hi entren els llicenciats, enginyers, arquitectes, però també els enginyers tècnics i arquitectes tècnics, i finalment, els diplomats, com l’Ariadna i la Sandra. Per tant, quin és l’obstacle?
Bolonya: un abans i un després en l’espai educatiu
Un dels obstacles que ha fet trontollar el sistema universitari durant els últims anys és l’arribada del Pla Bolonya. Aquest pla va arribar amb la finalitat d’establir una homologació única, de tal manera que tots els títols tinguessin una validesa reconeguda dins l’espai europeu. D’aquesta manera, les titulacions que prèviament havien tingut un total d’entre 180 i 240 crèdits, es passarien a convalidar com a estudis de grau, i d’aquesta manera, el procés lògic portaria al diplomat a accedir lliurement a uns estudis de màster.
El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports va obrir aleshores un servei per sol·licitar un certificat de correspondència de les antigues titulacions oficials espanyoles amb les noves del Pla Bolonya. D’aquesta manera, el Ministeri posava al servei dels diplomats i altres titulats el servei per homologar les seves titulacions i convertir-les oficialment en un títol equivalent a un grau.
Per fer-ho, el Ministeri també va posar al servei un catàleg amb les diferents titulacions “pre-bolonya” i el seu corresponent nivel MECES (Marco Español de Cualificaciones de Estudios Superiores), és a dir, el marc que permet la homologació de títols amb les altres universitats europees i facilita la mobilitat. No obstant això, hi havia una mancança: “D’aquest Catàleg de Títols Universitaris Oficials no en formen part, entre d’altres, els Ensenyaments Artístics” admet el Ministeri. És per això que no han deixat que l’Ariadna i la Sandra, i tants altres estudiants, accedissin a un màster?
Els diferents camins per entrar a un màster
De tota manera, hi segueix havent una incoherència: els diplomats, per norma general, poden accedir directament als màsters. Hi ha dos conceptes, però, que no s’han de confondre: els requisits d’accés i els requisits d’admissió. La diferència entre aquests dos conceptes és el que segurament pot ajudar a explicar per què alguns estudiants tenen tantes dificultats per accedir al màster, encara que la norma no deixi de repetir que la diplomatura és, aparentment, un títol vàlid per accedir-hi.
Quan parlem de requisits d’accés a un màster, parlem del que determina el Reial Decret, que estableix que cal tenir un títol universitari oficial espanyol per a entrar un màster, on les diplomatures serien un d’aquests títols.
“Ara bé, aquest mateix Reial Decret també estableix que les universitats inclouran procediments i requisits d’admissió en el seu pla d’estudis i aquí és on algunes universitats o alguns programes de màster, tenen limitada l’admissió al programa del màster”, explica Marta Aragay, Cap de l’Oficina de Postgrau i Doctorat de la Universitat Pompeu Fabra. Això vol dir que una universitat, a banda de tenir els requisits d’accés al màster, pot fixar uns requisits d’admissió específics.
Aquests requisits específics, que bloquegen l’entrada al màster a un diplomat/da, s’estableixen quan una universitat decideix crear un nou estudi de màster. En aquest cas, la universitat ha de redactar una memòria sobre els nous estudis, que s’aprovarà pels òrgans interns de la universitat i per organismes autonòmics i estatals. És allà on hi poden figurar diferents requisits d’admissió, que poden ser molt diferents, com ara que l’estudiant hagi cursat un nombre mínim de crèdits, que només s’admetran estudiants formats en determinades disciplines, o també es pot requerir un nivell mínim de llengües. No hi ha una gran norma per establir què cal per entrar a un màster, sinó que cada universitat pot establir uns requisits diferents.
En el cas de l’Ariadna i la Sandra, que volen fer el Màster al Professorat a la Universitat de Barcelona, el requisit mínim és tenir un títol de grau, fet que desconeixien. De fet, consideren que tenen dificultats pel fet de voler entrar al món de l’ensenyament ja que pressuposen que aquells que s’hi vulguin dedicar han de tenir titulacions actualitzades.
El cas de les titulacions artístiques
La normativa espanyola que conté les equivalències entre les titulacions pre-bolonya i les actuals és el Reial Decret 967/2014, que en el seu contingut, no hi apareix cap estudi de la branca artística. Quin és el motiu d’aquest tracte diferenciat?
Segons el Ministeri, els Ensenyaments Artístics estan integrats en el sistema educatiu i, per tant, tenen un espai propi i flexible que entra en l’Espai Europeu d’Educació Superior. Així doncs, hi ha una normativa específica pels estudis artístics de Títols Superiors de Música, Dansa, Art Dramàtic, Conservació i Restauració de Béns Culturals, Disseny i, finalment Arts Plàstiques. A més, s’especifica que aquestes titulacions equivalen a un nivell 2 de MECES, és a dir, a Grau Universitari.
“Los Títulos Superiores de Enseñanzas Artísticas quedan incluidos a todos los efectos en el nivel 2 del Marco Español de Cualificaciones para la Educación Superior y serán equivalentes al título universitario de grado.”
Ara per ara, les titulacions artístiques es consideren com a titulacions superiors i, tal com diu la Sandra, al seu títol de diplomatura hi posa que és un títol equivalent a un grau. Per tant, es posa en qüestió la validesa de les titulacions artístiques dels estudiants que van cursar una diplomatura en l’antic pla d’estudis i, malgrat que alguns dels afectats ja hagin cursat un màster prèviament i tinguin 240 crèdits cursats, ara se’ls demana formació addicional per complir amb els requisits.
A Catalunya, la normativa va un pas més enllà i en el cas de cada estudi s’especifiquen les passes generals a seguir. Per exemple, en el cas del Disseny, en el Diari Oficial de la Generalitat, concretament a la norma ENS/2869/2011 de 21 de novembre, s’exposa que un alumne amb títol de Disseny se li convalidaran 180 crèdits però ha de cursar-ne 60 addicionals per poder assolir el títol de Grau:
“Qui posseeixi el títol de Disseny i vulgui obtenir el títol de Graduat o Graduada en Disseny en la mateixa especialitat, obtindrà el reconeixement de 180 crèdits, i haurà de superar els 60 crèdits de formació addicional que el centre hagi comunicat a la Direcció General d’Ensenyaments i Ensenyaments de Règim Especial.”
El problema, doncs, recau de nou en la desinformació que hi ha sobre aquesta problemàtica ja que l’Aridana i la Sandra s’hi van trobar quan ja volien accedir al màster. Per tant, deixant de banda que es pot consultar la llei, que no és un recurs fàcil, caldria donar més facilitats per entendre quines passes seguir en el cas de voler homologar un títol pre-bolonya a grau.
