30.07.2020 - 09:29
|
Actualització: 30.07.2020 - 15:51
El govern pro-xinès ha endurit la repressió contra els partidaris de democratitzar Hong Kong. L’executiu de Carrie Lam ha utilitzat la llei de seguretat nacional, aprovada per Pequín, per vetar a 12 candidats demòcrates, entre els quals hi ha Joshua Wong, un dels referents del moviment i que ja va encapçalar les protestes de la Revolució dels Paraigües (2014). Així mateix, l’executiu ha insinuat que encara podria vetar més candidatures de cara a les eleccions legislatives de setembre.
Cal recordar que el novembre passat, l’oposició demòcrata va arrasar en les eleccions als consells de districtes i els seus candidats aspiraven a fer el tomb al consell legislatiu —un òrgan semi-democràtic, on part dels seients no són escollits per sufragi universal— aprofitant l’impuls de les protestes anti-Pequín, que s’han allargat gairebé un any. Ara bé, la llei de seguretat nacional, en vigor des del mes passat, permet al govern reprimir i excloure l’oposició.
Primeres detencions emparades en la llei de seguretat nacional
La policia ha detingut quatre estudiants d’Hong Kong, membres del moviment independentista Studentlocalism. Són els primers detinguts en una operació policíaca desplegada per l’aplicació de la nova i polèmica llei de seguretat. Els quatre estudiants detinguts tenen entre 16 i 21 anys i segons Student Localism, que fou dissolt el mes passat per la mateixa llei, entre els quals hi ha el seu ex-líder Tony Chung.
L’explicació que dóna la policia d’Hong Kong sobre les detencions, des de la nova unitat de seguretat nacional i en declaracions recollides per agències internacionals, és aquesta: ‘Les nostres fonts i la investigació mostren que el grup havia anunciat recentment a les xarxes socials la creació d’una organització que vol la independència d’Hong Kong’.
La nova norma que ha imposat Pequín prohibirà ‘qualsevol acte de traïció, secessió, sedició o subversió’ contra el govern xinès i també el ‘robatori de secrets d’estat i l’organització d’activitats a Hong Kong per part d’organitzacions polítiques estrangeres’ i autoritzarà l’actuació dels cossos de seguretat xinesos en el territori d’Hong Kong. Això significa trencar l’autonomia de la ciutat, una part fonamental de la qual se sustentava en la capacitat legislativa i judicial pròpia. Les forces policíaques de la República Popular no podien actuar a Hong Kong sense l’autorització del seu govern, però ara ja no caldrà aquesta autorització.
Segons la Llei Bàsica, la constitució d’Hong Kong, les lleis de la Xina només poden ser adoptades a Hong Kong per una resolució del parlament local i d’acord amb una llista de punts que consten a l’annex tercer. L’adopció de la nova llei de seguretat xinesa, fins i tot si el parlament local la vota, va en contra de la constitució d’Hong Kong.
