Un estudi de la UOC destaca el paper del projecte Vincles d’Òmnium Cultural per a frenar discursos d’odi i discriminació

Un estudi de la UOC ha revelat que el projecte Vincles d’Òmnium Cultural contribueix a combatre la segregació social, els discursos d’odi i de discriminació i ajuda a crear comunitat. El treball ha analitzat les potencialitats d’aquesta iniciativa que va néixer el 2022 per donar resposta a la neces­sitat creixent d’aprendre o millorar el català i s’ha basat en trenta-sis entrevistes a acompanyants, aprenents, tècnics d’inclusió social, mestres voluntaris, persones migrants o funcionaris de serveis so­cials, entre d’altres.

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha celebrat el “creixement exponencial” de la iniciativa i ha assenyalat que el 2024 l’experiència va comptar amb 265 grups, 2.000 apre­nents i 500 acompanyants a tota Catalunya.

L’estudi que s’ha impulsat des de la UOC és de caràcter qualitatiu i s’ha centrat en una metodologia d’investigació – acció participativa que ha abraçat la conscienciació sociolingüística, les sessions on es posen en pràctica els ensenyaments o la formació del voluntariat. El treball, que s’emmarca en el projecte Equiling-Cat de la universitat catalana, s’ha dut a terme a partir de trenta-sis entrevistes en profunditat a acompanyants, aprenents, tècniques d’inclusió social de primària, membres de col·lectius de mestres voluntaris, coordinadors de centres d’educació d’adults, persones migrants, professors de català i funcionaris dels serveis so­cials de diverses administracions, entre d’altres.

A banda, s’ha fet un seguiment intensiu de dos grups d’aprenents, s’han impartit vint-i-dues sessions de formació i s’han observat altres formacions i partici­pat en trobades i celebracions tant d’Òmnium com d’entitats afins. També s’han analitzat els qüestionaris de valoració enviats per partici­pants de cinquanta-sis grups al final del curs passat.

Crear comunitat i trencar l’exclusió

Maite Puigdevall, una de les investigadores que ha impulsat aquesta recerca, ha fet valdre la capacitat de Vincles per anar més enllà de l’aprenentatge del català, generar sentiment de pertinença a una comunitat i combatre l’exclusió. “La participació ciutadana és clau per a la democràcia”, ha comentat Puigdevall que ha assegurat que moltes persones s’autosilencien perquè no tenen capacitat de parlar la llengua i relacionar-se: “Quan tu dones la llengua dones dret de parlar i en aquests espais la gent perd la por i la vergonya”, ha comentat.

En aquest mateix sentit, ha apuntat que moltes de les participants han estat dones i ha assenyalat que s’ha detectat una elevada presència de mares joves nouvingudes amb fills en edat d’escolarització. “Decideixen fer el pas perquè s’adonen que si no comencen a parlar català no podran participar com la resta de famílies en l’educació dels seus fills”, ha explicat. Això mateix, ha dit, passa en altres àmbits com el de la salut o el del comerç, de forma que Vincles promou la projecció del català en l’àmbit social. “Poder parlar la llengua i fer-ne ús en el teu barri, quan vas a comprar o al metge sense necessitat que et tradueixin”, ha apuntat la investigadora.

Combatre els discursos de l’odi i del racisme

A més, s’ha referit a la possibilitat d’usar aquesta mena de projectes per a fer front als discursos d’odi i de discriminació. Ha apuntat que a través de les formacions i d’una metodologia específica que beu de l’antiracisme, el projecte actua com un motor per a promoure la diversitat. Puigdevall ha assegurat que hi ha un racisme estructural perquè “en general la societat és racista”. Ha posat com a exemple la necessitat d’aprendre el nom correcte de les persones: “Un noi ens deia que sempre es referien a ell dient-li Mohamed quan es deia Mourad”, ha assenyalat la sociòloga que ha demanat fer una “escolta activa”.

Així mateix, ha criticat que certes institucions o persones catalanoparlants canviïn de llengua amb col·lectius concrets perquè aquesta mena d’actituds “fan que es reafirmi la divisió social i s’agreugi l’exclusió d’aquells col·lectius que naturalment no interactuen en català”.

Reconèixer la diversitat i complexitat de Catalunya

Per la seva banda, Joan Pujolar, l’altre investigador que ha participat en la recerca, ha apostat per “fer el català més accessible”. Ha dit que cal fer entendre als nouvinguts que també poden aprendre i parlar el català. “Molts dels participants diuen que els ha canviat la vida i els acompanyants han pogut deixar enrere el dol pel català, posar-se a treballar i conèixer una part del país del qual no se’n feia càrrec”, ha indicat. Així, ha assegurat que Vincles s’emmiralla en la Catalunya dels vuit milions perquè l’experiència contribueix a reconèixer el país amb tota la seva diversitat i complexitat, orgullós de tenir la migració com un fet estructural, amb la llengua com a pilar vertebrador.

Xavier Antich ha assegurat que tot i que Vincles va sorgir per “multiplicar els espais informals de conversa i aprenentatge” i perquè “tothom que volgués aprendre i practicar la llengua pogués fer-ho”, actualment els seus objectius van molt més enllà. Així ha fet valdre la capacitat de l’experiència de crear comunitat i espais que facilitin la inclusió, així com trencar les barreres que emergeixen per les diferències socials i culturals.

El president d’Òmnium ha aprofitat per a referir-se a l’Enquesta d’usos lingüístics que confirma “una realitat que ens preocupa molt i és que l’ús habitual del català ha caigut en la darrera de dècada i el nombre de persones que accedeixen al català s’està quedant per sota del creixement demogràfic”. Amb tot, ha advertit que això no passa per manca d’interès sinó per la falta d’espais per fer-ho: “Tenim més de dos milions de persones que volen aprendre a parlar català o millorar el seu nivell, però l’oferta de cursos no supera les 120.000 places anuals”, ha lamentat. Així, ha vaticinat que per poder atendre aquesta demanda creixent caldrien més de vint anys.