16.05.2023 - 15:37
|
Actualització: 16.05.2023 - 17:41
Un estudi encapçalat per la Universitat de Barcelona (UB) reconstrueix els canvis al Mediterrani durant el canvi climàtic més intens dels darrers tretze mil anys. En aquell període, una crisi climàtica va causar un descens global de les temperatures a l’hemisferi nord. Aquest episodi de fred intens, conegut com a Younger Dryas, també va causar una gran aridesa a tota la conca mediterrània que va impactar en tots els ecosistemes terrestres i marins. Els resultats s’han publicat a la revista Communications Earth & Environment, del grup Nature, aplicant la tècnica innovadora dels isòtops del neodimi per reconstruir les condicions de la Mediterrània d’ençà de l’última desglaciació.
L’estudi forma part de la tesi doctoral de Sergio Trias-Navarro del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. El treball presenta alguns dels resultats més rellevants del projecte TIMED del Consell Europeu de Recerca, i compta amb una destacada participació de membres del GRC en Geociències Marines, a més d’experts de la Universitat la Sapienza de Roma, la Universitat de Palerm i l’Escola Politècnica Federal de Zuric.
El Younger Dryas és l’episodi de canvi climàtic més intens dels darrers tretze mil anys i de més repercussió a escala planetària. La seva finalització va suposar l’inici de l’Holocè, el període interglacial en què ens trobem actualment. El treball també analitza l’episodi posterior al Younger Dryas, lligat a un increment extraordinari de les pluges a la regió Mediterrània, en especial al nord de l’Àfrica. El nou treball dóna suport a la hipòtesi que l’augment de l’aportació de sal de la Mediterrània cap a aigües atlàntiques durant el Younger Dryas va ser clau per reactivar la circulació de l’Atlàntic nord: va generar un escalfament ràpid a Europa i a la Mediterrània que va marcar l’inici de l’Holocè.
El darrer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) presenta el Younger Dryas com un exemple dels canvis previsibles de pluviositat que tindran lloc a la Mediterrània a conseqüència d’una esperable reducció de la circulació de l’Atlàntic nord. Tot i que, segons els investigadors, no és un anàleg perfecte per als canvis futurs, revela que el canvi d’aridesa esperable per a finals de segle és capaç d’induir una intensificació de la circulació mediterrània, tot i que l’escalfament previst podria contrarestar aquest efecte. Per això, insisteixen en el fet que cal conèixer millor el pes relatiu que aquestes dues variables – temperatura i humitat – han tingut en l’evolució de la circulació de la Mediterrània.