24.11.2022 - 21:40
|
Actualització: 25.11.2022 - 07:46
Arran de la crisi econòmica tan ferotge que va començar l’any 2008, amb les retallades i de la precarització de molts serveis, va sortir un moviment per a fer un exercici que van anomenar “auditories ciutadanes”, que consistien a analitzar els comptes públics i destriar-ne el deute. I, dins el deute, assenyalar quina part tenia motius legítims, és a dir, falta de finançament, i quina part motius il·legítims.
Aquest deute il·legítim del País Valencià, que castiga les polítiques públiques del govern, és l’objecte d’estudi de Manuel Girón, Manuela López i Fernando Patón. Les conclusions les han publicades en el llibre Anatomia d’un deute il·legítim: el cas del País Valencià. El volum, publicat per Edicions del 1979, és farcit de dades, de quadres i de gràfiques. N’entrevistem dos dels autors perquè definesquen el concepte de deute il·legítim i perquè expliquen les conseqüències d’arrossegar-lo. Com a aperitiu, una dada: l’any 2012, el País Valencià tenia un deute de 38.000 milions d’euros i només 4.000 eren legítims.
—Per a aclarir conceptes, què és una auditoria ciutadana?
—Manuel Girón [M. G.]: És una auditoria dels comptes d’un govern, o d’un sector concret –com pot ser la sanitat, o l’educació. Qui fa aquesta auditoria, qui formula les preguntes i estableix els criteris és la ciutadania. Quan va haver-hi el canvi de govern del 2015, les Corts Valencianes van aprovar una moció en favor d’una auditoria ciutadana del deute de la Generalitat. Però tant en l’àmbit municipal com en el de la Generalitat, quan arribàvem a la part ciutadana, la cosa s’aturava. Quan parlàvem de la participació, ja no veien clara la possibilitat de continuar l’auditoria.
—Per tant, aquesta auditoria no la fan economistes.
—M. G.: No. La plataforma és ciutadana. Dels tres autors del llibre, jo sóc psiquiatre, Fernando Patón és enquadernador i Manuela López és acupuntora. Fem aquesta anàlisi partint del punt que no ho som, però l’hem sotmesa a l’anàlisi d’especialistes. Hem dedicat set anys a aquest treball perquè quan ens vam endinsar en els comptes de la Generalitat i en els informes de la Sindicatura de Comptes de l’època del PP vam veure que eren complicadíssims, incomprensibles. Una selva. Per això els economistes ens deien que ho deixàrem córrer. Laura Gassó com auditora, i ens va ajudar. Al pròleg, Éric Toussaint, que és el gran especialista en deute il·legítim, parla de la nostra faena i diu que és rigorosa i molt útil per a saber on ens trobem.
—Com definiu el deute il·legítim?
—Fernando Patón [F. P.]: El concepte de deute il·legítim és més un concepte polític que jurídic. La cosa legítima s’enfronta a la cosa legal. Una cosa il·legal és una cosa que infringeix la llei, i una d’il·legítima infringeix un dret.
—Què us ha dut a estudiar el cas del País Valencià?
—M. G.: Nosaltres participàvem en el moviment del 15-M i vam tenir contacte amb la gent del comitè contra el pagament dels deutes il·legítims, el CADTM. Durant la recessió del 2008, el deute públic del País Valencià va créixer d’una manera molt significativa i vam decidir d’analitzar-lo.
—Amb quines dades treballeu?
—M. G.: A partir del 2002 trobem dades estables en el temps, que poden ser comparades. Treballem analitzant els ingressos i despeses, l’evolució del deute i identificant la part il·legítima des del 2002 al 2012. Configurem un model de funcionament del sistema del deute valencià que ens dóna el valor predictiu de com evolucionaria el deute. Estudiem aquesta evolució i la influència sobre les despeses o les inversions fins el 2017.
—Quines són les característiques del deute il·legítim del País Valencià?
—F. P.: Després d’analitzar els comptes, vam voler saber quin era el deute il·legítim de tot el deute que havíem trobat. El vam dividir en dues parts. Una era el deute il·legítim originat per la falta d’ingressos per decisions polítiques. Una altra part era el deute il·legítim conseqüència de les despeses que per si són il·legítimes. A partir d’això vam analitzar diversos elements com ara l’economia submergida; com afecta el País Valencià l’estructura fiscal de l’estat; com afecten la sanitat les privatitzacions (recordem que el 20% de l’àrea sanitària de tot el País Valencià estava privatitzada); les inversions en infrastructures, en grans esdeveniments… Un grapat de paràmetres per a esbrinar quina part del deute il·legítim era causat per l’estructura d’ingressos i quina per les despeses.
—Què són les despeses il·legítimes?
—F. P.: Són les que fa un govern en contra dels interessos de la majoria de la societat.
—Qui se’n beneficia, del deute il·legítim?
—F. P.: A l’anàlisi que vam fer sobre les despeses il·legítimes a les grans infrastructures, els beneficiaris eren les empreses que, per exemple, pressupostaven cent i acabaven cobrant vuit-cents. En tenim un cas paradigmàtic, que és l’ampliació de l’hospital de la Fe de València. Un pressupost de 300 milions va acabar en 1.400.
—M. G.: També se’n beneficien les entitats financeres. Si el Banc Central Europeu deixava els diners als bancs a l’1% o l’1,5%, els bancs feien els préstecs al 5% o al 5,5%. Eixe interès, que sobrepassa clarament l’interès del Banc Central Europeu, el considerem com un pagament il·legítim de les administracions que s’endeuten i beneficia les entitats financeres.
—El deute il·legítim, qui el paga?
—F. P.: La gent, els ciutadans. El paguen en impostos o amb retallades.
—Tots els governs originen deute il·legítim?
—F. P.: Pràcticament, diria que sí. La qüestió és que alguns governs n’originen un percentatge molt alt. Amb la nostra anàlisi hem vist que el govern de l’estat hi tenia molta responsabilitat, però el valencià, també, i la Unió Europea també. No era una qüestió del govern valencià i prou.
—M. G.: Per exemple, podem establir la comparació entre els governs del PP del 2008 al 2012, i els governs del Pacte del Botànic des del 2015. És veritat que el deute il·legítim, probablement, amb el govern del Botànic ha disminuït significativament. Hem vist que la inversió en aspectes socials ha augmentat. Però això no vol dir que haja desaparegut, perquè no tot depèn d’un govern, sinó del marc estatal o internacional. Si el govern espanyol cobra els interessos del FLA a un tant per cent i el Banc Europeu el cobra a un altre tant per cent, això genera un deute il·legítim perquè es paguen uns interessos que no són legítims.
—Tot i el canvi de govern, continua acumulant-se deute il·legítim?
—F. P.: Sí. Encara que hi haja una gestió econòmica millor, el govern del Botànic ha agafat el deute en una situació en què anava tan disparat que es retroalimenta. Frenar la retroalimentació del deute normalment és molt difícil. L’única manera seria amb una quitació total o parcial que permetera de gestionar-lo millor. A més, el País Valencià té un problema de falta d’ingressos pel sistema de finançament autonòmic que és tan perjudicial. Si vols fer inversions i no tens ingressos demanes deute. I el deute creix, i potser aquest deute és legítim perquè has fet una inversió social, però com que, com a administració, t’has de finançar en els bancs comercials, els interessos que pagues generen més deute il·legítim.
—Abans heu parlat del FLA, que tant el govern espanyol com el Botànic presenten com el substitut d’un nou sistema de finançament, però en realitat són préstecs que s’hauran de tornar.
—M. G.: El FLA és un préstec de l’estat per a tapar allò que hauria de fer i no fa, que és tornar els diners que il·legítimament es queda del País Valencià. Els interessos que paguem per aquests diners no els hauríem de pagar.
—Un canvi en el sistema de finançament seria una mesura adequada per a corregir aquest deute il·legítim?
—F. P.: Si es canvia perquè tots els territoris tinguen un finançament just, sí. El País Valencià té la situació pitjor, però la resta també estan malament. El sistema, a banda de ser més equitatiu entre les autonomies, també hauria de fer que el govern espanyol deixara de mantenir certes despeses, com defensa o la corona, que no tenen gens d’interès social i no repercuteixen gens en el benestar de la societat.
—No canviar el sistema de finançament es pot interpretar com una via de l’estat per a mantenir el control sobre els territoris?
—M. G.: En certa manera, sí. Caldria que les claus de la caixa foren al País Valencià. És a dir, que nosaltres tinguérem la sobirania per a recaptar els diners, gestionar-los i arribar a un acord amb l’estat. De la mateixa manera que ho fan el País Basc i Navarra. Els diners que perdem per l’infrafinançament són molts menys que els que perdem per l’espoliació fiscal. L’única manera de deixar de ser una autonomia sotmesa a un estat centralista és tenir la possibilitat de gestionar la pròpia riquesa. Gestionar-la i distribuir-la.
—F.P.: L’exemple el tenim en el període 2008-2010. Davant la crisi, l’estat, en comptes de reduir les partides de la corona o de l’exèrcit, va retallar transferències a les autonomies. Això va fer que al País Valencià el deute es disparara.
—Deute il·legítim.
—M. G.: L’estat va disminuir les transferències per tres motius. El primer és clarament legítim, i és perquè va augmentar l’atur i, per tant, va haver de pagar més prestacions. Però n’hi ha dos que són clarament il·legítims. El primer és que va rebaixar els impostos als més rics. I el segon va ser el rescat bancari. I per a mantenir un cert nivell de despesa, la Generalitat va recórrer a aquells préstecs. I això és l’origen d’aquest gran volum de deute il·legítim al País Valencià. I sí que té a veure amb l’estructura centralista de l’estat.
—L’única solució al deute il·legítim és una quitació?
—M. G.: Aquesta mesura ja l’ha demanada tothom, d’empresaris a partits polítics. El deute hipoteca molt les possibilitats de la Generalitat de fer inversions socials. El pagament anual pel servei del deute és de més del 25% del pressupost de la Generalitat des del 2014. Aquest pagament limita la capacitat per a invertir més en la renda valenciana d’inclusió, per exemple, o en sanitat o en educació, en necessitats socials.
