21.02.2023 - 21:40
|
Actualització: 22.02.2023 - 19:25
Què cal fer per tenir treballadors més productius, amb menys estrès i més saludables? Un grup d’investigadors de la companyia neozelandesa 4-Day Week Global diu que ha trobat la clau: una setmana laboral de quatre dies.
És la principal conclusió de l’estudi més gran dut a terme fins avui sobre la jornada laboral de trenta-dues hores. Una àmplia majoria de la seixantena d’empreses que han participat en el pla pilot de la setmana quatre dies al Regne Unit han constatat millores significatives, tant d’un punt de vista econòmic com laboral. És la darrera constatació d’una idea que, tot i tenir com més va més proves a favor, encara és ben allunyada del gruix dels treballadors.
La setmana de quatre dies, un reclam econòmic i laboral
L’estudi, fet durant la segona meitat del 2022 a uns 2.900 treballadors d’una seixantena de companyies britàniques de diversos sectors econòmics, partia d’una premissa simple: un treballador pot produir tant en quatre dies com en cinc? Per poc intuïtiu que pugui semblar, els resultats de l’estudi condueixen a una resposta rotunda: sí.
Un 46% de les companyies que han participat en l’estudi han registrat els mateixos nivells de productivitat amb una setmana de quatre dies que amb una de cinc, un 34% ha registrat una millora lleugera i un 15%, una millora substancial. Dit d’una altra manera: el canvi a la setmana de quatre dies tan sols ha tingut un impacte negatiu en la productivitat d’un 3% de les empreses que han participat en l’estudi, mentre que l’ha millorada en gairebé la meitat (49%).
L’efecte positiu sobre la productivitat s’observa també en l’índex de guanys de les companyies participants, que augmentà d’una mitjana d’un 1,4% els sis mesos de l’estudi. És una xifra notable perquè l’estudi s’ha fet en un període de gran turbulència per a l’economia britànica, afligida per les pressions inflacionàries, els efectes adversos del Brexit i la inestabilitat política i financera derivada de la breu presidència de la conservadora Liz Truss.
La clau d’aquestes xifres, tanmateix, no està tant en l’eficiència organitzativa de les empreses participants com en el rendiment individual dels treballadors. Segons que expliquen els organitzadors de l’estudi, l’adopció de la setmana de quatre dies ha obligat els dirigents de les companyies a reduir activitats supèrflues d’un punt de vista productiu, com ara reunions massa llargues, i els ha instats a vetllar perquè els treballadors tinguessin més temps per a completar les feines assignades.
Però els beneficis de la setmana de quatre dies no solament s’observen en l’àmbit estrictament econòmic. El nou horari ha disminuït a més de la meitat els nivells de rotació de plantilla, com també els d’absentisme laboral (d’una mitjana inicial de dos dies per mes a una mitjana de tan sols 0,7).
Per a algunes empreses participants, la setmana de quatre dies fins i tot ha servit com a reclam per a atreure nous treballadors. És el cas de la consultora ambiental Tyler Grange, que en un comunicat publicat arran de l’estudi explicà que la quantitat de sol·licituds de feina rebudes es va duplicar amb motiu de la implantació del nou horari, tot i que la xifra d’ofertes de feina s’havia mantingut constant. “La setmana de quatre dies és una estratègia clau per a l’atracció i retenció de treballadors”, van dir els dirigents la companyia.
No és pas estrany, per tant, que la direcció de les companyies participants valori el resultat de la setmana de quatre dies d’una manera molt favorable: han atorgat a l’experiència una nota mitjana de 7,5 sobre 10. Més d’un 90% de les empreses, de fet, ja ha avançat que continuarà provant la setmana de quatre dies aquests mesos vinents, i divuit –gairebé un terç– ja ha decidit que aplicarà els canvis permanentment. Tan sols tres companyies han decidit de tornar a l’horari anterior, i dues més han optat per mantenir la setmana de cinc dies però estudiaran reduccions de jornada.
Els treballadors també se’n beneficien
És clar que treballar menys també ha tingut un efecte positiu en els treballadors. Un 39% ha declarat que tenia menys estrès d’ençà del començament del programa, gairebé la meitat ha notat millores de salut mental i un 37% millores en la salut física.
L’experiment també ha doblat el temps dedicat pels homes a tenir cura dels fills, per bé que els resultats mostren que les dones continuen ocupant-se’n majoritàriament. En total, cap dels gairebé 3.000 participants no ha manifestat voler tornar a la setmana de cinc dies, i un 15% ha dit que no hi hauria cap oferta salarial que els convencés a fer el canvi a la jornada de quaranta hores.
Una promesa de futur incert
Els resultats al Regne Unit ratifiquen els d’estudis fets anteriorment per 4-Day Week Global a més petita escala, en companyies dels Estats Units, Irlanda i Austràlia. En tots tres casos, tanmateix, aquests estudis tenien un àmbit sectorial més reduït i cobrien una xifra d’empreses i treballadors entre dues i tres vegades més petita. Programes anteriors, com ara el pla pilot del govern islandès per a instaurar la setmana de quatre dies entre més de 2.000 treballadors, també havien demostrat que la iniciativa podia reduir l’estrès dels treballadors i millorar-ne la productivitat.
Són part d’una tendència creixent cap a la setmana de quatre dies que com més va més força pren entre empreses i governs. Un exemple a casa nostra és el pla pilot de la setmana de quatre dies de l’Ajuntament de València, que a partir de l’abril inaugurarà un mes seguit de dilluns festius a còpia de combinar festius locals i territorials. Seran festius el dilluns 10 (Dilluns de Pasqua), el dilluns 17 (festa de Sant Vicent Ferrer), el dilluns 24 (festa de Sant Vicent Màrtir, tradicionalment celebrada del 22 de gener, però moguda enguany a l’abril perquè s’esqueia en diumenge) i el primer de maig (Dia del Treballador).
Tot i que els resultats han estat provats una vegada i una altra, la generalització de la setmana de quatre dies continua semblant una utopia per a molts treballadors. Fins ara, la iniciativa ha reeixit principalment en companyies que treballen en oficines, sobretot en sectors com ara la tecnologia o el màrqueting, i que per tant disposen d’una estructura laboral més flexible, que fa més avinent d’introduir canvis com aquests. En bona part dels casos, de fet, aquestes empreses ja s’havien acollit a innovacions organitzatives recents com ara el teletreball o bé els horaris flexibles.
Si bé és cert que l’estudi també s’ha fet en empreses que no compleixen aquestes característiques, com ara una cadena d’establiments de menjar ràpid, la setmana de quatre dies sembla pràcticament inconcebible en alguns sectors en absència d’un canvi generalitzat cap a la jornada de trenta-dues hores. És el cas de l’educació, sobretot infantil i primària, perquè la reducció de les jornades dels professors de cinc dies a quatre imposaria grans dificultats als pares dels alumnes que continuessin treballant cinc dies.
Un altre impediment per a aplicar la setmana laboral de quatre dies és la mida de les empreses participants. Tot i iniciatives prometedores de Microsoft al Japó i Unilever a Nova Zelanda, les grans corporacions han menystingut en gran manera la promesa de la setmana de quatre dies. En el cas d’aquestes empreses, el principal obstacle per a la setmana de quatre dies no és tant econòmic com organitzatiu, atès que implicaria profundes modificacions en una estructura burocràtica i cultura laboral que sovint pot resultar impenetrable.
De fet, els treballadors de moltes empreses que han acabat descartant la setmana de quatre dies després de provar-la sovint es queixen de l’augment de les mesures de control de la productivitat per part dels caps, un fet que ha causat problemes d’estrès que la reducció d’un dia feiner no aconsegueix de compensar.
Mentrestant, moltes empreses podrien decantar-se per un terme mitjà: innovacions en matèria d’horaris que no impliquin un canvi tan dràstic com ara la setmana de quatre dies. I és que iniciatives com ara els dies sense reunions o bé els horaris flexibles són com més va més comuns, i prometen d’esdevenir habituals a mitjà –o fins i tot curt– termini.
