Un estudi revela la importància del port fenici de la Fonteta als segles VIII-VI aC

Una investigació de la Universitat d’Alacant ha revelat que el jaciment de la Fonteta, a Guardamar del Segura, era el port comercial més important del sud-est de la península ibèrica entre els segles VIII-VI aC. Un “interlocutor clau” tant amb els fenicis de Màlaga i Eivissa com amb els fenicis, itàlics i grecs de la Mediterrània central i oriental.

Els investigadors de l’Institut Universitari de Recerca en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA Albert J. Lorrio Alvarado i Raimon Graells i Fabregat han coeditat amb Mariano Torres Ortiz, de la Universitat Complutense de Madrid, un estudi exhaustiu de les importacions ceràmiques gregues i itàliques trobades en aquesta destacada ciutat fenícia. Els resultats s’han publicat en una edició del Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant.

En aquesta investigació s’han analitzat totes les peces ceràmiques gregues i itàliques d’aquest jaciment en el context mediterrani. Per fer-ho, s’ha contactat amb màxims especialistes mundials sobre cadascun d’aquests materials, procedents de prestigioses institucions. En concret, de la Universitat de Milà, Universitat de Nàpols L’Orientale, Universitat de Salern, Universitat de Siena, Universitat de Friburg, Escola Normal Superior de París, CNR-Roma, Junta d’Andalusia, Universitat Autònoma de Madrid, Universitat Complutense de Madrid, Universitat de Halle, Universitat de las Palmas de Gran Canària, Universitat del País Basc, Universitat de València i Universitat d’Alacant.

Aquests experts han presentat “valuoses i interessants síntesis sobre cadascuna de les produccions, fent a més anàlisis arqueomètriques o lectures dels grafits inscrits sobre aquestes ceràmiques de la Fonteta” amb l’objectiu de “proporcionar un instrument de treball als qui s’ocupen de contextos similars i un marc historicointerpretatiu als qui s’interessin per aquest jaciment i període històric”. Tot i que el material grec i itàlic a la ciutat fenícia de la Fonteta, conservat al Museu Arqueològic de Guardamar (MAG), representa menys d’un u per cent del total del conjunt ceràmic recuperat fins avui, això “no impedeix que la seva importància sigui fonamental per a l’estudi del comerç i la cultura fenícia a la península Ibèrica i altres àrees de la Mediterrània”, asseguren els investigadors. Es tracta d’un destacat conjunt de ceràmiques gregues i itàliques, “de gran interès, ja que aquest tipus de materials no solen aparèixer de manera tan abundant entre els segles VIII i VI aC”. A partir d’aquí, s’ha esbrinat que procedien de Corint, Atenes, la costa jònia, la Magna Grècia, Sicília, Campània i Etrúria, cosa que ha aportat dades sobre el comerç i les pràctiques quotidianes dels fenicis aquest assentament.

D’aquesta manera, la investigació demostra que la Fonteta adquiria el mateix tipus d’importacions que les colònies fenícies més importants de la Mediterrània central i que ho feia de manera freqüent, ja que els materials estudiats procedeixen d’estrats d’abandonament i anivellament, és a dir, de nivells de runa en què queda fossilitzada la vida quotidiana del jaciment”. Els objectes analitzats són d’ús quotidià, en concret vaixella. Segons els autors de la investigació, “aquí rau el primer dels punts forts d’aquest estudi, el de poder treure el cap, a través d’aquests materials singulars, a la vida dels habitants de la Fonteta entre finals del segle VIII i finals del VI a. C.”.

En concret es tracta de gots per servir i consumir vi: àmfores, crateres, gerres i copes. Això, segons la investigació publicada per la UA, permet “reconèixer la manera i la intensitat de l’adopció de comportaments aristocràtics com seria el beure vi amb un protocol precís que associa formes ceràmiques amb diferents activitats: l’àmfora per portar el vi en una embarcació des d’un lloc remot de la Mediterrània, la cratera per contenir-lo i barrejar-lo, la gerra amb una nansa per servir-lo i la copa per beure’l”.

Sobre això, aquests objectes “no només proporcionen informació cronològica, sinó també sobre com es comerciaven i la manera com s’utilitzaven, ja que revelen que el consum de vi o begudes alcohòliques es realitzava segons el gust oriental, cosa que constituiria sens dubte una pràctica distingida”. Així, s’ha analitzat una vaixella que suggereix la celebració de banquets, un tipus d’esdeveniment que constituïa “un espai privilegiat on no tothom participava i tenia uns protocols i una sèrie de comportaments i instruments particulars”, només a l’abast de les elits de la ciutat fenícia.

Pel que fa a l’activitat comercial, i malgrat que encara falten dades per extreure’n conclusions definitives, les investigacions apunten que “les àmfores defineixen un circuit comercial diferent del de la vaixella de taula, que sembla arribar de manera seleccionada agrupant els diferents elements que defineixen el conjunt estàndard”, la qual cosa “invita a pensar que el consum de vi grec i itàlic a la Fonteta no sempre es realitzaria segons la manera grega o etrusca, sinó que ho farien segons costums fenicis, amb gots diferents”.

La troballa de materials grecs i itàlics és “una evidència més de la rellevància de la ciutat”, gràcies en gran manera a la seva posició estratègica a la desembocadura del riu Segura i controlant importants rutes comercials tant marítimes com terrestres. Per això, segons els investigadors es pot considerar “un dels assentaments més destacats de la diàspora comercial fenícia a la Mediterrània occidental”.