Demostren que el fitoplàncton serveix per millorar la predicció climàtica

Científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA-UAB) han demostrat que algunes algues, com fitoplàncton, són marcadors orgànics vàlids per quantificar els processos de fotosíntesis o quimiosíntesis que es produeixen en els oceans i que això pot servir per millorar les prediccions climàtiques en el futur. La investigació s’ha basat en l’estudi de les alquenones, uns compostos orgànics produïts durant milions d’anys per les algues fitoplanctòniques, i posa fi a dècades de debat científic sobre la validesa d’aquests indicadors bioquímics.

La troballa, que publica la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), permet comprendre el clima actual i predir les possibles variacions futures mitjançant l’anàlisi de biomarcadors, com les alquenones, de les quals és possible extreure les condicions climàtiques d’altres moments de la història de la Terra.

Les alquenones s’utilitzen per reconstruir la productivitat primària marina, el procés mitjançant el qual el diòxid de carboni de l’atmosfera que transmet a l’oceà passa a convertir-se en matèria orgànica. Segons algunes estimacions, només el 0,3% d’aquesta matèria orgànica se sedimenta en el fons marí i no torna a l’atmosfera, emmagatzemant el diòxid de carboni, la qual cosa permet reconstruir el clima del passat.

Els investigadors han explicat en un comunicat que la presència de clorofil·la A en les superfícies marines són un indicador de la quantitat de biomassa de fitoplàncton existent, cosa que a causa del seu paper en el procés de la fotosíntesi aporta informació sobre el nivell de productivitat primària, és a dir, producció de matèria orgànica a través de matèria inorgànica. En aquest estudi han combinat dades geoquímiques i de teledetecció per establir una relació directa a escala global entre la concentració de clorofil·la A en la superfície del mar i la d’alquenones sedimentàries al fons oceànic.

“Fins ara només es podia reconstruir la productivitat primària del passat de manera qualitativa, però aquest estudi ens aporta eines per poder estimar el procés de manera quantitativa”, ha dit María Raja, investigadora de l’ICTA-UAB i autora principal de l’estudi.

És possible conèixer els nivells de concentració de clorofil·la A existents en cada punt de la superfície marina gràcies als satèl·lits de la NASA, que fa 20 anys que mesuren aquests nivells a partir del seu color verd, unes dades que mai s’havien utilitzat en paleoclimatologia. Segons els investigadors, aquesta troballa permetrà millorar els models climàtics i utilitzar, en un futur, les alquenones per analitzar la concentració de clorofil·la A en la superfície, aplanant el camí per esclarir quin és el paper relatiu del cicle del carboni marí en la variabilitat climàtica.