Un estudi determina dos biomarcadors a la sang que capten millor els primers indicis de l’Alzheimer

Un nou estudi determina que els biomarcadors p-tau231 i p-tau217 mesurats a la sang són idonis per a mostrar els primers signes d’acumulació de proteïna amiloide al cervell, proteïna clau relacionada amb l’Alzheimer, en persones sense símptomes cognitius. Més concretament, els resultats converteixen el p-tau231 en un biomarcador especialment idoni per a captar canvis cerebrals incipients abans que la placa de la proteïna amiloide es manifesti. Segons els investigadors, és un avenç prometedor per a detectar de manera precoç persones de mitjana edat amb un risc alt de desenvolupar Alzheimer i fer assaigs clínics dirigits a aquesta fase primerenca de la malaltia.

L’estudi, amb dades de gairebé quatre-cents pacients, indica que aquests dos biomarcadors en sang van mostrar l’associació més forta amb la retenció d’amiloide a regions d’acumulació primerenca al cervell i es van associar amb augments longitudinals en la captació d’aquesta proteïna en individus sense patologia amiloide manifesta quan va començar l’estudi. Aquestes dades indiquen que aquests dos biomarcadors són els que capten més bé els primers canvis cerebrals relacionats amb la presència d’amiloide, fins i tot abans que hi hagi un dipòsit clar de la proteïna en forma de plaques.

La investigació, encaçalada pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar) i la Universitat de Göteborg, ha estat publicada a la revista Nature Medicine.

Comparació exhaustiva entre biomarcadors

L’objectiu de l’estudi ha estat de fer una comparació exhaustiva entre diferents biomarcadors. En col·laboració amb la Universitat de Göteborg, els investigadors han desenvolupat el nou biomarcador en sang p-tau231 i l’han comparat amb cinc biomarcadors en sang més (p-tau181, p-tau217, A42/40, GFAP i NfL), que ja s’havien estudiat a la fase simptomàtica de la malaltia d’Alzheimer. Aquest és el primer estudi que investiga tots aquests biomarcadors a la fase pre-clínica de l’Alzheimer.

Els investigadors també han demostrat que nivells més alts de p-tau231 a la sang prediuen una acumulació més gran d’amiloide i pèrdua cognitiva en el seguiment tres anys després. Segons l’equip investigador, l’ús de biomarcadors a la sang, a més, podria facilitar els assaigs clínics de prevenció. “Els biomarcadors són una eina molt útil que podria accelerar el desenvolupament de nous tractaments adreçats a la malaltia d’Alzheimer”, comenta Marc Suárez Calvet, responsable del Grup de Biomarcadors en Fluids i Neurologia Traslacional del BBRC i investigador de l’IMIM-Hospital del Mar.

Nivells anormals del p-tau231

Per fer aquesta comparació directa entre els principals biomarcadors en plasma, l’equip ha examinat la seva capacitat per detectar els primers canvis cerebrals relacionats amb l’Alzheimer als 397 integrants de la cohort Alfa+, part de l’Estudi Alfa, que compta amb el suport de la Fundació la Caixa.

L’equip ha demostrat que tots els biomarcadors en plasma són alterats a la fase pre-clínica de l’Alzheimer, però han constatat diferències notables entre si. “A la cohort Alfa+, tots els biomarcadors en plasma provats (p-tau181, p-tau217, p-tau231, GFAP, NfL i A42/40) es van alterar significativament a l’Alzheimer pre-clínic”, explica Marta Milà-Alomà, primera autora de l’estudi i també integrant del Grup de Biomarcadors en Fluids i Neurologia Traslacional. “No obstant això, el p-tau231 en plasma va assolir nivells anormals amb la càrrega d’amiloide més baixa”, destaca.