14.07.2022 - 10:59
Un estudi internacional coliderat pel CSIC i el CREAF ha descobert que la intel·ligència dels ocells està relacionada amb el nombre de neurones que acumulen al pàl·lium, una part concreta del cervell. També té a veure amb la mida relativa del cervell amb relació al cos i al temps de maduració dels pollets, ja que aquestes neurones s’acumulen en l’etapa tardana de la maduració. Això fa també que els ocells que tenen més neurones en aquesta zona visquin més anys. Així, per exemple, s’ha descobert que els corbs i els lloros són de les aus més intel·ligents, i que els coloms o els faisans són de les que menys.
Els resultats demostren que el nombre de neurones en el pàl·lium, i no pas les del cerebel ni del tronc encefàlic, són un predictor acurat de la capacitat cognitiva d’una espècie: més nombre de neurones en el pàl·lium implica una major capacitat d’innovació. Al seu torn, l’acumulació de neurones al pàl·lium fa que el cervell creixi tant en termes absoluts com en termes relatius. Així, doncs, d’entre totes les espècies i llinatges estudiats, els científics destaquen que són els còrvids i els lloros les aus que tenen un cervell més gran amb relació al cos i també més neurones en el pàl·lium. Són, també, les que tenen un temps de maduració més llarg.
“Aquests resultats són consistents amb la hipòtesi que l’acumulació de neurones al pàl·lium té lloc en fases tardanes del desenvolupament”, apunta Daniel Sol, del CSIC i el CREAF. “Els nostres resultats suggereixen que en còrvids i lloros l’acumulació de neurones al pàl·lium és el resultat d’allargar el temps que necessita el poll per desenvolupar-se una vegada ha sortit de l’ou”. En canvi, apunta, “en grups com els faisans i els coloms, l’etapa de desenvolupament postnatal és més curta, cosa que no els permet acumular tantes neurones al pàl·lium. Això pot explicar per què tenen un cervell relatiu petit i són poc innovadores en el seu comportament”.
A més, tant els còrvids com els lloros tenen una vida més llarga. “Viure més temps augmenta el valor de resoldre problemes mitjançant la innovació perquè el temps que dediques a aprendre un nou comportament es compensa si el comportament ofereix beneficis durant més temps”.
El treball demostra que no importa tant el nombre de neurones en total sinó com s’organitzen les neurones dins del cervell, i que és més important la grandària del cervell amb relació al cos que en termes absoluts.
I és que fins ara, hi havia controvèrsia sobre si era més rellevant la grandària del cervell en termes absoluts o en termes relatius. “Els elefants tenen un cervell més gran que els humans en termes absoluts”, indica Louis Lefebvre, psicòleg de la McGill University (Montreal, Canadà). “Vol dir això que són més intel·ligents que els humans? No necessàriament si el que més importa és la mida relativa del cervell. El cervell dels humans conté més neurones al pàl·lium, i això fa que sigui més gran en proporció a la nostra mida que el dels elefants”.
Des de fa temps s’argumenta que la intel·ligència està relacionada amb la mida del cervell. La teoria de l’encefalització defensa que el teixit cerebral “extra” d’un cervell més gran permet dedicar més neurones a tasques cognitives. No obstant això, fins ara no es disposava d’evidències científiques que ho secundessin. Una raó ha estat la dificultat de comptabilitzar la densitat neuronal en diferents espècies animals.
