Un estudi descobreix una nova connexió causada per una proteïna iniciadora del càncer de mama

Investigadors del Centre d’Investigacions Oncològiques i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge han descobert que una activació excessiva de la proteïna RANK – inciadora del càncer de mama – pot repercutir de diferents maneres en les cèl·lules mamàries. En les fases més inicials del càncer activa la senescència, que té un efecte protector i retarda l’aparició dels tumors. Per contra, en les fases més avançades afavoreix l’acumulació de cèl·lules mare en el teixit mamari, promovent el creixement del tumor i una agressivitat més gran. Els resultats de l’estudi, encapçalats per la investigadora Eva González-Suárez, s’han publicat aquesta setmana a la revista ‘Developmental Cell’.

Els autors descriuen al llarg de l’article com passa aquesta doble activació. Per demostrar-ho, ho han experimentat amb ratolins, els quals produïen grans quantitats d’aquesta proteïna en les cèl·lules epitelials del teixit mamari. “Veiem que alts nivells de la proteïna RANK indueixen senescència i alhora una acumulació de cèl·lules mare, el que en principi sembla contradictori, però no ho és”, ha explicat González-Suárez.

Les proteïnes RANK han estat vinculades a la remodelació del teixit dels ossos i el seu blocatge mitjançant inhibidors, s’ha mostrat efectiu per al tractament de patologies relacionades amb els ossos com l’osteoporosi i les metàstasis. Aquestes proteïnes també participen en el desenvolupament de la glàndula mamària, que ocorre fonamentalment en les dones durant la pubertat, l’embaràs i el cicle menstrual en resposta a hormones sexuals. Quan aquestes proteïnes no funcionen correctament, les cèl·lules mamàries comencen a dividir-se i multiplicar-se descontroladament.

González-Suárez descrivia per primera vegada el 2010 el paper clau d’aquesta proteïna en el desenvolupament del càncer de mama i proposava que la inhibició farmacològica mitjançant inhibidors podria prevenir el càncer de mama.

Pel que fa a la senescència, es tracta d’un procés associat històricament a la protecció de les cèl·lules i els teixits. En l’actualitat se sap que, a més del paper protector davant el desenvolupament de malalties com el càncer, pot ser una arma de doble tall i afavorir processos patològics; per exemple, en obesitat i diabetis, juga a favor de la malaltia, augmentant la resistència a la insulina i la inflamació.