Un estudi del CSIC constata que una monitorització inadequada del projecte Castor va impedir d’anticipar els sismes

Una “inadequada” monitorització sísmica de les injeccions de gas al projecte Castor va impedir d’anticipar els terratrèmols i gestionar conseqüentment la situació. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi en el qual han participat diferents centres pertanyents al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Els autors remarquen que la manca, específicament, de sismògrafs submarins i de profunditats, així com d’un protocol per gestionar la sismicitat induïda, van impedir comprendre què passava al subsòl conduint, finalment, al fracàs i clausura de les instal·lacions. Uns instruments que s’estaven utilitzant en explotacions amb problemes similars anys abans del mateix projecte Castor.

L’estudi, publicat a la revista ‘Nature Communications’, ha comptat amb la participació d’experts de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) i l’Institut de Ciències de la Mar (ICM), tots ells centres del CSIC, així com l’Institut de Geociències de Rennes.

“No es podien localitzar els terratrèmols induïts en temps real”

Els seus autors constaten la necessitat de disposar d’una xarxa de monitoratge adequada i d’un protocol per gestionar la sismicitat induïda.”Atès que els sismògrafs situats en el fons marí no funcionaven, la injecció de gas a Castor no s’havia d’haver dut a terme, ja que no es podien localitzar amb precisió els terratrèmols induïts en temps real i comprendre el que estava passant”, ha explicat Jesús Carrera, investigador de l’IDAEA i un dels autors.

Mancances encara existents

En aquest sentit, recorden que les mancances, nou anys després, encara existents en la localització dels terratrèmols induïts, per la seva imprecisió, poden posar en perill futurs projectes en el camp de les geonergies. Instal·lacions, asseguren, que poden resultar clau per a la descarbonització i mitigar els efectes del canvi climàtic. “La falta d’instal·lació de sismògrafs operatius entorn de la plataforma de Castor, incloent-hi sismògrafs en profunditat en algun dels catorze pous que es van perforar per al projecte, complica molt l’anàlisi. Així ho ha apuntat l’investigador de l’ICM Antonio Villaseñor.

La instal·lació de sismògrafs submarins i de profunditat al projecte Castor va planar també durant el judici que va acabar absolent els dos principals directius de l’ex-concessionària Escal UGS per delicte ambiental. L’empresa va defensar que la instal·lació de dos sismògrafs a la costa, a trenta quilòmetres del jaciment, eren més que suficients per monitoritzar les instal·lacions. Es va descartar, finalment, instal·lar un sismògraf submarí, tal i com havia recomana l’Observatori de l’Ebre. Els directius s’escudaven amb l’argument que l’ús d’aquests instruments i protocols no estava encara estès dins la indústria ni era objecte de cap obligació legal.

“Al 2011, en un projecte a Algèria, a In-Salah, extreien gas natural amb un 10% d’impuresa de CO2, que es reinjectava per no emetre’l a l’atmosfera. Allà, dos abans del projecte Castor, tenien sismògrafs posats en profunditat. Tot i que eren microsismes, de magnitud u i els de Castor eren de magnitud quatre, 1.000 vegades amb menys d’energia, la localització que van poder donar va ser molt precisa, per profunditat i localització. Aquesta tecnologia ja existia abans del projecte Castor”, ha assegurat l’ investigador Víctor Vilarrasa.

L’episodi sísmic arran de les injeccions de gas al magatzem a partir de setembre de 2013 es va tancar amb més de 1.000 terratrèmols registrats. Els de major magnitud van tenir lloc quan el govern espanyol ja havia clausurat les instal·lacions, que segueixen pendents de recanvi dels taps de seguretat del subsòl marí, caducats d’ençà de fa almenys dos anys, i del desmantellament definitiu anunciat pel govern espanyol. La factura econòmica del fracassat projecte capitanejat pel grup ACS de Florentino Pérez pot superar els 2.200 milions d’euros.

Vilarrasa ha subratllat que la integració de la xarxa de mesures amb els processos físics és la clau per a la predicció i gestió de la sismicitat induïda. “És necessari revertir el mal que els terratrèmols de Castor van fer sobre la percepció pública, ja que sense projectes de geoenergies no es podrà aconseguir la neutralitat climàtica. La combinació de les mesures de camp —cabal d’injecció, evolució de la pressió i temperatura, deformacions, sismicitat induïda— amb models que tenen en compte els processos físics rellevants podria haver permès gestionar els sismes i haver salvat Castor”, assegura.