Un estudi indica que la covid-19 persistent pot tenir relació amb els casos més greus

Una investigació de la Universitat de Bristol (Regne Unit) ha revelat que la covid-19 persistent no és causada per una reacció inflamatòria immunitària al virus. L’estudi, que ha estat publicat en la revista científica eLife, recull les respostes immunitàries en mostres de sang de seixanta-tres pacients hospitalitzats amb covid lleu, moderada i greu abans que hi hagués vaccins.

L’objectiu dels investigadors era esbrinar si l’activació immunitària persistent i la resposta inflamatòria en curs podrien ser la causa subjacent de la covid persistent. L’equip va analitzar les mostres al cap de tres mesos, vuit i dotze de l’ingrés hospitalari. D’aquests pacients, el 79% van declarar almenys un símptoma continu. La dispnea i la fatiga excessiva van ser els més comuns.

“La covid-19 persistent es dóna en un cas de covid-19 de cada deu, però encara no entenem què ho causa. S’han proposat unes quantes teories, com la que podria desencadenar-se per una resposta immunitària inflamatòria cap al virus que encara persisteix en el nostre organisme, la qual cosa posaria al nostre sistema immunitari a tota marxa, o la reactivació de virus latents com el citomegalovirus humà (CMV) i el virus de Epstein Barr (EBV)”, ha detallat Laura Rivino, professora titular de la Facultat de Medicina Cel·lular i Molecular de Bristol i autora principal de l’estudi.

L’equip va descobrir que les respostes immunitàries dels pacients amb símptomes greus al cap de tres mesos mostraven una disfunció significativa en els seus perfils de cèl·lules T. Això indica que la inflamació pot persistir durant mesos, fins i tot, després d’haver-se recuperat del virus. Malgrat tot, els resultats van mostrar que, fins i tot en els casos greus, la inflamació en aquests pacients es resolia amb el temps. Al cap de dotze mesos, tant els perfils immunitaris com els nivells inflamatoris dels pacients amb malaltia greu eren similars als dels pacients lleus i moderats.

Pacients amb covid greu

Es va observar que els pacients amb covid greu presentaven un major nombre de símptomes persistents en comparació amb els pacients lleus i moderats. No obstant això, una anàlisi més detallada no va revelar cap associació directa entre els símptomes del virus persistent i les respostes immunitàries inflamatòries per als marcadors que es van mesurar en cap dels pacients, ajustats per edat, sexe i gravetat de la malaltia.

No es va produir un augment ràpid de les cèl·lules immunitàries dirigides al SARS-CoV-2 al cap de tres mesos, però les cèl·lules T dirigides al Citomegalovirus (CMV) persistent i inactiu (un virus comú que sol ser inofensiu, però que pot romandre en l’organisme per a tota la vida una vegada infectat amb ell) sí que van mostrar un petit augment. Això indica que l’activació prolongada de les cèl·lules T observada en els pacients greus podria no ser provocada pel SARS-CoV-2, sinó per les citocines.

“Les nostres troballes suggereixen que l’activació immunitària prolongada i la covid-19 persistent poden correlacionar-se independentment amb la covid-19 greu. Haurien de realitzar-se estudis més amplis amb un nombre més gran de pacients, inclosos, si és possible, pacients vaccinats i no vaccinats contra la covid-19, i mesurant una gamma més àmplia de marcadors i citocines. Comprendre si la inflamació i l’activació immunitària s’associen amb la covid-19 persistent ens permetria d’entendre si dirigir-nos a aquests factors pot ser una teràpia útil per a aquesta malaltia debilitant”, ha dit Rivino.