La rotació del nucli intern terrestre s’ha aturat: els dies es podrien escurçar

La rotació del nucli intern terrestre s’ha aturat recentment segons una anàlisi en què s’han comparat temporalment ones sísmiques. És probable que giri en sentit contrari a la superfície del planeta i l’aturada pot tenir efectes planetaris, com ara l’escurçament dels dies en unes fraccions de segon o canvis en la intensitat del camp magnètic.

Això es desprèn d’un nou estudi publicat a Nature Geoscience per Yi Yang i Xiaodong Song, de l’Institut de Geofísica Teòrica i Aplicada de la Universitat de Pequín.

Hom creu que la rotació diferencial del nucli intern de la Terra respecte al mantell es produeix sota els efectes de la geodinàmica sobre la dinàmica del nucli i l’acoblament gravitatori nucli-mantell. Aquesta rotació s’ha deduït a partir dels canvis temporals entre ones sísmiques repetides que haurien de fer el mateix camí a través del nucli intern.

Què és el nucli intern?

El nucli intern de la Terra és la capa geològica més interna i calenta segons els estudis sismològics. És una esfera de 1.216 quilòmetres de radi, formada per ferro i níquel, i pot tenir una temperatura semblant a la del sol. És recoberta pel nucli extern, format per ferro líquid, i això permet que el nucli intern pugui girar d’una manera diferent que el planeta.

En què es fonamenta la investigació?

Per a aquesta nova investigació, Yi Yang i Xiaodong Song han analitzat ones sísmiques repetides d’ençà de començament dels anys noranta. Els autors han comprovat que totes les trajectòries que anteriorment mostraven canvis temporals significatius n’han mostrats pocs aquesta darrera dècada.

Aquest patró globalment persistent indica, segons els autors, que la rotació del nucli intern terrestre s’ha aturat recentment. I apunten que aquesta aturada ha estat d’ençà de l’any 2009.

Els científics van comparar el patró recent amb els registres sísmics a les Illes Sandwich del Sud, a l’Atlàntic Sud, de l’any 1964. I sembla que va associat a un gir gradual del nucli intern que forma part d’una oscil·lació que passa cada set dècades.

Com a conclusió, afirmen que les observacions aporten proves d’interaccions dinàmiques entre les capes de la Terra, des de l’interior més profund fins a la superfície, potencialment degudes a l’acoblament gravitatori i a l’intercanvi de moment angular des del nucli i el mantell fins a la superfície.