Un estudi alerta que l’aire d’Europa és el més sec dels darrers quatre-cents anys

L’atmosfera d’Europa s’ha tornat notablement més seca durant aquests darrers quatre-cents anys en comparació amb l’època preindustrial. Aquesta és la principal conclusió d’una recerca encapçalada per l’Institut Federal Suís de Recerca sobre Boscos, Neu i Paisatge i en la qual han participat la Universitat de Barcelona i el CREAF. Els investigadors han dut a terme una anàlisi sense precedents de la memòria climàtica dels anells dels arbres del continent. D’acord amb l’estudi, el motiu principal del deteriorament de l’aire és l’activitat humana, en concret, les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La situació comporta greus conseqüències per a l’agricultura, els boscos i fa créixer el risc d’incendis forestals. La recerca s’ha publicat a Nature Geoscience.

Els investigadors han fet una àmplia anàlisi dels anells dels arbres amb dades que es remunten a l’any 1600. “Gràcies als anells hem pogut traçar la memòria d’aquests arbres i saber com era de sec l’aire en els últims quatre-cents anys, una cosa que encara no s’hi havia fet”, ha explicat la investigadora del CREAF Laia Andreu Hayles. En concret, l’equip conformat per gairebé setanta d’investigadors internacionals ha reconstruït el dèficit de pressió de vapor (VPD), que descriu la diferència entre el contingut real i el màxim possible d’aigua de l’aire, és a dir, la set d’aigua de l’aire. L’aire assedegat -quan la VPD és alta- extreu més aigua dels sòls i les plantes, redueix el creixement de la vegetació i pot fins i tot provocar la mort dels arbres. “A més, sabem que com més càlid és el clima, més augmenta el VPD. Així que frenar l’augment de temperatura hauria de ser una prioritat”, ha alertat Andreu Hayles.

Els resultats han apuntat a diferències en la sequedat de l’aire en uns quants punts geogràfics. Per exemple, al nord d’Europa no n’ha augmentat tant en comparació amb altres regions. En canvi, a les terres baixes centreeuropees i als Alps i al Pirineu, la situació n’és més greu, amb valors màxims en els anys de sequera 2003 i 2015.

D’acord amb els autors, aquesta creixent sequedat en l’ambient suposa una amenaça a llarg termini per a moltes funcions vitals dels ecosistemes. Per exemple, és especialment important per a l’agricultura perquè com més sec és l’aire, major és la demanda d’aigua dels conreus. A més, és necessari regar més i el rendiment dels conreus disminueix. D’altra banda, també han indicat que té un impacte en els boscos, per exemple, la seva funció com a reguladors del clima i l’emmagatzematge de carboni poden veure’s greument afectats.

Les investigadores de la UB Elisabet Martínez-Sancho i Emilia Gutiérrez han assenyalat que “aquesta recerca ajudarà a refinar les simulacions de futurs escenaris climàtics, així com avaluar l’amenaça de la dessecació de l’aire per als ecosistemes, l’economia i la societat”.