27.04.2019 - 21:50
Ara fa sis anys el mercat laboral català va tocar fons. La taxa d’atur senyalava un 24,4% i hi havia 950.000 aturats. Una xifra tremenda que era molt superior a la que havia arribat en el pou de l’última crisi –l’any 1994–, amb 580.000 desocupats i una taxa del 21,7%. D’ençà que va començar la crisi de l’any 2008, havien perdut la feina 675.000 persones, de les quals 470.000 eren nacionals i 205.000 estrangeres. La intensitat del càstig va ser brutal per als treballadors forans, que van perdre un 30% dels llocs de treball, i menys forta –però també molt dura– per als nacionals, que en van perdre el 16%.
Aquesta setmana, el mateix dia que llavors –el 25 d’abril– s’ha publicat l’EPA corresponent al primer trimestre del 2019. Els resultats no han estat massa bons, tot i que durant el trimestre a Catalunya s’ha mantingut l’ocupació –cosa que no ha passat a la resta de l’estat–, l’atur ha baixat de 5.000 persones i ha assolit una taxa de l’11,6%, tres punts per sota de la mitjana estatal (14,7%). Habitualment, el primer trimestre és dolent per a l’ocupació i acostuma a tancar amb una baixa d’efectius.
Si allarguem l’anàlisi a aquests últims quatre trimestres, veiem que l’ocupació ha millorat de 87.700 persones amb un creixement del 2,7%. Per sectors, creix la població ocupada als serveis (98.200 persones, un 4,1%) i decreix en l’agricultura (6.000 persones, un −10,7%) i en la construcció (5.500 persones, un −2,7%). La indústria es manté pràcticament estable. Els serveis, doncs, són els únics que han generat llocs de treball, amb la sorpresa de la caiguda a la construcció. L’evolució de la feina a la indústria es pot considerar normal, atès que han estat uns trimestres en què s’ha anat covant la desacceleració de l’activitat econòmica i de les exportacions.
Però hi ha un fet que m’ha cridat molt l’atenció i que no puc deixar passar per alt. Em refereixo al paper dels estrangers aquests últims dotze mesos al mercat laboral català. La recuperació del terreny perdut durant la crisi és un fet i ja són a tocar de la xifra que presentaven abans de la crisi, uns 710.000 contra els 693.000 actuals. (Els ocupats nacionals eren llavors 2,9 milions i ara en són 2,7.)
Per exemple, m’ha sorprès –i molt– de comprovar que, dels 87.700 llocs de treball creats entre el març del 2018 i el del 2019, 75.000 hagin estat ocupats per estrangers. Penseu que això vol dir que 86 de cada 100 nous llocs de treball han estat per als treballadors forans. Poques vegades s’ha donat una intensitat tan alta.
Però analitzem la qüestió de bon principi. Comencem per la població més gran de setze anys. El nombre global ha augmentat de 82.000 persones, de les quals resulta que 98.000 són estrangers, mentre que han baixat de 17.000 els nacionals. Els estrangers potser acaben d’arribar o són joves que ja vivien aquí i han traspassat els setze en aquest període. O, la cosa més probable, que siguem davant una barreja de les dues possibilitats.
Dels estrangers ‘nous’ de més de setze anys, 83.000 han decidit en aquest període d’entrar al mercat de treball, és a dir, han esdevingut actius en termes de l’EPA, mentre que 15.000 han passat directament a inactius (gent gran, estudiants o persones que fan feines de casa). Per situar aquesta xifra de nous entrats forans a l’activitat laboral catalana, val a dir que són més de la meitat –concretament un 53%– de tots els qui han entrat al mercat estatal, un percentatge que sembla desmesurat, l’agafis per on l’agafis.
Bé, continuem. D’aquests 83.000 nous actius, 75.000 han trobat feina i 8.000 han anat a incrementar l’atur. Això significa que, mentre que la població ocupada total a Catalunya ha crescut d’un 2,7% en aquest període, els nacionals han crescut d’un 0,4% i els estrangers d’un 17,4%. Quant al pes dins els nous ocupats de tot l’estat, cal dir que en són la tercera part (34%), és a dir, que, de cada tres estrangers que han trobat feina en aquest període, un n’ha trobat a Catalunya.
Per si serveix de referència, en aquest període els estrangers també han tingut un paper important en el mercat laboral a l’estat, però molt menor que no a Catalunya. Per exemple, quant als més grans de setze anys, han pujat de 75.000 els nacionals i de 260.000 els forans. I, dels nous ocupats, 379.000 han estat nacionals i 218.000 estrangers. El creixement dels primers ha estat del 2,6%, mentre que dels segons ha estat del 10,4%. Per cert, amb aquesta onada de nous treballadors, a l’estat la taxa d’atur dels estrangers ha baixat de 3,5 punts percentuals en un any i s’ha quedat en el 20,8%, davant el 13,8% dels nacionals.
Aquestes xifres de l’EPA em semblen molt altes. I tot plegat ens ho podem creure o no, però són les dades oficials de l’INE, que es fan amb els mètodes que ha validat l’Eurostat per harmonitzar aquesta enquesta laboral amb les que es fan a Europa. És qüestió de temps. Només cal esperar i veure si els trimestres vinents es manté la tendència.
