Estònia: una porta oberta que Catalunya pot explorar

La forma dels estats i el concepte de ciutadania no han deixat d’evolucionar des de la Grècia clàssica, quan els experts en situen l’origen. La ciutadania és, al cap i a la fi, l’estatus jurídic que permet a una persona de ser membre d’un estat. La concreció d’aquest vincle del ciutadà amb l’estat ha tingut formes diferents al llarg de la història, acompanyant l’evolució mateixa dels estats, els drets i deures, les formes institucionals i una legalitat en mutació permanent. La revolució tecnològica, amb internet al centre, ha afavorit la globalització i, amb aquesta, ha esborrat o, si més no, difuminat el rigor de la territorialitat estatal. Territori i estat, pràcticament indissociables durant molts segles, són ara dos aspectes que poden no coincidir. Hi ha estats virtuals, microestats, ciutats estat i les formes no deixen de prendre nous camins inescrutats.

Una nova forma de sobirania
És en aquest procés de canvi i evolució constant que Estònia s’ha fet un nom com a meca de l’e-govern i les solucions administratives digitals. Un dels seus programes més impactants ha estat, precisament, el d’oferir una mena de ciutadania virtual als ciutadans de qualsevol país del món. L’anomenada e-Residency és una subversió total a les formes tradicionals de sobirania i de vinculació de les persones amb els estats, segons que han identificat experts com Jaak Erik Laja per Open Democracy. Des que es va activar fa poc més de tres anys, la ciutadania digital estoniana ha estat adoptada per vint-i-set mil persones de cent quaranta-tres països diferents. Aquesta ciutadania virtual, que es pot adoptar amb una facilitat i rapidesa sorprenent, ofereix al nou ciutadà alguns serveis i facilitats que no tindria cap estranger.

El creixement de la comunitat i els serveis
La dada més sorprenent d’aquesta experiència és que el número de nous ciutadans virtuals de la República d’Estònia iguala –i alguns mesos, supera– la taxa de natalitat del país. El mateix govern va donar aquesta dada el juliol passat. Cada setmana hi havia una mitjana de 270 naixements i una mitjana de 269 nous ciutadans virtuals. El cas és que la ciutadania virtual ofereix un paquet de serveis i facilitats que posen en qüestió les limitacions tradicionals de ciutadania. En molts casos, els serveis que ofereix l’e-Residency estan relacionats a la creació d’empresa i la gestió de negocis. Però també es facilita la tramitació de documents, la gestió administrativa i l’obertura de comptes bancaris, entre més. Amb tot, la participació política i el dret de vot queden exclosos del programa del govern estonià.

La sacsejada del Brexit
La capacitat d’aquest model de trencar les formes tradicionals s’ha vist recentment amb el procés de sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Les prestacions del programa e-Residency han ofert a les empreses britàniques de mantenir-se dins de la Unió Europea i poder continuar operant en el mercat comú europeu sense les restriccions d’una companyia de país extracomunitari. Tant és així que Estònia hi va veure una oportunitat per a captar inversió i múscul econòmic i va dedicar un apartat del programa específicament al Brexit (http://www.howtostayin.eu/).

Moneda específica?
L’evolució d’aquest format de ciutadania pot ser encara més gran si Estònia és capaç finalment d’impulsar una criptomoneda pròpia, l’Estcoin, tal com explica el director gerent de l’e-Residency, Kaspar Korjus, en un article recent. De moment, la moneda no té el suport del Banc Central Europeu, que prohibeix que els estats membres de la UE tinguin monedes –virtuals o no– que puguin competir amb l’euro. Per tant, l’estat estonià no dóna caràcter oficial al projecte d’Estcoin. Korjus considera que la moneda que impulsa no ha de competir amb l’euro, sinó que pot ser complementària. Si aconsegueix alguna mena de reconeixement oficial per al projecte, l’Estcoin pot transformar encara més la noció de sobirania en el marc europeu.

L’e–República, al programa de Puigdemont
El model d’Estònia és observat per uns quants països que poden aprofitar la flexibilitat que els ofereix la seva dimensió per explorar en el terreny de la ciutadania digital. És una idea que no ha passat per alt al president Carles Puigdemont, que, coneixedor de les tendències més avançades en aquest camp, ha portat al programa electoral de Junts per Catalunya una proposta concreta per a avançar en aquesta direcció: l’estat digital. Ho presentava així: ‘La principal força del procés de construcció d’un nou “estat digital” també és la gent, i això implica que hem d’apostar, en el present i futur de la nostra ciutadania, per assolir com més aviat millor una ciutadania digital plena, invertint en la formació digital i STEM (acrònim de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, en les seves sigles en anglès) dels nostres ciutadans, apoderant-los tecnològicament i digital, i vetllant pels seus drets i deures digitals.’

Ciberseguretat i moneda digital catalana
I afegia aquestes consideracions: ‘Hem de dotar la nostra ciutadania de les eines per a innovar en un món digital i hem d’endegar la constitució d’un estat veritablement modern, la primera República nadiua digital, l’e-República, una nació digital i intel·ligent de referència internacional, dibuixant una proposta innovadora de república digital del segle XXI que defugi del vell concepte d’estat analògic del segle passat, un país modern i atractiu que abandoni el vell concepte de “l’estat sóc jo” per passar a “l’estat sou vosaltres (els ciutadans)”.’ Entre més aspectes a desenvolupar, Puigdemont proposa de dotar la ciutadania d’una identitat digital catalana autogestionada; aprovar una llei catalana de drets i deures digitals; fer de Catalunya un país cibersegur, musculant l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya; i fomentar la creació d’una moneda digital catalana.

Una petita incursió
Abans de la suspensió de les institucions democràtiques amb el 155, el govern de la Generalitat va anunciar que volia crear un programa de residència digital inspirat en el model estonià. Concretament, la Generalitat havia previst d’oferir un certificat de residència digital a les empreses de tot el món que volguessin operar a Catalunya sense haver-se d’establir físicament al país. De moment, el govern no preveia d’ampliar aquesta mena de certificat al concepte de ciutadania pensada per les persones físiques com ha fet Estònia. Per tant, la proposta del govern se circumscrivia en l’àmbit de la dinamització econòmica.

Oportunitats per al govern a l’exili?
L’evolució del programa estonià de ciutadania digital i de les rèpliques que pugui tenir en altres països en un futur pròxim pot acabar transformant els vincles dels ciutadans amb els estats. Actualment, aquesta relació està molt vinculada al lloc de residència, encara que les migracions i les limitacions imposades pels estats tradicionals provoquen situacions de reconeixement transitòries i temporals. L’actualització dels estats en el marc de la globalització pot portar a desvincular la ciutadania de l’estatalitat pensada des de la territorialitat. Com pot aprofitar aquesta dinàmica la Catalunya actual, amb un president i mig govern a l’exili? La imaginació i les exploracions poden portar a molts camins inexplorats. Per exemple, quan es qüestiona la capacitat de governar el país des de la distància, el model estonià ofereix algunes respostes amb la seva implementació d’administració digital.

Opcions per a explorar més enllà
Més enllà de la situació conjuntural actual, la dimensió i les característiques de Catalunya li permeten d’optar clarament per formes modernes administratives, de promoció econòmica i, sobretot, de ciutadania. Estònia es va poder repensar de bell nou en el moment d’accedir a la independència. I amb pocs anys ha esdevingut la referència europea i internacional en el desenvolupament digital i les noves formes d’administració flexible i àgil. Podrà la República Catalana esquivar el problema del control del territori a partir de virtualitzar l’estat, baldament sigui de manera temporal? També pot ser un camí a explorar per l’absència d’entitats financeres que protegeixin els comptes del govern o dels ciutadans catalans. Què passaria si la Generalitat obtingués la capacitat d’operar des dels bancs estonians? Tot plegat són finestres que s’obren i que, segons l’evolució que tingui el conflicte amb Espanya, es poden explorar i poden oferir oportunitats i solucions als impediments viscuts aquests últims mesos.