24.01.2023 - 21:40
La guerra d’Ucraïna, com era d’esperar, es troba pràcticament aturada per les dificultats meteorològiques. Aquests darrers dies, les tropes russes, del grup mercenari Wagner, han aconseguit algunes victòries al Donbass, que no desdibuixen, emperò, la visió general del conflicte. Per a la primavera, Ucraïna es va rearmant molt, especialment gràcies a l’arribada de tancs moderns, mentre que Rússia sembla paralitzada i sense cap pla per a executar. Sorprèn molt que no haja començat encara a reclutar noves tropes, perquè se li acaba el temps. Les operacions militars de gran abast, molt probablement amb l’intent d’Ucraïna de recuperar Crimea, podrien començar al març o, més segurament encara, a l’abril. I per a frenar una ofensiva com aquesta, Rússia necessitarà més tropes. Però difícilment arribaran a temps, car els nous soldats necessiten tres mesos d’entrenament, pel cap baix.
En un contrast clar amb aquesta passivitat, crida molt l’atenció com Rússia ha començat a escalfar perillosament el front bàltic, molt particularment Estònia.
Aquestes darreres hores, hi ha hagut uns quants fets destacats que han elevat de gran manera la tensió entre Estònia i Rússia. Després d’alguns incidents verbals –en els quals Rússia feia servir contra Estònia el mateix vocabulari que va fer servir contra Ucraïna abans de la invasió–, Rússia ha expulsat l’ambaixador estonià a Moscou –que se n’ha d’anar abans del 7 de febrer– i ha rebaixat el nivell de les relacions diplomàtiques entre tots dos països, reduint la màxima representació a un encarregat d’afers. Dies abans, Estònia havia exigit a Rússia la paritat en les ambaixades respectives, és a dir, que tots dos països tinguessen el mateix nombre de persones acreditades com a diplomàtics, i aquesta ha estat l’excusa russa per a intensificar el conflicte. Però la nota diplomàtica del Kremlin que anunciava l’expulsió de l’ambaixador estonià i la repatriació de l’ambaixador rus afirma sense embuts que Estònia “practica una política hostil contra la Federació Russa”.
En les relacions diplomàtiques, degradar el nivell de la representació entre dos estats s’entén com un pas previ al trencament de relacions, que a la vegada és el pas previ al conflicte. És evident que en el món d’avui, a diferència de fa dècades, la presència d’un ambaixador en una altra capital ja no és tan decisiva. Però el gest polític demostra que continua tenint una gran importància.
En solidaritat amb Estònia, Letònia també ha anunciat que rebaixa el nivell de la representació diplomàtica i ha retirat el seu ambaixador a Moscou i ha expulsat l’ambaixador rus a Riga. Però el cas és que cap més dels països membres de la Unió Europea no ha manifestat la intenció de seguir els passos de les dues repúbliques bàltiques. El ministre estonià d’Afers Estrangers, Urmas Reinsalu, ha demanat a tots els estats de la Unió Europea que, si més no, reclamen a Rússia el principi de paritat en les ambaixades, però de moment no hi ha hagut cap resposta afirmativa. I això, malgrat que pràcticament en tots els casos les ambaixades russes en països de la Unió Europea tenen un nombre desproporcionat de treballadors, en comparació amb els que aquests països tenen a Moscou. La ministra letona de Defensa, Inara Murniece, també ha avisat que els països bàltics i la Unió Europea havien d’estar preparats per a qualsevol eventualitat, vista l’agressivitat de Rússia.
És evident que, d’ençà del començament de la guerra, Polònia, els països bàltics i Finlàndia han pres posició a favor d’Ucraïna, en part, perquè temen que Rússia acabe intentant d’envair-los a ells també. Estònia, molt especialment, sap que és a la primera fila del perill. Iniciant el conflicte a Ucraïna, Putin prova, en definitiva, de recuperar el domini sobre els territoris de l’antiga URSS, i Estònia se sent particularment amenaçada des d’aquest punt de vista. És per això que ahir el govern estonià va enviar al parlament un nou Concepte Nacional de Seguretat que el parlament aprovarà les hores vinents i que eleva la preparació estatal en cas d’una possible invasió. Entre més mesures, aquest document significa l’augment de la despesa militar fins al 3% del PIB, el reforçament de la protecció a la frontera i l’activació de mecanismes de defensa civil per a la població en general.
Enmig d’aquesta situació tan tensa, és preocupant que les divisions entre els estats membres de la Unió Europa apareguen clarament. Hi ha aquesta tebiesa generalitzada en vista de la demanda diplomàtica d’estonians i letons. Però també hi ha la manera com Alemanya ha evitat fins avui d’involucrar-se en l’enviament de tancs Leopard a Ucraïna. I el debat a Txèquia, on uns quants polítics han dit que no defensarien els països bàltics si fossen atacats per Rússia. O, encara, la posició estúpida de Turquia blocant l’entrada de Suècia a l’OTAN –fins al punt que Finlàndia va anunciar ahir la predisposició a entrar-hi tota sola, sense esperar-los.
Sabem, per la història i per la nostra experiència vital, que qualsevol conflicte bèl·lic perd interès a mesura que passa el temps. Sembla mentida, però els humans ens acostumem a la guerra amb una facilitat sorprenent, i amb això, amb aquest efecte, sempre hi compten els agressors, tots els agressors. És per aquesta raó que les guerres es tornen sempre més perilloses al cap dels mesos i, sobretot, al cap dels anys. Esperem que no siga el cas.
PS. Ridícul total ahir dels eurodiputats espanyols al Parlament Europeu. Quan els coordinadors de la comissió Pegasus decidiren d’enviar una missió investigadora al seu país, es van presentar tots a la comissió exigint una votació sobre aquest viatge. La van perdre per pallissa i van quedar retratats davant tothom.
