24.07.2018 - 22:00
|
Actualització: 27.07.2018 - 12:14
Com m’agradaria retornar als estius de la meua infantesa. Al xalet dels meus avis, al Real de Gandia (la Safor). Els dies començaven molt aviat, esmorzant de cara a la muntanya magdalenes de Vilallonga i fruita sucosa que nosaltres mateixos collíem dels arbres al nostre gust. Temps de remull a la bassa, després de guardar les dues hores de digestió facultatives. Córrer descalça. Rialles, vespes i plors. A la una, sempre a la una, arròs al forn, figues i migdiada. Viatjar amb Un capità de quinze anys, de Jules Verne, somiar amb Donetes, de Louisa May Alcott, i riure amb Mortadelo i Filemón, Zipi i Zape i els habitants de 13, Rue del Percebe. Tebeos de segona mà que comprava i també bescanviava els dissabtes al mercat de Gandia. Botar a la corda, deures d’estiu, sandàlies, gelats i la nina Micaela, que cantava ‘El cocherito leré’. Tiretes i mercromina. Vesprades de parxís i cartes. Berenars de mantega de colorets. I dues hores més de digestió i més bassa, i calor i més vespes.
Per sopar, a les nou, de primer sempre bullit, ceba, bajoca, creïlla i alguna carlota, un bon raig d’oli i vinagre. De segon, conill amb tomaca i pinyons, molts, perquè a la xiqueta li agraden, o qualsevol altra delícia que la iaia havia fet a foc lent, amatent durant tota la vesprada. I a la nit, a la fresca, amb un bon tall de meló d’Alger a les mans, contemplant la lluna, arribava l’hora de les confidències, i abans d’anar a dormir, la iaia, amb la veu dolça i el somriure sempre pintat als llavis, ens explicava històries de quan ella era petita, de la guerra, rondalles o ens feia un resum de la radionovel·la ‘Lucecita’, que a ella tant li agradava. Mosquits.
Com m’agradaria tornar a enxiquir-me entre els braços del meu iaio, arrecerar-me a la falda de la iaia, que m’acotxaren al llit i em tornaren a explicar històries a la llum de la lluna. Tornar a aquells estius d’infantesa, a llegir amb ulls de nena Zipi i Zape, Jules Verne, Louisa May Alcott i assaborir la mantega de colorets.