Estius de mantega de colorets

  • «Com m’agradaria tornar a enxiquir-me entre els braços del meu iaio, arrecerar-me a la falda de la iaia, que m’acotxaren al llit i em tornaren a explicar històries a la llum de la lluna»

Gemma Pasqual i Escrivà
24.07.2018 - 22:00
Actualització: 27.07.2018 - 12:14
VilaWeb

Com m’agradaria retornar als estius de la meua infantesa. Al xalet dels meus avis, al Real de Gandia (la Safor). Els dies començaven molt aviat, esmorzant de cara a la muntanya magdalenes de Vilallonga i fruita sucosa que nosaltres mateixos collíem dels arbres al nostre gust. Temps de remull a la bassa, després de guardar les dues hores de digestió facultatives. Córrer descalça. Rialles, vespes i plors. A la una, sempre a la una, arròs al forn, figues i migdiada. Viatjar amb Un capità de quinze anys, de Jules Verne, somiar amb Donetes, de Louisa May Alcott, i riure amb Mortadelo i Filemón, Zipi i Zape i els habitants de 13, Rue del Percebe. Tebeos de segona mà que comprava i també bescanviava els dissabtes al mercat de Gandia. Botar a la corda, deures d’estiu, sandàlies, gelats i la nina Micaela, que cantava ‘El cocherito leré’. Tiretes i mercromina. Vesprades de parxís i cartes. Berenars de mantega de colorets. I dues hores més de digestió i més bassa, i calor i més vespes.

Per sopar, a les nou, de primer sempre bullit, ceba, bajoca, creïlla i alguna carlota, un bon raig d’oli i vinagre. De segon, conill amb tomaca i pinyons, molts, perquè a la xiqueta li agraden, o qualsevol altra delícia que la iaia havia fet a foc lent, amatent durant tota la vesprada. I a la nit, a la fresca, amb un bon tall de meló d’Alger a les mans, contemplant la lluna, arribava l’hora de les confidències, i abans d’anar a dormir, la iaia, amb la veu dolça i el somriure sempre pintat als llavis, ens explicava històries de quan ella era petita, de la guerra, rondalles o ens feia un resum de la radionovel·la ‘Lucecita’, que a ella tant li agradava. Mosquits.

Com m’agradaria tornar a enxiquir-me entre els braços del meu iaio, arrecerar-me a la falda de la iaia, que m’acotxaren al llit i em tornaren a explicar històries a la llum de la lluna. Tornar a aquells estius d’infantesa, a llegir amb ulls de nena Zipi i Zape, Jules Verne, Louisa May Alcott i assaborir la mantega de colorets.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor