23.08.2024 - 19:50
De la mateixa manera que unes altres institucions, el mes passat Funcas va revisar de quatre dècimes a l’alça la seva previsió del creixement de l’economia espanyola per a enguany i va situar l’estimació del producte interior brut (PIB) al 2,5% per la millora prevista del consum privat, atesa la disponibilitat d’estalvi més gran i després d’haver-hi incorporat la dada del primer trimestre, més bo que no s’esperava. Tal com detallava en la presentació, els seus analistes consideren que l’acceleració es percebrà al consum privat, gràcies a la millora de la renda disponible de les cases. De fet, l’evolució positiva en el consum familiar és un dels denominadors comuns que les entitats, que han revisat a l’alça les previsions de creixement per a enguany, han agafat com una de les bases més sòlides. Sembla que al juliol les coses han anat per aquest camí positiu.
De fet, fa quinze dies el servei d’estudis de CaixaBank va dedicar una anàlisi al comportament de la despesa familiar i va dir que el consum dels espanyols havia tancat el mes de juliol amb un creixement del 3,6% interanual, impulsat pel consum presencial, les taxes de creixement del qual es van accelerar durant el mes fins a situar-se a l’1,3% interanual. D’una altra banda, la despesa en comerç electrònic es va mantenir forta (13% al juliol, enfront del 12% al juny).
Les dades són calculades d’acord amb la despesa feta mitjançant targetes emeses per CaixaBank i la despesa d’estrangers en TPV de CaixaBank, que és una mostra prou aproximada al total. Segons que s’explica, el consum dels estrangers va frenar lleugerament el creixement, fins al 13% interanual, una xifra que sembla prou important, si bé allunyada del 20% i xifres més altes registrades alguns mesos anteriors de l’any.
Si s’afegeix el consum dels estrangers al dels autòctons, el creixement total se situa en un sòlid 4,6% interanual. I avui hem sabut que les pernoctacions als hotels continuen creixent a ritme de record. Així, durant els set primers mesos del 2024, les pernoctacions van créixer d’un 6,3% respecte del mateix període de l’any anterior. Les de viatgers residents a Espanya van continuar invariables i les de no residents van créixer d’un 9,8%.
Amb una base de càlcul semblant per a la despesa, l’Ajuntament de Barcelona anunciava el mes passat que s’havia registrat un nou rècord en les compres amb targeta als comerços de la ciutat. Segons l’informe de consum privat del primer semestre de l’any que va publicar l’Oficina Municipal de Dades, d’acord amb les dades d’ús de targetes de crèdit o dèbit als comerços de Barcelona, el consum privat a la ciutat va créixer d’un 6,7% nominal durant el primer semestre del 2024 respecte del mateix període del 2023 i d’un 35,7% respecte del primer semestre del 2019. Malgrat que els tipus d’interès continuen en nivells elevats, la despesa amb targeta registra un nou màxim del període, tot i que el ritme de creixement és inferior al dels anys anteriors.
En la mateixa línia de millora es manifestava el conjunt de sectors d’activitat i establiments adherits a Comertia, que al juliol presentava una mitjana de creixement del 5,3% respecte del mateix mes de l’any anterior. Durant el mes passat, el 73% de les empreses de l’associació va tenir un augment de vendes en valor respecte del 2023. I, finalment, aquests empresaris situaven la previsió de vendes per al mes d’agost en un augment del 5,3% respecte de l’any anterior.
La Generalitat també hi ha dit la seva. La setmana passada, al bloc Apunts d’economia de la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica del Departament d’Economia, publicava un article en què es demanava: “Què hi ha al darrere de la recuperació de la confiança dels consumidors a Catalunya, Espanya i Europa?” I concloïa que l’evolució de l’índex de confiança del consumidor era fortament influenciada per factors com ara els preus, les condicions de finançament i diversos aspectes del mercat laboral, sobretot la possibilitat de perdre la feina.
I afegia que les dades de consum privat de les cases que publicava l’Idescat, procedents de la comptabilitat trimestral, en confirmaven la resiliència (amb un creixement interanual d’un 2,3% el primer trimestre). Sobre això, les previsions macroeconòmiques d’enguany destaquen aquest component com a principal motor de creixement de l’economia catalana per al 2024. En realitat, al segon trimestre, l’augment del consum probablement ha estat més gran, atès que el PIB ha crescut d’un 2,9% interanual, contra el 2,4% del primer. El càlcul del consum privat per al segon trimestre no apareix en l’avanç del PIB de l’Idescat.
Per una altra banda, afegeix que el Baròmetre d’Opinió Política del CEO inclou una pregunta anàloga a un dels quatre ítems emprats per construir l’índex de confiança del consumidor de la Comissió Europea, que mostra l’opinió envers la situació econòmica d’ací a un any. Aquesta sèrie de dades, disponible d’ençà de l’any 2022 amb periodicitat quadrimestral, permet d’observar que la percepció de futur a Catalunya, i a Espanya, és lleugerament més optimista que no la de l’entorn europeu, i situa Catalunya per damunt tant d’Europa com d’Espanya en aquest aspecte concret.
I els consumidors, com veuen la situació? En el darrer estudi de Kantar es mostren positius, però amb algunes reserves. Així, els analistes de la consultora observen una situació de millora en la valoració de la situació econòmica actual de les cases, probablement influïda per la reducció de la inflació i pel respir que pot donar la baixada dels tipus d’interès. No obstant això, segons el parer dels analistes, aquests indicadors no es perceben encara prou sòlids, atès que amb prou feines tenen impacte en la valoració econòmica (positiva) que els consumidors fan de la situació de la llar a curt termini.
De tota manera, aquest petit respir que han percebut les llars en la seva situació econòmica actual pot contribuir al fet que, tendencialment, una proporció més gran de famílies arriba a final de mes més folgadament. De fet, el 78% dels consumidors declara tenir certa capacitat d’estalvi i un terç diu tenir capacitat per a estalviar cada mes, i això és una millora respecte de mesos anteriors.
