“Estirar el fil” o “estirar del fil”?: preposicions sobreres en català

Per influència del castellà, tot sovint veiem verbs amb preposició que haurien d’anar sense. Posem-ne uns quants exemples.

“Cuidar algú” o “cuidar d’algú”?

El verb cuidar, quan vol dir ‘tenir cura’, és un verb transitiu, sense preposició. Per tant, hem de dir “cuidar un malalt” (i no pas “cuidar d’un malalt”). Els significats tradicionals de cuidar en català són ‘pensar, creure’ o bé ‘ésser a punt d’ocórrer’ (“He cuidat caure de l’escala”).

“Deuen suposar” o “deuen de suposar”?

Deure pot fer d’auxiliar d’un verb en infinitiu, i hi va unit sense preposició. Per tant, direm “Deuen suposar que no ho veiem” (i no pas “Deuen de suposar que no ho veiem”).

“Donar menjar” o “donar de menjar”?

El verb donar, seguit d’infinitius com ara beure, menjar o mamar, va sense preposició. Direm, doncs, “Li donava menjar”, “Li donava mamar” (i no pas “Li donava de menjar”, “Li donava de mamar”).

“Estirar el fil” o “estirar del fil”?

El verb estirar també va sense preposició. Per tant, “estirem el fil” o “estirem les orelles” (i no “estirem del fil” ni “estirem de les orelles”). 

“Necessita la vostra comprensió” o “Necessita de la vostra comprensió”? 

El verb necessitar tampoc no duu preposició. Per tant, diem “Necessita la vostra comprensió” (i no pas “Necessita de la vostra comprensió”).

“Requereixen atenció personalitzada” o “Requereixen d’atenció personalitzada”? 

Igual com necessitar, requerir també va unit amb el complement sense preposició. Així, doncs, direm “Requereixen atenció personalitzada” (i no pas “Requereixen d’atenció personalitzada”).

“Tiraven la carrossa” o “Tiraven de la carrossa”?

El verb tirar –amb el significat originari de ‘fer força en la direcció en què hom es mou’– no duu preposició. Per tant, direm “Els cavalls tiraven la carrossa” (i no pas “Els cavalls tiraven de la carrossa”).

Avui la normativa accepta la preposició en alguns verbs en què abans no l’admetia, com ara abominar (“abominar d’algú”), aprofundir (“aprofundir en una qüestió”), apropiar-se (“apropiar-se d’una casa”) i complir (“complir amb una obligació”).