Estimat monarca (o com s’hagi de dir)

David Abril
04.08.2015 - 06:00
VilaWeb

T’escric aquestes línies per excusar la meva assistència i la del meu partit, Més per Mallorca, del qual sóc portaveu al parlament, a la recepció que ofereixes demà a l’Almudaina.

Primer, perquè si no crec en els Reis d’Orient, no sé per què hauria de creure en tu ni en la naturalesa de la teva autoritat. Sí, ho diu un paper que anomenen constitució, que ni tu ni jo vam tenir l’oportunitat de votar, perquè no teníem edat (i ja van així gairebé dues generacions) i que converteix el principi d’igualtat d’aquest país en una quimera, perquè ens fa diferents, a tu i a mi, amb els teus i els meus. Vaig haver de prometre fa unes quantes setmanes (per imperatiu legal, això sí) de guardar fidelitat sobre aquest mateix document que, dia sí dia també, esdevé paper mullat, sobretot quan es tracta de protegir els drets més fonamentals dels seus presumptes súbdits, com ara l’educació, la sanitat, l’habitatge o el dret de decidir sobre qualsevol cosa que ens afecti.

Segon, perquè a més de no creure en reis, encara que siguin trempats i es casin amb plebees, tampoc no em són simpàtics els dictadors, com el que va nomenar el teu pare successor seu. L’any passat vau tenir l’oportunitat d’esmenar-ho i d’estar a l’altura de les exigències democràtiques de la societat expressades clarament el 15-M, però no va ser així. Feia falta tornar a esquivar la democràcia i assegurar la successió del teu pare amb un procediment ‘exprés’ juntament amb els grans partits d’un sistema polític en decadència? No hauria estat el moment d’escoltar el poble, d’obrir un procés constituent en què poguéssim decidir, entre més coses, qui ha de ser el nostre cap d’estat? Òbviament, Felipe, si haguessis volgut fer-ho, et podries haver presentat a les eleccions, com vaig fer jo fa un parell de mesos i, si haguessis tingut prou vots, t’hauries guanyat el càrrec. Encara que dubto que haguessis volgut optar-hi, amb els enormes sacrificis que us toca fer a tu i als teus, i amb tot allò a què heu de renunciar darrerament, segons que explica la propaganda oficial.

Tercer, perquè les vacances de la teva família fa anys potser eren una d’aquestes icones estiuenques que contribuïen al turisme a la nostra illa i, encara que no s’ha elaborat mai un estudi o sondatge sobre aquesta qüestió, caldria recordar que heu estat doblement subvencionats pels mallorquins durant tots aquests anys. Primer, amb el pressupost de la Casa Reial via impostos i pressupostos generals; segon, amb les despeses ‘extra’ d’aquesta estada, incloent-hi prebendes com ara el iot Fortuna, que alguns empresaris i el poble de les illes van regalar al teu pare, del qual també has gaudit, i que, encara que ens l’ha tornat, ens continua costant diners.

Tampoc no és que alguns membres de la teva família, com ara la teva germana i el teu cunyat, hagin contribuït gens a la bona imatge d’una terra castigada per la corrupció dels seus polítics, sinó que han format part activa d’aquesta xacra. En aquest punt he de agrair-te que fins i tot tu mateix ho hagis advertit i els llevessis fa poc el títol de ducs de Palma, perquè la seva actitud tacava el bon nom de la nostra ciutat, que és la capital d’aquesta terra. I que, per cert, és així: Palma, a seques (no ‘de Mallorca’).

Quart, perquè aquest any es compleixen tres-cents anys del fet que un altre Felipe del teu mateix llinatge, Felip V, liquidés les institucions i les lleis pròpies de l’antic Regne de Mallorca per dret de conquesta, perquè ja fa segles se sabia que per a administrar unes quantes illes feien falta institucions i governants pròxims, que vetllessin pels interessos d’uns pobles condicionats pel fet d’estar envoltats de mar. Tampoc no es va conformar amb allò, i va prohibir la nostra llengua i costums amb el designi de fer-les desaparèixer, cosa que òbviament no va aconseguir però que va causar molt de mal perquè, fins i tot avui, el català no pot tenir un ús normalitzat. Per tot aquest mal causat, encara que tu no et sentis corresponsable dels actes dels teus antecessors (els de la teva mateixa sang blava), aquest tricentenari seria un bon moment perquè demanessis perdó. Però contràriament a això, veig que, com a cap de les forces armades, celebreu els tres segles d’ocupació militar de les illes. Així, sense complexos.

Finalment, m’ha ofès la teva reacció a les insinuacions d’alguns dels meus governants per l’obertura del recinte de Marivent (i per cert, no solament dels jardins): has dit que et semblava bé, que podíem parlar-ne. I no, novament, aquesta no és l’actitud. M’agradaria de recordar-te que poc després de nomenar-lo el seu successor, fa quaranta-dos anys, Franco va cedir el palau al teu pare perquè gaudíssiu de les vostres vacances. D’aquesta manera vau violar la voluntat de la família del pintor Saridakis perquè aquest espai estigués obert al públic i es compartís el seu art. Hauria estat un gest molt més generós amb la societat que no caçar elefants. Aquesta cessió es manté per un acord de la diputació d’aleshores (que avui és el govern autonòmic). I els grups polítics de l’actual majoria d’esquerres hem decidit que podeu continuar estiuejant aquí, si voleu, però que la resta de l’any les instal·lacions han d’estar obertes al poble. Per tant, i amb tot l’afecte, ens importa ben poc la teva opinió en aquest assumpte: és un mandat al qual donarem compliment.

Per tot això, entendràs que no em vingui de gust anar a la recepció a què ens convides. Una altra cosa seria que haguessis decidit, com fan uns altres caps d’estat, fins i tot a països poc o gens democràtics, com ara l’estat vaticà, de visitar les institucions que representen aquells qui t’acullen: l’Ajuntament de Palma, el Consell Insular, el parlament, el consolat…, posar-te a disposició dels representants d’aquest poble i mostrar agraïment sincer per tot allò que us hem donat. Tan sols en aquest cas, podries haver comptat amb mi.

Atentament,

David Abril, diputat i portaveu de Més per Mallorca al parlament

(Carta publicada originalment al bloc del seu autor)

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor