Estimat dietari (II)

Estimat dietari, veig que més d’un dels familiars dels ostatges tancats a Estremera, Soto del Real o Alcalá Meco estan enganxats a sèries de Netflix que narren grans fugues de presons. Èpiques escapades. Fugides planejades que acaben bé. I quan pocs familiars troben un moment i gairebé només resten ells, aleshores es passen els títols els uns als altres, es recomanen actors i fins i tot fan entrar a la conversa, si cal per whatsapp, als advocats penalistes que surten a la TV, de fa molts anys addictes a les sèries de fugues de presons. L’altre dia vaig presenciar, feliç, una escena d’aquestes, amb intercanvi d’informació. De ‘Prision Break’, en deien meravelles, i a mi em va venir al cap ‘Oz’, d’HBO, i de les sèries es va passar als somnis. Perquè un somni recorrent darrerament en molts dels presents, familiars o no, era justament una fuga massiva de presos polítics. Fugits de Soto del Real, Estremera, i Alcalá Meco. Això sí que seria bonic de veure, estimat dietari. Ja no tindríem ostatges. Només presoners.

Estimat dietari, aquesta setmana es va homenatjar Jaume Botey a l’Hospitalet de Llobregat. Militant històric de l’esquerra (PSUC i ICV), i referent de tants i tants comuns en l’actualitat. ‘La passivitat del seu món en un moment com aquest, i la injustícia que pateixen els presoners polítics el va ajudar a morir’. Això va dir un dels oradors. Davant tothom, tu. Venia a dir que no el van matar del disgust, però que quasi. ‘Va ser un moment increïble de viure’, m’explica un dels assistents. ‘Hi era Núria Marín, i s’hi van sentir crits de “llibertat presos polítics”‘.

Estimat dietari, aquesta setmana per fi un estudi electoral que em crec. O em quadra. El publicava ahir Público ací, fet per Jaime Miquel. Explica que res de Ciutadans caient. Ciutadans aguanta i guanya les eleccions (amb 99 escons). Ací és el PP que cau tant que acabava quart, per sota de Podem. Flipa. La caiguda dels popoulars causa que el bloc PSOE-Podem gairebé atrapi al bloc PP i Cs. I això sí que és una novetat, perquè fins ara el bloc PP-Cs guanyava de molt i sempre. I ara ja no. Ara és un frec a frec. A Catalunya, el PDECat supera l’ERC.

Estimat dietari, els carcellers cools, oberts i tolerants volien fer creure aquesta setmana que no és cosa seva decidir en quina cel·la i presó dormen els ostatges. Lo Llarena els ho ha hagut de recordar. Si els carcellers del PSOE volen, els presos són demà a Catalunya. Això és així. Però Mister Handsome i companyia han continuat dissimulant, com si no fos cosa seva. Veient les enquestes, doncs, apareix un dubte que fa mal de pensar: estimat dietari, els carcellers badocs seran un dia d’un govern PSOE-Podemos? Serà Estremera la nostra capital?

Estimat dietari, aprofitant que la presó és gran, he pujat a estirar les cames. Ara sóc a tocar del Pirineu, ben lluny de la frontera. Per frontera entenc els barris, i les ciutats on els independentistes empatem amb els comuns o amb els unionistes. Llocs del país on l’objectiu és guanyar vots. Sumar més. Eixamplar la base. Convèncer. Adaptar-te. Modelar el discurs per superar, ni que sigui per un, al grup rival, amb qui vas empatant. Ho entenc. Ho he viscut. Feina inevitable. Necessària. Indefugible. Cal. Però també recomano conèixer la gent i la mentalitat dels qui viuen en llocs on s’arriba al 60, 70 i 80% de l’electorat independentista…de fa anys. Anys. És tot un altre món. I són molta gent. Ací, el dubte no és a qui convèncer. És si anar tirant.  Riu-te’n tu, de ‘Prision Break’. Entren tantes idees en joc. Això és un ‘Biba Puigdemont’ constant. Hi ha gent que cerca vots. I hi ha gent que cerca força. I aquesta s’agafa viatjant. La presó, admetem-ho, és prou gran per a fer-ho tot.