Estimat dietari

Estimat dietari, els carcellers han fet canvi de torn. Tot i tancat a la cel·la, tinc prou vista per a veure clarament com entra un nou equip de carcellers. Quina diferència amb els gurtelians d’abans! Ara hi ha Mister Handsome, dones i homosexuals. Són carcellers cools, oberts i tolerants. En qüestió d’hores hem passat dels hereus de l’Una Grande y Libre als partidaris de l’Una, Grande i Marlaska. Dins la cel·la això és un canvi important. Un pas realment esperançador. Estem tots molt contents. Molt. Fins i tot l’uniforme dels nous carcellers llueix més net, més llampant. La cel·la sembla ara més neta, més ampla i espaiosa, més bonica i ventilada. Ningú no diria que fa els metres quadrats de sempre i que només una ranura estreta hi fa de finestra. Aquesta obertura de mires ens permet de somniar la lluna fins a veure-hi un simpàtic astronauta. El seu escafandre ens mata l’estat d’ànim. Els gurtelians han trobat recanvi. Algú els continua fent la feina.

Estimat dietari, la UGT participa en actes de Societat Civil Catalana. Va ser dilluns, a les Cotxeres de Sants. Hi va anar tot un president de la UGT, Matías Carnero. El segon home fort del sindicat, darrere l’independentista Camil Ros, flirtejant amb els cadells de Josep Ramon Bosch? Què serà el pas següent? Que els sindicalistes s’aliaran amb la patronal per fer fora els treballadors? Que els patrons externalitzaran la feina de fer fora treballadors… als sindicats mateixos? Obrer fent fora obrer? Efectivament, l’any 2005 els sindicats UGT i CCOO van traspassar una de les línies vermelles de la història sindical d’aquest país. Tots dos van dreçar llistes, juntament amb la patronal, per fer fora gent… dels seus! Un ERO fet a quatre mans. Va ser dins la SEAT. És una història bèstia, trista i pionera. Obria camí. I un dels seus personatges principals, Matias Carnero, era l‘home que va pilotar aquesta operació des de la UGT (més informació: Dirección y comité de empresa de Seat consideran su ERE de 2005 como un modelo a seguir ; parla Diosdado Toledano, un dels afectats; i la justícia dóna la raó a una part dels acomiadats). Matias Carnero, l’home dels ERO amb la patronal, ara xerra en actes de Societat Civil Catalana. Personatge de pes. Personatge important. No és pas un moviment menor, aquest.

Estimat dietari, lo cònsol d’Israel, el senyor Sánchez Molina, ha tingut uns dies moguts. Després de reunir-se amb la Vox ultradretana prova d’articular un col·legi de cònsols. Vol ser un cònsol de cònsols. O alguna cosa semblant. Ara hi ha tràfic d’informació per a veure si li compren la idea o li troben un passat opac. Sé que aquesta peça d’hemeroteca va circulant.

Estimat dietari, penso més que mai en els presoners. És culpa dels nous carcellers, que me’ls porten al cap. Penso en Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco. Per mi, la presó és enorme, tot un estat, el Reino de España, encara que nosaltres, com a mínim, vivim en cases, caminem pel carrer i podem voltar. Fins i tot, amb sort, podem criticar els nous carcellers. Però els ostatges, no tant. Són presoners especials. Els murs són sòlids, no simplement legals.

Estimat dietari, he buscat sinònims de la paraula Borrell. Em surt executor, degollador i botxí. Això no ho podrà esborrar ni amb desinfectant.

Estimat dietari, baixo a estirar les cames. Ens veurem de seguida, i voltant per la presó.