29.01.2025 - 21:40
El president Salvador Illa no ha començat el mandat amb gaire marge. La seva minoria –la més exigua d’ençà del 1980, exceptuant la del president Pere Aragonès– li ha mostrat els límits de seguida. Abans d’acabar el mes de gener ja ha deixat estar el pressupost del 2025, que de fet volia que entrés en vigor per Cap d’Any. Els socis d’investidura, ERC i els Comuns, semblen encara més febles que no pas el PSC, però hi posen condicions. Sobretot els republicans, que exigeixen al president que compleixi els pactes. Illa els promet una vegada i una altra que els “honorarà”, però, a efectes pràctics, té grans dificultats per a fer-ho. Ara com ara, la majoria de concessions han estat gests. La primera pedra d’un compliment ha estat la formalització d’una petició al govern espanyol perquè comenci els tràmits per al traspàs de la línia R1 de Rodalia.
Fins ara, el govern d’Illa s’ha limitat a reprendre les iniciatives de l’executiu anterior: ho pot vendre com una mostra de bona voluntat i, així, s’assegura de no perdre votacions més endavant. Ha passat amb l’aprovació de l’avantprojecte de llei de memòria democràtica, que conserva íntegrament el text que el govern d’Aragonès va aprovar l’any passat; el projecte de llei per a l’eradicació de l’amiant a Catalunya, que Aragonès havia presentat com una mesura pionera; l’estatut dels municipis rurals, una històrica reivindicació del municipalisme que el govern d’Esquerra havia atès finalment; la modificació de les lleis de comerç, serveis i fires per a regular les “botigues fosques”; el projecte de llei dels instruments de provisió del sistema públic de serveis socials, també impulsada pels republicans; i el projecte de llei de l’economia social i solidària, un text de consens treballat durant cinc anys amb el tercer sector.
Tot plegat és problemàtic per a Illa: un president que s’estrena ha de demostrar un segell propi. En aquestes circumstàncies –sense pressupost i amb una agenda legislativa que no és la pròpia–, el primer president socialista en catorze anys ha decidit de concentrar-se en les qüestions formals i procedimentals. L’estil Illa té tres branques: unes noves dinàmiques de treball per als funcionaris i els alts càrrecs; la mimesi dels quadres del PSC amb les institucions; i un control molt rígid de la política comunicativa.
Les noves dinàmiques
En temps de despolitització expressa, un dels grans projectes d’Illa és la reforma de l’administració, comandada pel conseller de Presidència, Albert Dalmau, que en va parlar com “un canvi cultural que demana el país”. Tots dos volen transmetre la sensació que han començat a sacsejar les coses, però els primers passos no han estat fàcils. El 9 de gener, el govern va ordenar l’eliminació del teletreball entre els subdirectors generals i llocs assimilats orgànicament, amb l’argument que no és compatible amb la responsabilitat que tenen. La mesura va causar un gran terrabastall. Al cap d’uns quants dies, més de dos-cents funcionaris, la majoria subdirectors generals, van signar un manifest en què criticaven la decisió. La presencialitat sembla una obsessió particular d’Illa fins als detalls més cridaners: segons que expliquen a VilaWeb fonts parlamentàries, els dies que hi ha ple al parlament, per exemple, el president fa obrir a les set del matí la porta del davant –fins ara, a aquella hora, només s’obria la del darrere per a l’entrada de mercaderies.
Illa ha estat traçut a l’hora de fitxar o mantenir perfils que no són del PSC per a càrrecs molt concrets. Treballa a consciència per escenificar transversalitat i una tecnificació dels alts càrrecs. La setmana passada, el consell executiu va aprovar nous criteris per a incorporar membres independents als òrgans col·legiats o consells d’administració de les entitats públiques. Llevat de casos comptats, hauran de representar almenys un 10% d’aquests ens. És part del pla de la reforma de l’administració que impulsa Dalmau. Tanmateix, el govern, opacament, va modificar la relació de llocs de feina de dos-cents seixanta càrrecs per a facilitar que hi poguessin accedir funcionaris del món local i per a beneficiar-ne la lliure designació. La meitat dels nous alts càrrecs del sottogoverno prové del món local, i Illa s’ha nodrit especialment de batlles i càrrecs locals per a estructurar el seu entorn.
Els espais de decisió estratègica i de definició de les línies mestres del govern, és clar, també són en mans del pinyol socialista en què confia el president, per més que al govern hi hagi uns quants càrrecs que van més enllà del partit. El 20 de desembre, va reunir tots els directors generals i secretaris del govern en les primeres Jornades Directives de la Generalitat d’enguany, que van servir per a explicar-los el pla de govern i l’estratègia que té al cap el president i, és clar, preparar-los per aplicar-les. L’eslògan de la seva intervenció, que va durar tres quarts, reproduïa l’eslògan del PSC per a les eleccions, “Unir i servir”, actualitzat: “Unir per progressar, servir per transformar”. La intenció és de repetir-les de manera regular durant la legislatura.
Hi ha un altre element que eclipsa el paper dels fitxatges tècnics: la política comunicativa, molt eixuta i especialment controlada pel Palau de la Generalitat. La major part de l’equip de comunicació del president ja l’acompanyava durant l’etapa com a primer secretari del PSC o en el temps que fou ministre de Sanitat espanyol. Ara aquest equip domina el discurs de manera transversal. Els consellers concedeixen comptades entrevistes als mitjans i s’allunyen molt poc del missatge que Illa va filant cada dia. El relat és vertical, i amb una extraordinària contenció, sense pretensions ni idees ambicioses. En paraules de Dalmau: “Gestionar és la cosa més revolucionària que pot fer un govern.”