La trenta-setena Copa Amèrica de vela ja és ací. Avui acaba el compte enrere que indica el marcador gegant situat al bell mig de la platja de la Barceloneta. Fins el 27 d’octubre la competició de vela més important del món ocuparà el front marítim de la ciutat. Els organitzadors calculen que, en aquests més de dos mesos, Barcelona rebrà uns dos milions i mig de visitants i generarà mil dos-cents milions d’euros. En canvi, entitats veïnals denuncien que la copa aprofundirà encara més alguns dels problemes de la ciutat, com ara la saturació turística i el preu de l’habitatge.

Per analitzar l’impacte que la competició, conversem amb Esther Jorquera, membre de la Plataforma No a la Copa Amèrica de Vela Barcelona 2024, organització que prepara mobilitzacions per a aquests dies vinents. Com a veïna de la Barceloneta, abans de l’entrevista ens fa un petit recorregut pel barri i ens mostra alguns dels efectes visibles de l’arribada de la competició. A més, ens explica amb nostàlgia com els molls en què anava a pescar de petita ara s’han convertit en l’aparcament de tota mena de iots de luxe.

—Avui comença la Copa Amèrica de vela. Quins efectes noteu al dia a dia del barri?
—De moment, un alt nivell de presència policial, com no ho havíem vist mai. A més, els espais públics del voltant del barri, com ara la plaça del Mar i el passeig Marítim, estan ocupats per la copa, sigui amb una zona per a seguidors, botigues, bars… També ha augmentat l’afluència de visitants amb un alt poder adquisitiu, amb vehicles d’alta gamma. I, sobretot, hi ha hagut molts desnonaments i un procés de substitució de la població del barri. Hi ha arribat molta gent que es quedarà durant la copa i hi ha llogat un pis o se l’ha comprat, perquè són els únics que se’ls poden permetre.

—Com a veïns, us han informat dels detalls del desplegament de seguretat previst per a la competició, que inclou la restricció de circulació de vehicles pel barri?
—No. Ens han fet arribar o hem anat a buscar les acreditacions per a entrar, però no tenim ni idea de com pensen restringir el pas dels vehicles. No sabem si hi haurà vigilància tot el dia, ni els nous recorreguts de les línies d’autobusos afectades. És una incertesa total. Sí que notem els efectes del pla endreça de l’ajuntament. I no em refereixo a la neteja dels carrers, sinó de la que fan amb les classes més vulnerables del barri.

—Quan us vau constituir com a plataforma, vau presentar un manifest contra l’organització de la competició. Quantes adhesions heu aconseguit fins ara?
—S’hi han adherit unes cent quaranta associacions de la ciutat i també molt més veïns a títol individual. Són entitats molt transversals, centrades en la justícia social i el feminisme, i la majora estan implicades en els moviments veïnals.

—Com us expliqueu que una competició que ha deixat deutes en ciutats com València i a la darrera seu, Auckland, ara es faci a Barcelona?
—Els macroesdeveniments com la Copa Amèrica són la benzina que encén l’activitat econòmica que afavoreix les elits. Fomenten la compra de pisos, afavoreix el lobby del turisme, donen visibilitat a les grans marques com Louis Vuitton i Prada, que són patrocinadores de l’esdeveniment. No importa que s’hi perdin diners públics, importa que nodreixin les grans empreses privades. Aquest component econòmic s’imposa al benestar dels ciutadans.

—D’ençà de la primera conferència de premsa en què es va presentar la Copa Amèrica de Barcelona hi ha hagut un ball de xifres respecte de la inversió pública que s’ha fet per acollir la competició. Quant us consta que s’hi han gastat les administracions?
—Hem demanat per tots els mitjans informes d’absolutament tot. Només hem accedit a les xifres que són públiques, però estimem que entre l’estat espanyol, la Generalitat i l’ajuntament hi han posat més de 80 milions d’euros. De fet, només la vila que han instal·lat al Moll de la Fusta ja costa 220.000 euros. Hi ha molts problemes en aquesta ciutat per a gastar-te aquesta quantitat de diners en una competició dirigida a les elits i totalment opaca.

—Per què creieu que hi ha aquesta opacitat?
—Tenen el beneplàcit de l’estat espanyol, que va signar un decret que valida aquesta opacitat. S’agafen a aquestes clàusules de confidencialitat dels contractes que han signat. A més, és molt fàcil d’explicar la competició i totes les coses bones que se suposa que ens aporta, però hi ha un problema social molt greu: l’economia de les famílies va a la baixa, paguem lloguers cada dia més cars, paguem impostos a vegades una mica exagerats… Si dius obertament que t’has gastat tants diners públics, creixerà l’oposició. I això no els interessa.

—Heu detectat intervencions al barri que no consten com a inversió per a la Copa Amèrica, però que sospiteu que s’han fet per a la competició?
—Sens dubte. Tot el passeig de Borbó s’ha reformat a corre-cuita: el carril bici, la millora del paviment, les canonades… Són obres que s’haurien d’haver fet fa anys, però que s’han accelerat ara per la copa perquè volen netejar la cara del barri i millorar la imatge que la gent té de la competició. A més, l’ajuntament va dir que s’invertirien deu milions d’euros a canvi dels problemes que originaria, però sabem que aquests diners es destinaran al pla endreça i, per tant, aniran en contra de les classes treballadores i les persones més vulnerables i racialitzades. Ens intenten vendre la moto, però nosaltres ja no la comprem.

—Per què?
—D’ençà del 1992, o fins i tot abans, hem patit aquesta mena d’intervencions. Amb els Jocs Olímpics estàvem molt contents, però no sabíem què passaria després. La pèrdua d’identitat, d’habitatge, l’encariment de la ciutat… Qui podrà viure aquí al final? Només vivim del turisme i ara morim d’èxit, no? No és això.

—Fa unes quantes setmanes, el batlle Collboni va anunciar una inversió de trenta-un milions d’euros per a equipaments per al barri. Malgrat que ho va negar, considereu que són una manera de compensar les molèsties per la copa?
—Sí. Es pensa que ens llepem els dits. Que no s’oblidi que, malgrat que som classe treballadora, no som gens ximples. A més, és una inversió que el barri necessita. I de què serveix si no sé si d’aquí a uns quants mesos jo o el meu veí haurem de marxar?

—Un dels arguments en favor de la Copa Amèrica que han emprat les autoritats per justificar-ne l’organització és que dinamitzarà l’economia del barri i generarà llocs de feina. Ho noteu?
—No ha canviat l’activitat econòmica del barri en un sentit positiu per als veïns, tot el contrari. Puja el preu del lloguer encara més que no pujava, augmenten els preus dels productes de primera necessitat, se’ns priva de la mobilitat lliure… I sobre els llocs de feina, sempre els prometen, però no arriben mai. Igual que quan van construir l’Hotel Vela. Perdona, però a l’Hotel Vela no hi treballa ningú del barri! I a sobre ara demanen voluntaris!

—Heu estat molt crítics amb aquesta crida per a atraure voluntaris.
—És que primer prometen llocs de feina i després demanen que treballem gratis! Malauradament, hi ha gent que accepta i no li podem dir res. Però aquests dos mil voluntaris podrien ser dos mil llocs de feina més.

—La Barceloneta és un dels barris que més ha sofert la gentrificació aquests darrers anys. Creieu que la Copa Amèrica de vela pot ser l’estocada final que en faci perdre l’essència?
—És l’estocada per a acabar de rematar ja no només el barri de la Barceloneta, sinó la ciutat. La gent ha de marxar per l’encariment dels pisos, perquè no hi ha botigues on anar a comprar, bars on anar a xerrar… Marxen els amics, els familiars… Hi ha gent que paga dotze mil euros i vint-i-cinc mil euros el mes per pisos de seixanta metres quadrats per la Copa Amèrica. Fa moltes dècades que volen canviar l’esperit del barri i de la ciutat. De fet, a les ciutats més importants del planeta ja no hi viuen veïns, ja han perdut la personalitat. Barcelona s’aboca exactament al mateix. Hi ha moltes empreses interessades a substituir les classes treballadores per unes elits més al seu nivell respecte de la capacitat de despesa. Nosaltres no interessem.

—Un altre dels arguments per a organitzar la Copa Amèrica és tornar a obrir la ciutat a la mar. Què en penseu?
—Aquests darrers dies hem vist el cap de l’organització, Grant Dalton, alliçonant-nos amb una actitud força paternalista sobre com hem de fer les coses, com hem d’obrir-nos al mar i a la vela. Perdoni, senyor, però tinc trenta-set anys i la primera vegada que vaig fer vela en tenia set. Sempre hem estat oberts al mar. Qui no tenia un patí de vela, anava a buscar musclos amb els avis o tenia un pare pescador. Intenten disfressar la copa, però sabem que són un llop amb pell de xai.

—La Copa Amèrica de vela es projecta com una competició respectuosa amb el medi, però heu denunciat que és fals. Per què?
—L’única cosa sostenible, entre cometes, són les embarcacions que hi competeixen, que funcionen amb tecnologia punta i amb vent. Però no ens diuen que aquestes barquetes que surten a navegar pel plaer dels seus propietaris i de les grans empreses que els patrocinen van acompanyades per dues embarcacions més que funcionen amb gasoil. A banda, han reservat el port de luxe del Port Vell unes tres-centes places per a megaiots que tenen un gran impacte quant a les emissions de CO₂. Finalment, si s’espera que vinguin dos milions i mig de persones, no vindran pas amb bicicleta. Vindran amb avió.

—Aquestes darreres setmanes, heu insistit que l’objectiu ara com ara és evitar que la Copa Amèrica de vela es torni a fer a la ciutat. Creieu que hi ha un risc real?
—Sí, ens consta. El mateix batlle va dir a la televisió que Barcelona era una ciutat òptima per a convertir-se en seu fixa de la competició. I, a més de la voluntat dels ens públics, també hi ha voluntat dels organitzadors i de les empreses privades. Però hi ha més països interessats, com ara els Estats Units. Per tant, espero que guanyin i se l’enduguin, perquè és el darrer campió qui tria la seu de l’edició següent. Crec que és la primera vegada que vull que els Estats Units guanyin, perquè no la volem ni aquí, ni enlloc dels Països Catalans. I, si pot ser, tampoc a la resta de l’estat espanyol, perquè tot surt dels nostres diners. Allà on vagi, deixarà una empremta negativa.

—Respecte del suport polític, us heu sentit sols en l’oposició a la competició?
—Sí, l’únic partit que s’hi ha oposat amb contundència des del primer moment ha estat la CUP. Per molt que ara els Comuns ho intentin, van sortir a la foto. Van signar. Podrien haver-s’hi negat, tal com van fer a València.