Esther Bejarano, una de les últimes supervivents d’Auschwitz, s’ha mort a noranta-set anys

  • Va ser fundadora del Comitè Internacional d'Auschwitz i va dedicar la seva vida a lluitar contra el feixisme i l'antisemitisme

VilaWeb

Europa Press / Redacció

10.07.2021 - 17:28
Actualització: 10.07.2021 - 19:17

Esther Bejarano, una de les últimes supervivents de l’Holocaust, s’ha mort a Hamburg a noranta-set anys, segons que ha anunciat el Comitè Internacional d’Auschwitz que ella mateixa va contribuir a fundar. Bejarano va emigrar a Israel després de la Segona Guerra Mundial, però va tornar anys després a Alemanya i va dedicar la seva vida a la lluita contra el feixisme i l’antisemitisme. Va néixer el 1924 a Saarlouis, al sud-oest d’Alemanya, i va ser deportada primer a un camp de treballs forçats a Brandenburg, fins que l’abril del 1943 la van deportar a Auschwitz, amb tan sols divuit anys.

Allí, malgrat que mai no havia tingut cap acordió a la mà, va aconseguir dominar l’instrument, va passar a formar part de l’orquestra femenina del camp, i així va poder salvar la vida. “Em vaig dir: ‘He d’aconseguir de fer-ho, en cas contrari moriré'”, explicava. Bejarano relatava sovint com va ser testimoni dels crims a les cambres de gas i com sofria cada dia, creient que ella seria la següent. “No hi va haver cap dia que no tingués por.” Més tard va ser traslladada al camp de concentració de Ravensbrück. Durant el setge de l’exèrcit de la Unió Soviètica, els nazis van obligar-la a participar en una de les anomenades Marxes de la Mort, durant la qual va aconseguir escapar. Quan es va acabar la guerra es va assabentar de la mort dels seus pares i de la seva germana.

El seu pare va creure fins al final que “els alemanys no permetrien que Hitler romangués al poder molt de temps”, i per això li resultava intolerable veure avui “que la gent no recobra el sentit comú i que no ha après res d’aquella època”. Bejarano considerava que una de les raons de l’oblit és la falta d’informació sobre les atrocitats comeses pel nacionalsocialisme, i estava convençuda que la majoria dels criminals nazis van poder continuar amb una vida normal després de la guerra. Per això, fins una edat molt avançada, va fer presentacions i conferències en escoles narrant els horrors del nazisme.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor