Ester Rodríguez: ‘La cosa no es quedarà aquí, hi ha molts morts que no poden quedar en va’

El sindicat Infermeres de Catalunya no té ni un any de vida. Per això és difícil de trobar-lo en comitès d’empresa i la seva xarxa d’afiliats és encara molt minsa. Però durant la crisi del coronavirus s’ha pogut fer un nom, a còpia de reclamacions. La que ha tingut més impacte és l’oposició a l’adjudicació a dit que ha fet el Departament de Salut a l’empresa Ferroser Servicios Auxiliares –propietat de Ferrovial– perquè rastregi els contactes dels infectats de covid-19. Consideren que és una tasca que ha de fer la sanitat pública. Parlem amb una de les seves portaveus, Ester Rodríguez, sobre aquest cas i sobre l’última notícia que han protagonitzat: la renúncia al premi Princesa d’Astúries.

—Per què el sindicat ha decidit de rebutjar el premi Princesa d’Astúries?
—Perquè és una institució que no ens representa en absolut, completament anacrònica, obsoleta i gens democràtica. Ho rebutgem pels seus privilegis passats. A més a més, donar-nos aquest premi és com un bitllet perquè callem, per a tapar les mancances que tenim com a col·lectiu, i també tots els col·lectius del sistema de salut públic, que inclou administració, neteja o manteniment.

—El premi s’atorga als sanitaris que han estat a la primera línia. Però qui el recull?
—El que se sap és que el premi el va sol·licitar el sindicat Satse, un sindicat amb delegacions a Catalunya però que respon a directrius de Madrid. No té res a veure amb nosaltres.

—Dissabte vàreu ser dels primers sindicats a aixecar la veu contra l’adjudicació a Ferrovial. Quina valoració en feu després de tres dies de polèmica?
—És una privatització encoberta. El Departament de Salut inverteix uns diners que haurien de correspondre a la salut pública, al sistema de salut, i que en canvi es dirigeixen a una empresa que té uns interessos privats. És imperdonable que la Generalitat faci una inversió de 4,5 milions d’euros a l’atenció primària i només en les més de 350 institucions sanitàries i, per una altra banda, en una privatització, de cop s’inverteixin 17,7 milions. És que això gairebé té un altre nom… Una vergonya.

—La funció de la filial de Ferrovial seria de fer un rastreig dels contactes dels qui han sortit positius de coronavirus 2019. El cos d’infermeria té l’experiència per a fer-ho?
—Al començament de la pandèmia el 061, que és un servei que gestiona Ferrovial conjuntament amb el 112, en tres dies es va desbordar. Per això es va transferir el control, la valoració i el seguiment dels pacients als professionals de l’atenció primària. Per això aquest contracte és com un càstig, perquè nosaltres som els que hem fet la feina forta. I ara que es posen diners a sobre la taula, no es fa créixer el personal d’infermeria ni els recursos per al sistema de salut pública, però en canvi, s’inverteixen diners en una empresa privada. Quins interessos hi ha al darrere? Es vol aprofitar l’esquerda de l’estat d’alarma per fer un mal ús dels recursos públics. S’ha de fer una defensa clara del sistema públic que es reflecteixi en les inversions.

—Us heu referit també a la inversió de 4,5 milions per a l’augment de personal d’atenció primària. És insuficient?
—Sí perquè només preveu la incorporació de vint-i-una infermeres. És que estem desbordats. Ja abans de la covid-19. El nombre de pacients per infermera és molt elevat, superior a la mitjana europea. A atenció primària, a l’estat espanyol, tenim cinc infermeres per cada mil habitants, quan a Europa la mitjana és de vuit per cada mil habitants. Això no vol dir que no es faci una atenció correcta, perquè es fa. Però es fa a costa del sobreesforç personal. Imaginem-nos ara en època de covid-19… Ha estat brutal, havent de sostenir-nos amb personal jubilat, noves contractacions i molt teletreball. Cal homogeneïtzar aquestes proporcions al nivell europeu, que fa molts anys que demanem. I cal una inversió en recursos per a uns salaris dignes i que tingui en compte la perillositat amb què treballem, i que s’ha fet evident amb aquesta pandèmia. Contínuament estem en risc biològic amb pacients que tenen diverses malalties que es poden contagiar per via aèria.

—Quina ha estat la part pitjor de la crisi sanitària ocasionada pel coronavirus?
—Que era una epidèmia completament previsible. És absurd que assessors i polítics consideressin que arribaria a la frontera i s’aturaria; absurd. Per sort, el nombre d’afectats greus no ha estat gaire elevat pels contagis que hi ha hagut. Però cada mort és imperdonable perquè ha estat innecessari. Amb una previsió de dues o tres setmanes, amb material per a tota la població i mitjans de protecció per als professionals hauria estat molt diferent. Estem convençuts que nosaltres, els sanitaris, hem estat un dels vectors de contaminació dels pacients, perquè no hem estat prou protegits. Hem hagut de fer gorres i bates amb plàstics i fins i tot, bosses de la brossa. És imperdonable sabent què havia passat a l’altra punta del món. Fins i tot ara tenim mancances. Controlem el nombre de guants que fem servir. I en un futur preveiem trastorns mentals en membres del personal assistencial d’infermeria.

—Com ara quins?
—Ja hi ha molta ansietat posttraumàtica, insomni, pèrdua de l’interès per les relacions socials d’oci… Són signes d’una problemàtica que ve. I les morts que hem hagut de viure, les tenim carregades a l’esquena i ens costarà de treure-les. Per nosaltres no són xifres, són persones que hem tingut davant a qui hem mirat als ulls, i per les quals no hem pogut fer res moltes vegades perquè no s’hi podia fer res, però algunes altres sí que s’hauria pogut fer més i millor si hi hagués hagut una previsió i mitjans adients.

—És una crítica a tots els governs?
—Sí, sí. Evidentment, com que l’estat ha agafat el comandament general de la pandèmia, n’és el màxim responsable. Però a l’àmbit autonòmic també, perquè recriminem com s’ha portat la gestió de la crisi. No únicament en la previsió, sinó també en els protocols d’actuació. Anaven tres passes endarrere de la realitat. Hem estat desprotegits durant bona part de la pandèmia i ningú no n’ha donat resposta, ni ningú no té intenció de ser responsable d’això que passa. Suposo que en poc temps començarà a haver-hi accions legals contra tot això que ha passat. La cosa no es quedarà aquí. Hi ha molts morts que no poden quedar en va.

—Teniu previst d’emprendre accions legals?
—Sí, sí. De fet, a la web tenim un accés on podem fer una denúncia. Tenim un equip d’assessors legals que redacten tota la informació necessària per a poder fer una demanda.

—Una demanda contra qui?
—Contra els responsables tant a escala autonòmica, de la Generalitat, com a escala estatal.

—Al sindicat poseu molt èmfasi en la falta de reconeixement que dieu que té la professió. Per què?
—Perquè som el col·lectiu majoritari dins la sanitat. I perquè sempre hi ha hagut un temor del col·lectiu dels metges, com si volguéssim trepitjar-los les competències. Però nosaltres tenim un marc competencial molt clar i no el volem canviar. Volem que se’ns respecti i no necessitem supervisors. Socialment es reconeix molt la labor del metge, però el control, l’evolució i el seguiment del malalt gairebé sempre el fa infermeria. No tenim visibilitat. Som una veu que es tapa. Fa poc, TV3 va fer un reportatge sobre la crisi sanitària on es parlava d’aspectes que afecten directament els infermers, i no n’hi apareixia cap. Ni un.