Ester Gea-Mallorquí: “Les dosis de reforç haurien d’haver estat contra la delta”

D’ençà que, la setmana passada, Sud-àfrica va avisar que havia identificat una variant del coronavirus amb una gran quantitat de mutacions que havia fet disparar els contagis, s’ha originat una gran alarma per la por de tornar a una realitat que semblava que deixàvem enrere: restriccions, col·lapse sanitari i morts. L’OMS la va catalogar de preocupant i hi va donar el nom d’òmicron, com la quinzena lletra grega. Encara és aviat per a saber què passarà si l’òmicron es fa majoritària, però els primers estudis científics ja comencen a aportar llum sobre això. En parlem amb Ester Gea-Mallorquí, doctora en virologia i investigadora del Departament d’Immunologia Viral de la Universitat d’Oxford (Regne Unit).

—L’alarma per la variant òmicron és justificada?
—De moment, no ho sabem, falten moltes dades. Ha saltat l’alarma perquè s’ha vist que desplaça la variant delta –que ara és la majoritària–, perquè sembla que es transmet molt ràpidament, i perquè hi ha moltes mutacions a la proteïna Spike, que és la proteïna contra la qual estem vacunats. Això és important perquè com més mutacions hi hagi en aquesta proteïna, més fàcil és que el virus no es trobi afectat per immunitat creada amb la vacuna (que és a partir de la seqüència original del virus). La variant delta ja té mutacions a la Spike, i és probable que per això hi hagi més gent vacunada que s’ha infectat d’aquesta variant, tot i que continuen protegits contra la malaltia greu. L’òmicron encara té més mutacions a la Spike. Per tant, hi ha més possibilitat que esquivi la immunitat creada per anticossos produïts per la vacuna; així i tot, la immunitat protectora de cèl·lules T no ha estat gaire afectada amb cap de les variants, ara com ara.

—Això s’observa de l’estudi del virus, però encara no sabem què passarà quan s’estengui del tot, oi?
—Exacte. Tot això són previsions, perquè s’ha vist que algunes d’aquestes mutacions podrien evadir la immunitat creada amb la vacuna. N’hi ha algunes que ja s’havien vist a les variants alfa, beta, gamma i delta, però no totes juntes en una única variant. A vegades, quan hi ha una mutació, una segona mutació en un altre lloc del virus l’anul·la, fa com si fos zero. S’ha de veure què passa. Hi ha moltes mutacions, però hem de veure què passa realment. Podria ser que el conjunt de mutacions no afectessin tant l’evasió de la immunitat.

—Repassem les particularitats que s’han observat a la variant òmicron. És més transmissible?
—No ho sabem ben bé; cal estudiar-la millor tant en l’àmbit epidemiològic com biològic. Tot apunta que pot ser més transmissible, que no necessàriament vol dir més greu. Podria ser que aquestes mutacions fessin que el virus s’enganxés millor a les cèl·lules o fins i tot que hagi canviat el tropisme, és a dir, que entri d’una altra manera a les cèl·lules. Com que hi ha moltes mutacions, s’ha d’esperar a saber si realment és més transmissible i per què, però falten dades sòlides.

—Pot infectar gent immunitzada?
—Algunes de les mutacions que té la variant òmicron han estat estudiades separadament i sembla que podrien fugir de la immunitat ja creada. Si algunes mutacions fugen dels anticossos que fem amb la vacuna, hi ha més probabilitat que ens infectem. De tota manera, hem de veure què passa amb tot aquest conjunt de mutacions juntes. Dins la immunitat adaptativa, la que fem específicament per protegir-nos d’un patogen i que creem o bé amb una primera infecció o bé amb una immunització com la vacuna, tenim dues branques, la dels anticossos i la de les cèl·lules T. Els anticossos serien més responsables d’una immunitat esterilitzadora, és a dir, que evitaria la infecció; en canvi, la immunitat cel·lular o de les cèl·lules T ens protegeix majoritàriament de la malaltia. De les darreres, de moment no hi ha cap variant que n’hagi escapat gaire, però amb òmicron no ho sabem encara. És per això que la comunitat científica reclama que les vacunes no es basin només en una proteïna del virus, sinó dues. Una possibilitat seria la nucleocàpsida. Aquesta nova variant té moltes mutacions a la proteïna Spike, però gairebé no en té a la resta de proteïnes. Podríem especular, doncs, que la gent que ja ha estat infectada serà menys susceptible a òmicron perquè ha tingut contacte amb unes altres proteïnes del virus.

—Justament, l’OMS també va dir que semblava tenir una capacitat més gran de reinfecció en persones que ja havien passat la malaltia.
—Crec que és poc probable, però les dades ens ho resoldran. Les vacunes fan una immunitat protectora, però no esterilitzadora. Protegeixen de la malaltia, però no de la infecció. Amb la infecció natural pot ser que passi això mateix, però també hi ha una immunitat protectora. És a dir, podria haver-hi reinfecció perquè es tracta d’una nova variant, però és probable que conservem la protecció contra la malaltia greu. Ara, la infecció natural ens exposa a totes les altres proteïnes del virus que no tenim amb la vacuna. Això fa que tinguem una immunitat molt més diversa i, per tant, que el virus no pugui escapar tan fàcilment de les defenses.

—I no podria ser que passés com amb la grip, que, malgrat haver-la passat un any, la pots tornar a agafar l’any següent perquè el virus ha mutat?
—Parlem un altre cop de la immunitat esterilitzadora, la que evita la infecció i que de moment no hem assolit contra el SARS-CoV-2 en tots els individus. Per tant, hi hauria l’opció que ens poguéssim reinfectar. Veurem com afecta el desenvolupament de la malaltia i si estem igualment protegits contra formes greus de la malaltia. De totes maneres, una vegada has estat exposat a totes les altres proteïnes del virus tens una resposta més diversa i probablement menys susceptible a les diferents variants.

—Sabem quins símptomes causa la variant òmicron?
—No encara, perquè la majoria de gent infectada és jove. I entre els joves la malaltia és més lleu. El resultat és una mica esbiaixat, de manera que cal esperar una mica. Se sospita que la variant òmicron és més transmissible, però no sabem si és més greu o no.

—Una altra de les mutacions fa que es pugui veure si algú s’ha encomanat de la variant òmicron amb la mateixa PCR, sense que calgui fer la seqüenciació genètica. Per què?
—La PCR mira diverses zones del virus. Si n’hi ha una que no encaixa amb la teva seqüència, no hi apareix. Si tot et surt positiu excepte en una banda, que surt negativa, és perquè allà hi ha una mutació. Si la PCR veu que falta un fragment concret que just la variant òmicron té mutat, es pot sospitar que és d’aquella mutació, però caldria confirmar-ho amb una seqüenciació genètica.

—Un estudi a les aigües residuals de Catalunya diu que la variant òmicron circula pel país de fa dues setmanes. Què podem esperar que passi?
—Tenint en compte el que s’ha vist a la resta del món, amb la ràpida corba de desplaçament de la variant delta, és clar que aviat òmicron serà la variant majoritària a tot el món. Posar fronteres a un virus que ja sabem que és aquí no té gaire sentit, tot i que cal un control. Amb els arbres filogenètics del virus podem veure un gran salt que no sabem d’on surt –però l’opció més acceptada és que hagi sorgit d’un pacient immunodeprimit– i sembla que es va originar cap a mitjan octubre. Segurament ja fa temps que circula.

—S’ha localitzat l’origen de la mutació?
—L’opció més acceptada és que la variant òmicron ha sorgit en un individu immunodeprimit, probablement VIH positiu. Els arbres filogenètics ens ensenyen el llinatge del virus i les mutacions petites que fan. Normalment, les variants que tenen la capacitat d’evadir la resposta immune sorgeixen en persones que no tenen un sistema immunitari al 100%. Una persona sana resol la infecció relativament de pressa, i tot i que el virus pot mutar cada vegada que es reprodueix, no acumula mutacions perilloses perquè una vegada fem una resposta immune el cos és capaç d’eliminar-lo d’una manera ràpida i efectiva. En canvi, en una persona immunodeprimida la infecció dura més temps. I com que fa una resposta immune que no acaba de ser completa, el virus fa mutacions dins el cos per saltar aquesta resposta immune que no és capaç d’eliminar-lo tan de pressa. Després, quan el virus torna a la població general, ho fa amb una mutació capaç d’esquivar algunes de les defenses.

—En un context amb més del 70% de la població total vaccinada del tot, com és el nostre, cal patir?
—Hem de veure quina és la resposta de les vacunes a aquesta variant. Sóc bastant optimista. Crec que sí que hi ha certa escapada vacunal per als anticossos, però que la resposta cel·lular ens donarà protecció contra la malaltia greu. Les primeres dades indiquen que les vacunes eviten també les hospitalitzacions d’infectats per la variant òmicron.

—Per què hi ha més mutacions en poblacions menys vaccinades?
—El SARS-CoV-2 és un virus de RNA que cada vegada que es multiplica fa errors al codi genètic; si aquestes mutacions li són avantatjoses es van conservant. Ara sabem que els vacunats que s’infecten amb SARS-CoV-2 resolen la infecció molt més de pressa, i, per tant, el virus no es reprodueix tant, alhora que produeixen molta menys quantitat de virus i també és menys infecciós. Per tant, una persona vacunada també ajuda a fer que el virus no es multipliqui de manera tan efectiva i baixa la probabilitat de mutacions. Alhora, produint menys virus i menys infecciosos tenen menys probabilitat de contagiar. A més, moltes de les persones vacunades sí que estan protegides contra la infecció, i, per tant, tallen la cadena de transmissió.

—Per a saber si els vaccins funcionen amb la nova variant hem d’esperar que s’estengui i observar la realitat o es pot saber abans estudiant al laboratori el virus mutat?
—Es podria veure com reacciona amb sang de gent ja vacunada, a veure si el seu sèrum és capaç de neutralitzar aquesta nova variant. Es podria fer ara mateix. També es podria veure si les cèl·lules T de la sang d’un vacunat reaccionen contra cèl·lules infectades amb aquest virus. El problema és que la resposta immunitària adaptativa de cadascú és una mica diferent, és un procés aleatori i alhora té una base genètica. Has de pensar en la proteïna Spike com si fos una peça de Lego. Aproximadament, té unes 1.300 peces. Cadascú de nosaltres és capaç d’identificar blocs diferents de vuit o nou peces, només. I segons això cada persona fa una resposta immunitària diferent. Si aquests blocs de vuit o nou peces són idèntics a la variant amb la qual es va fer la vacuna i amb la variant òmicron, tindràs protecció. Però si fas una resposta contra nou peces que, justament, la variant òmicron ha canviat, aquella resposta no et serveix. De totes maneres, cadascú de nosaltres fa diverses respostes a diferents blocs de la proteïna; per tant, tot i que en falli un, tindríem tota la resta.

—Si calgués adaptar el vaccí i fer una fórmula nova per a la variant òmicron, es podria fer ràpidament?
—La pregunta és per què encara no han adaptat els vaccins. Les dosis de reforç haurien d’haver estat contra la delta, la cosa més lògica és que siguin contra la variant majoritària. No sé on s’encalla. Només canviaríem una petita seqüència; per tant, pel que fa a la seguretat, tampoc no hauria de ser gaire complicat perquè el vehicle és el mateix, la seqüència és gairebé idèntica. No sé si on s’encalla és en l’àmbit administratiu. Si s’actualitzen les dosis de reforç, hauria de ser amb la variant que domini en aquell moment, i a més a més amb alguna altra proteïna del virus que ens ajudi a tenir-lo més collat.

—De tots els vaccins que hi ha, no n’hi ha cap que sigui d’una altra proteïna?
—Totes es basen en la proteïna Spike perquè és la que has de neutralitzar el virus i evitar la infecció. Però passa que totes les farmacèutiques buscaven una vacuna que fes una immunitat esterilitzant. És a dir, que evités la infecció, però com hem vist això no s’ha aconseguit del tot. Hi ha estudis que es fan –Oxford, per exemple, fa un estudi clínic– sobre vacunes intranasals, que sembla que donarien una immunitat esterilitzant contra la infecció. Aquestes vacunes creen una immunitat molt forta a la mucosa de la via d’entrada, i bloquen la via d’entrada del virus

—Si es vol aturar la transmissió, té solta que les úniques mesures que es prenguin ara siguin estendre el passaport covid? O és més aviat per a incitar els no vaccinats a fer-ho?
—El certificat covid és una bona mesura. En una sala plena de vacunats, baixa molt la probabilitat que un infectat infecti els altres. Les vacunes no eviten al 100% que t’infectis, però sí que hi ha persones que fan immunitat esterilitzant i que no s’infecten. És més, una persona vacunada, quan s’infecta, crea molt poc virus, de manera que baixa molt la seva capacitat infectiva. Depèn molt de cadascú, però per norma general una persona vacunada és poc infecciosa. Si agafa la covid pot posar-se malalt i tenir símptomes lleus, però a l’hora de produir virus en farà molts menys i serà un virus no tan infecciós com el que produiria algú no vacunat. Crec que el certificat covid és una gran mesura, que vull que implantin aviat a Anglaterra. Aquí tenim un augment brutal de casos des de fa més d’un mes i, després de molt de temps sense gairebé cap mesura, ara tornen les màscares.