Ester Gea-Mallorquí: ‘Es preveu de tenir els resultats del vaccí d’Oxford a final d’estiu’

Ester Gea-Mallorquí és doctora en Virologia i investigadora al Departament d’Immunologia Viral de la Universitat d’Oxford (Regne Unit). El seu laboratori acostuma a investigar la resposta immune al VIH, però amb l’aparició del nou coronavirus la majoria d’equips de la unitat s’han focalitzat a investigar la resposta immune al virus.

Tot i no formar part l’equip d’investigació a l’Institut Jenner (Oxford) que ha desenvolupat el vaccí pel coronavirus, la proximitat i el coneixement sobre les investigacions recents la va portar a fer un fil divulgatiu a Twitter explicant els darrers resultats del vaccí. Atén la trucada de VilaWeb per parlar del vaccí i la immunitat cel·lular amb la voluntat divulgativa de desxifrar pel públic general els resultats publicats en revistes científiques.

—‘El vaccí és segur i produeix immunitat.’ A partir d’ara, què queda?
—A partir d’ara s’ha de veure si aquesta immunitat generada és prou per a protegir-nos de la infecció.

—Pot ser que el vaccí no ens protegeixi?
—Fer una resposta immune significa que el cos reacciona a un patogen, però si aquesta resposta immune ens pot protegir d’una segona infecció és una altra cosa. La immunitat generada, encara que no ens protegeixi de la infecció, reaccionarà més ràpidament i ens pot ajudar a estar menys malalts. En vacunes podem esperar dos tipus d’immunitat: una immunitat esterilitzant, que directament eviti la infecció; i una immunitat generada que ens ajudi a respondre més ràpidament i controlar la infecció, encara que no sigui capaç d’evitar-la. La fase 3 de la investigació es focalitza en avaluar si la immunitat del vaccí és protectora o no.

—Quant de temps pot durar, aquesta fase 3?
—Es preveu de tenir resultats a finals d’estiu. Es necessita també avaluar diversos factors que no han entrat fins ara als assaigs, per exemple, si el vaccí genera immunitat sense efectes adversos en gent gran i més població de risc, que és molt important. Necessitem saber si la immunitat generada serveix per a tothom, sobretot a la població vulnerable, i si els protegeix.

—Què passaria si a la fase 3 es descobrís que la immunitat que es genera no és protectora?
—El vaccí d’Oxford ha fet estudis preliminars en macacos i s’ha observat que protegeix els pulmons de la infecció, però no la part superior del sistema respiratori. La immunitat generada, per tant, ajudaria a controlar la infecció, però no donaria una immunitat esterilitzant. De moment, la majoria de vacunes en estudi es basen en la proteïna S, que és la que utilitza el virus per entrar a les cèl·lules. Aquest és el cas del vaccí d’Oxford i el de més en desenvolupament, que amb els primers resultats en animals sembla que eviten les pneumònies greus, però no la infecció.

—Si als macacos no els protegeix, hem de descartar que ho faci als humans?
—Tot i que ens dóna una pista per on poden anar les coses, no podem traslladar directament aquests resultats a la reacció que tindria en humans perquè aquests estudis utilitzen altes dosis de virus per infectar els animals un cop vaccinats, i no seria equivalent a la quantitat de virus que podria infectar una persona. A l’estudi preliminar en macacos del vaccí ChAdOx1 nCoV-19, un cop s’ha inoculat als animals amb SARS-CoV-2, no es troba virus als pulmons i no desenvolupen pneumònia, però es detecta virus al nas. Per què? Potser és perquè al nas el virus s’ha pogut replicar o perquè els han posat una dosi tan alta que encara n’hi queda.

—Pot ser que algun altre vaccí sí que aconsegueixi immunitat protectora?
—Aquesta és la intenció, pot ser que triguem un temps fins que entenguem ben bé quines característiques de la resposta immune es correlacionen amb la protecció. De moment, la majoria de vacunes se centren en la proteïna S. Perquè, com que és indispensable per a entrar a la cèl·lula, si generem anticossos en contra d’aquesta proteïna, podem blocar-la i evitar la infecció. Els anomenem anticossos neutralitzants, que són els anticossos que ens interessa que generi un vaccí, juntament amb una immunitat cel·lular. Hi ha moltes propostes de vacunes, i de moment no tenim res ni quant a tractament ni en l’àmbit profilàctic, així que algun tipus d’avenç en aquest sentit seria igualment important.

—Quines diferències hi ha entre la immunitat humoral i la cel·lular?
—La resposta immunitària es divideix en dos temps; en un primer moment, apareix la resposta innata, que detecta qualsevol senyal d’alarma al cos i crida la immunitat específica, que arriba després i es dirigeix contra un patogen concret, i pot crear memòria. Dins la immunitat específica hi ha dos braços: la immunitat humoral, que és la que produeix les cèl·lules B, que produeixen anticossos; i la immunitat cel·lular, que genera les cèl·lules T. Les cèl·lules T es divideixen en dos tipus principals: les CD4+, que són les cèl·lules T col·laboradores i que ajuden les cèl·lules B a produir anticossos; i les CD8+, que també anomenem citotòxiques, que eliminen les cèl·lules que estan infectades. Un bon vaccí, per tant, ha de ser capaç de generar una memòria immunològica tant en immunitat humoral com cel·lular.

—I totes dues són igual d’importants per a plantar cara al coronavirus?
—Si ens basem en el coneixement de l’epidèmia de la SARS, causada per un virus molt semblant, els anticossos poden arribar a durar fins tres anys després de la infecció, però la immunitat cel·lular sembla que és molt més llarga. Fa una setmana, un estudi va publicar que, disset anys després de l’epidèmia, els malalts recuperats encara tenen aquesta memòria immunològica de cèl·lules T. La memòria d’immunitat cel·lular no blocaria directament el virus, però generaria una resposta molt ràpida que aniquilaria totes les cèl·lules infectades. El tipus de resposta depèn del patogen, però en veient què passa amb la SARS, podem pensar que la immunitat cel·lular serà més persistent en el temps.

—I les dues immunitats són igual de potents?
—Tenen funcions diferents, així que no parlaria de comparar-ne la potència. Una podria blocar els virus i impedir que entri a les cèl·lules, i també opsonitzar les cèl·lules ja infectades perquè siguin destruïdes. Opsonitzar vol dir que els anticossos de les cèl·lules B detecten algun antigen del virus en una cèl·lula infectada i inicien uns mecanismes per eliminar aquestes cèl·lules. Les cèl·lules CD8 maten les cèl·lules infectades secretant unes substàncies anomenades citoquines, i són crucials per a resoldre la malaltia.

—Dues persones diferents que ja han passat la malaltia són igual d’immunes a una nova infecció, o aquesta resposta és variable?
—La resposta és variable. De moment, s’ha vist que les persones que han passat la malaltia de manera lleu tenen un nivell d’anticossos menor que les persones que han estat greus. No sabem si això vol dir que en el cas que aquests anticossos siguin protectors, aquestes persones que han passat la malaltia més lleu estiguin menys protegides. Hi ha gent que ha passat la malaltia de manera molt lleu que sembla que no tenen els anticossos. Això pot ser perquè o no ha fet resposta humoral o els tenen a nivells molt baixos i no es poden detectar. D’una altra banda, sí que es detecta una immunitat cel·lular. Si és més potent que la d’algú que ha passat la malaltia greu és una cosa que s’estudia.

—Això vol dir que hi ha gent que ha passat la malaltia però que no ho sap perquè les proves d’anticossos són negatives?
—Que les proves d’anticossos siguin negatives no és una assegurança que no hagis passat la malaltia, i tenir anticossos tampoc no assegura que estiguis protegit. Potser s’ha passat fa temps i no es tenen nivells detectables. Les proves per a comprovar si hi ha immunitat cel·lular són més complexes i de moment no es planteja utilitzar-les de manera generalitzada.

—Si finalment es veu que el vaccí funciona, quant de temps caldrà esperar per solucionar la pandèmia?
—El vaccí ChAdOx1 nCoV-19 fa temps que es produeix a gran escala. El temps és molt valuós i, tot i no saber si genera una immunitat protectora, s’ha pres la decisió de tenir-la llesta com més aviat millor. Si en acabar la fase 3, el vaccí genera una immunitat protectora i es comencés a plantejar aleshores la producció, la disponibilitat per a la població es veuria retardada. Amb aquest vaccí hi ha prou indicis per a pensar que podria donar algun tipus de protecció. Quin vaccí es triarà, de quantes dosis es disposarà, quan seran disponibles i la manera com cada país gestionarà tota aquesta logística són diversos factors que influiran en el desenvolupament de la pandèmia.