04.08.2016 - 22:00
|
Actualització: 05.08.2016 - 01:46
La publicació d’un article desafortunat a Der Spiegel que insinuava que Espanya tan sols podria aturar un referèndum ‘il·legal’ d’independència a Catalunya amb ‘les forces de l’ordre’ ha sorprès alguna gent. Doncs no hauria de ser així.
En primer lloc perquè cap article de cap publicació no representa gaire cosa més que qui l’escriu. Ja s’ha acabat l’època en què llegies la portada de la Pravda o et fixaves atentament en l’escaleta de la BBC Ràdio per mirar d’extreure conseqüències sobre la política exterior de la URSS o el Regne Unit. Al segle XXI la diplomàcia i el periodisme, per sort, han evolucionat prou perquè no siga necessari que parlen els mitjans en nom dels estats. Especialment en el cas d’Alemanya. El periodista de Der Spiegel senzillament parla per ell mateix i únicament ensenya els seus fantasmes i opinions.
Dit això, també és evident que en aquest punt del procés d’independència nosaltres estem sols davant del món. Però és que és així com hem d’estar.
Passa que els qui estan en contra de la independència ara mateix tenen el camp lliure per córrer, com ho fa aquest periodista. Ells no hi perden res ni posen res en joc quan ens ataquen. En canvi, mentre no la proclamem i ens convertim en un entrebanc impossible d’esquivar, els qui hi podrien estar a favor, o que calculen que hi estaran, senzillament ens esquivaran. Evitaran de pronunciar-se per tal de no causar un problema internacional quan aquest encara no existeix.
Per això en aquest moment els silencis són més importants que les paraules. Per això la millor notícia ara és el silenci eixordador de la Unió Europea i les cancelleries europees principals, sobretot si el posem en contrast amb aquelles declaracions histriòniques a les quals ens tenia acostumats la Comissió Barroso. No recordeu les amenaces diàries? Que les sentiu avui?
Al nostre país encara hi ha algú que confia massa que algú ens salvarà de l’enfrontament. Això no passarà i prou. Fa pocs dies publicàvem una entrevista interessant amb el periodista Romaric Godin. Ell ho deixava clar: ‘La Unió Europea no pot fer d’àrbitre entre Catalunya i Espanya’. Aquest periodista francès és dels més ben informats sobre la situació catalana i les seues diagnosis solen ser exactes.
Fiquem-nos-ho al cap: les reaccions únicament arribaran en la mesura que siguem un entrebanc, impossible d’esquivar. Però sempre després. Ningú no frenarà Espanya ni l’amenaçarà abans de la proclamació de la independència. Una altra cosa és què passarà immediatament després, quan per a ells ja siga massa tard tot.
L’experiència de les altres independències ens demostra que el no ràpidament esdevé sí –Estats Units i la UE van advertir Eslovènia solemnement que no la reconeixerien, just quaranta vuit hores abans de reconèixer-la. I la política exterior de la Generalitat adoba molt bé la presència internacional des de fa anys.
Qui ha de saber què ha de saber ja ho sap, i té presents els canals que ha de fer servir. Eixa feina ja és feta i ha estat molt ben feta. Ara, perquè articles com aquest deixen de tenir gens d’importància, ara cal tan sols fer el pas definitiu, abandonar finalment l’àmbit autonòmic i proclamar-se estat. Sense esperar res abans de ningú ni demanar res abans a ningú. Tothom ha funcionat d’aquesta manera i nosaltres no en serem l’excepció.
[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]
