Estem a punt per la Reforma Horària?

Ariadna Bruguera (@AriadnaBruguera) i Júlia Canals (@JuliaCanals2)

La coalició política balear Més per Menorca va presentar el 25 d’octubre una Declaració Institucional del Parlament de les Illes Balears al Congrés dels Diputats que demanava al govern espanyol que es mantingués l’horari d’estiu tot l’any a les Illes Balears. La iniciativa, plantejada inicialment per la plataforma Illes amb Claror, va rebre el suport de tots els grups parlamentaris. Per altra banda, el País Valencià també s’hi ha afegit: tots els partits de les Corts han donat suport a la proposta. Argüeixen que amb les noves polítiques es poden aprofitar amb més eficiència les hores de sol i reduir costos econòmics.

Cal tenir en compte que, degut a la ubicació geogràfica de l’estat espanyol, a Galícia es pon el sol fins a 50 minuts més tard que a les Balears. El govern espanyol, però, ha rebutjat la proposta argüint que no hi pot haver franges horàries diferenciades en un mateix estat (a excepció del cas de les Illes Canàries).

Per què a l’estat espanyol es canvia l’hora dos cops a l’any?

El canvi d’hora realitzat a finals d’aquest mes passat d’octubre va fer endarrerir els rellotges una hora, fet que comporta matins més llargs coberts pel sol i tardes cada vegada més fosques durant tot l’hivern. És un canvi contrari al de l’estiu, quan els rellotges s’avancen una hora i, per tant, les tardes es fan més llargues i el sol il·lumina el cel fins tard. Aquests canvis horaris (març i octubre), que es mantenen des de fa més de 70 anys, van ser fixats per una directiva europea l’any 2000 per tots els països de la Unió Europea.

En teoria, l’objectiu del canvi d’hora que es realitza dos cops l’any a l’estat espanyol és el de la reducció del consum energètic ja que, d’aquesta manera, es fa coincidir les hores de llum amb la jornada laboral i, així, la indústria redueix la despesa en electricitat. Tanmateix, aquesta modificació no s’hauria de dur a terme si el país tingués l’hora que li correspon segons la seva situació geogràfica.

Infografia d’elaboració pròpia.

Un model horari d’origen feixista

A l’estat espanyol la situació és bastant singular. L’any 1940, el dictador espanyol Francisco Franco va adoptar el fus horari (GMT+1) per fer coincidir l’hora amb tots els territoris conquerits per l’Alemanya nazi. Mentre que la majoria de països europeus afectats de la mateixa manera van retornar al seu fus, l’estat espanyol no ho va fer i, per tant, avui tenim una hora de més que perjudica l’aprofitament de les hores solars. Cal destacar que durant la guerra del 1936-1939, les franges horàries dins el mateix estat eren desiguals, ja que els bàndols enfrontats ho van modificar d’acord amb el que més els convenia. Així ho explica aquest article, que aprofundeix en les raons històriques i nazis del canvi horari.

A més, durant el segle XIX, es van disposar 24 línies verticals imaginàries (coincidents amb les 24 hores que té el dia) de 15 graus cadascuna damunt la Terra, que quedava dividida a parts iguals. A partir d’aquí, es va establir un meridià zero (GMT + 00) –meridià de Greenwich–, que passa molt a prop de Castelló, com a punt de partida, al qual se li sumava una hora d’est a oest per cada franja de 15 graus (fus horari) i se li restava en direcció contrària. Per tant, per posició geogràfica, el nostre país hauria de tenir la mateixa hora que Anglaterra.

Imatge extreta del portal www.edu365.cat

Diversos personatges històrics, com ara l’astrònom George Vernon Hudson i William Willet, van proposar a finals del segle XIX i principis del segle XX canvis horaris per tal d’aprofitar les hores de sol a diferents països europeus. Però no va ser fins a la Primera Guerra Mundial que la idea dels canvis es va estendre per tot el continent europeu amb l’objectiu de promoure l’estalvi energètic. En primer lloc, per estalviar carbó en una època de crisi degut a la situació bèl·lica del continent i, en segon lloc, per estalviar el consum de carburant arran de la primera crisi del petroli.

Ja fa anys que l’estat espanyol va abandonar l’horari que li pertocava (el de Londres) per adaptar-se a l’horari imposat per Hitler i Franco. Des de fa més d’una dècada, l’Associació per la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE), lluita perquè l’estat recuperi el fus que li pertoca. Però no ha estat fins al 2014 que ha nascut de la societat civil la Iniciativa per a la Reforma Horària, que a més de tenir la mateixa finalitat, vol fer també una reorganització del temps per tal de millorar tots els àmbits de la vida, tant el familiar com el personal però, sobretot, el laboral. Es tracta d’una associació plural formada per diversos representants d’institucions públiques i representants d’entitats socials i acadèmiques.

D’acord amb la idea d’adaptar l’hora espanyola segons la situació geogràfica corresponent, les Illes Canàries seguirien tenint una hora menys, ja que el seu fus horari està per davant del d’Anglaterra. En aquest sentit, si es volgués complir amb el criteri del canvi horari per raó de la ubicació, l’estat espanyol quedaria inevitablement dividit en diferents franges horàries.

Per què és necessària una reforma horària?

Un dels principals inconvenients del model horari actual és la dificultat per conciliar la vida laboral amb la familiar. A l’estat espnayol són molt pocs els avanços que s’han fet en aquesta matèria. Però el naixement a Catalunya de la ja esmentada Iniciativa per a la Reforma Horària va suposar un punt d’inflexió en aquest àmbit. El seu lema és: Reorganitzar els horaris per viure millor.

Fabian Mohedano, promotor de la plataforma i diputat de Junts pel Sí, al·lega que a Espanya la jornada laboral s’allarga sempre fins a les 19:00 o 20:00h, mentre que en molts d’altres països de la Unió Europea s’acaba al voltant de les 17:00h. És per això que proposa dinar a les 13:00h i sortir de la feina abans.

L’objectiu és un canvi d’hàbits progressiu, resultat d’un acord col·lectiu que s’ha d’aconseguir per a tots els sectors de la societat. Per això és necessari un pacte que impliqui l’àmbit de l’educació i la universitat, els hospitals, la funció pública i un canvi, inclús, del prime time televisiu.

Les estadístiques demostren que l’estat espanyol és un dels estats, dins la Unió Europea, en què es dormen menys hores. I, és, també, un dels primers estats en fracàs escolar, obesitat infantil, problemes d’estrès, accidents laborals i de trànsit i d’altres. Alguns d’aquests problemes, segons diversos estudis, poden estar vinculats a manca d’hores de son. Per una altra banda, la majoria de països europeus que treballen menys hores, com ara Bèlgica o Alemanya, són més productius.

La Iniciativa per a la Reforma Horària pren com a referència l’organització del temps d’aquests països líders en producció i creixement econòmic. Però els seus impulsors afirmen que el projecte va més enllà del simple canvi horari i la incidència que pugui tenir la llum solar sobre el cos humà, sinó que el que realment hem de modificar són els costums. Un exemple d’això seria França, que tot i tenir el mateix fus horari que l’estat espanyol, els seus costums i ritmes de vida afavoreixen que el cos no senti tant el desajust horari.

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies del Govern de la Generalitat de Catalunya, Dolors Bassa, s’ha posicionat també a favor d’un canvi d’horaris en el sector empresarial. Argumenta que a l’estat espanyol es treballen 277 hores més que a d’altres països de la Unió Europea. Tot i així, la productivitat és molt inferior. A més, posa èmfasi en la necessitat de modificar els horaris perquè ‘les empreses que apliquen la conciliació horària són un 19% més productives’.

Beneficis pel teixit empresarial

Segons la presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH), Esther Sánchez, ‘l’Estatut dels Treballadors està basat en un model fordista que ja no existeix. És essencial tenir en compte que el temps productiu a les empreses afecta als àmbits cívics i socials’. A més, en una sessió informativa sobre la Iniciativa per a la Reforma Horària que va tenir lloc el passat 4 de novembre al Caixaforum, la presidenta va argumentar que ‘els models vigents d’organització del treball estan pensats per una població hegemònica, formada d’homes treballadors, i no s’adapten a la diversitat actual que hi ha al mercat laboral’.

Sessió informativa d’Iniciativa per a la Reforma Horària, anomenada ‘El teixit productiu davant la Reforma Horària‘. Divendres, 4 de novembre a Caixaforum. Fotografia pròpia.

En aquest sentit, una bona administració del temps per a cada activitat comportaria una sèrie d’avantatges individuals. Les capacitats de rendiment en el treball augmentarien, de la mateixa manera que creixeria el rendiment acadèmic. Alhora, es reduiria el cansament i, conseqüentment els accidents que se’n deriven.

Tot i així, pel que fa a l’educació secundària, Àlex Castillo, vocal d’Igualtat d’oportunitats de la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya, assegura que actualment els horaris lectius dels instituts ja van en la línia del que proposa el nou marc horari. Per tant, la diferència seria mínima. El que sí que s’afectaria són les activitats extraescolars, que s’avançarien i, conseqüentment hi hauria més temps en família.

En quant al món laboral, mentre que el 80% de persones a la resta de països europeus ja treballen des de les vuit del matí, a l’estat espanyol aquest percentatge amb prou feines arriba al 30%. Bassa afirma que un dels principals objectius de la iniciativa parlamentària és la conciliació de la vida familiar, personal i laboral, ja que d’aquesta manera el teixit productiu de les empreses espanyoles se’n beneficiarien notablement. Si reduíssim la jornada laboral i aprofitéssim les hores de son i d’oci, el rendiment personal en sortiria beneficiat i la productivitat empresarial es multiplicaria. Per això les empreses, en lloc d’instaurar directrius d’horaris tant estrictes, haurien d’adoptar polítiques de mèrits i establir un temps limitat per a dinar. Bassa explica que es podrien arribar a generar fins a 15 dies més cada any destinats a la vida personal i al creixement econòmic del país.

La Iniciativa per la Reforma Horària ha elaborat un Inventari sobre Reforma Horària orientat al sector empresarial, que proposa un model que pretén incidir en 10 àmbits diversos:

https://www.youtube.com/watch?v=nAoZcVwQWSg&feature=youtu.be

Prou afectacions del canvi horari

D’altra banda, si la reforma prosperés, ja no s’haurien d’ajustar els rellotges dos cops l’any, sinó que l’horari seria el mateix durant les quatre estacions. Alguns experts en cronobiologia (ciència que estudia la relació entre la biologia del cos humà amb el temps) determinen que  els canvis horaris afecten negativament el cos, el qual utilitza la llum solar per regular els processos cíclics com la son, la digestió, els cicles hormonals, l’estat d’ànim i les defecacions, entre altres. L’organisme tarda un parell de dies a acostumar-se a l’horari d’hivern i fins a quatre per adaptar-se al d’estiu. D’aquesta manera, el cos no hauria de fer el sobreesforç que li comporta el canvi d’hora.

Val a dir que el canvi horari no afecta a totes les persones de la mateixa manera, sinó que això depèn dels hàbits de cada un. Com més rígids siguin, més dur serà.

Millores en la salut

A més, la reforma horària comportaria una àmplia gama de millores en la salut. Els horaris actuals que fan que dinem i sopem tard i que el dia s’allargui fins a mitjanit, provoquen una sèrie de problemes en el nostre organisme. A nivell cognitiu, falta de concentració i atenció; a nivell anímic, irritabilitat, insatisfacció i ansietat; a nivell immunològic, més propensió a infeccions de tot tipus. Cal destacar alguns trastorns cardiovasculars i la tendència a l’obesitat, que en l’àmbit infantil ja arriba a un 15%, al nivell d’Estats Units.

Segons la dietista Clara Muñoz, ‘els principals problemes que presenta avui la gent a la consulta és que no troben temps per cuinar i, per tant, recorrent a opcions ràpides i poc saludables. Amb la reforma horària, es disposaria de més temps per tal de planificar els àpats. A més, es tindria més temps per dur a terme activitats d’àmbit personal com ara fer activitat física i formar-se professionalment’.

Tot i que l’esperança de vida actual sigui de 86,1 anys, aquesta xifra correspon a la generació més gran, la qual ‘va tenir un ritme de vida i horaris més ordenats’, segons Mohedano.

Infografia d’elaboració pròpia.

La Iniciativa per la Reforma Horària també és un procés participatiu

El Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, juntament amb l’entitat Iniciativa per a la Reforma Horària, ha posat en marxa un procés participatiu sobre la reforma horària. Aquesta iniciativa s’ha ideat amb l’objectiu d’informar a la ciutadania del territori català sobre el projecte de la reforma horària i escoltar totes les propostes d’aquests.

Les sessions es van iniciar el dia 20 de setembre i finalitzaran el 29 de novembre, i tenen lloc a diferents parts del territori: Terrassa, Barcelona, Igualada, Sort, Lleida, Lloret de Mar, Vilafranca del Penedès, Reus, Tortosa, Girona, Mataró i Esplugues de Llobregat.

A cada municipi es programen un parell de sessions: la primera és una conferència informativa, i la segona pren la forma d’espai de debat sobre els eixos en què es basa la reforma: ocupació i empresa; administració; educació, comerç i consum; cultura i oci, i mobilitat. El que es pretén és conscienciar a la població de que la reforma horària és una opció per millorar la qualitat de vida, enriquir la vida social i cultural del país, així com augmentar la competitivitat de l’economia i del sector professional català.

Petit sondatge de Cetrencada

Amb la intenció de veure què és el que opina un sector aleatori de la societat sobre la qüestió, s’ha realitzat una enquesta on-line que ha estat resposta per persones d’entre edat adolescent i adulta.

Un 71,6% dels enquestats s’han mostrat a favor de la reforma horària, al·legant motius com ‘uniformitzar horaris amb Europa’ o ‘facilitar la conciliació de la vida personal i laboral’. El 28,3% restant, contrari a la proposta, argumenta la seva resposta en base al desig de no voler canviar de ‘costums’ o a la por de ‘no aprofitar prou les hores de sol que tenim per localització geogràfica’.

D’una banda, d’entre el sector que ha votat ‘sí’ a la reforma horària, el 23,3% considera que aquesta, sobretot, beneficiarà a la seva vida social, precedida de la laboral amb un 20,9%. D’altra banda, el sector que ha optat pel ‘no’ ha decidit amb un 35,7% dels vots que el sector més perjudicat pel canvi de model horari seria el del consum energètic domèstic (argumentant que s’hauria de gastar molta més electricitat), mentre que el segon lloc l’ocupa amb un 14,3% la preocupació per la reducció del temps d’oci derivada de la disminució d’hores de sol.

Mohedano assegura que el que duu a un sector de la societat a ser reticent a la proposta és ‘la ignorància i la incredulitat‘. El que els allunya és ‘el desconeixement dels motius reals del perquè tenim els horaris que tenim’.

La Iniciativa, al Parlament

Després de dos anys, aproximadament, d’estudi i elaboració d’informes, s’ha creat al Parlament de Catalunya (dins de la Iniciativa per a la Reforma Horària) una Comissió d’Estudi de la Reforma Horària. Els diputats que formen part de la ponència que elaborarà la norma són: pel Partit Socialista Eva Martínez; per Catalunya Sí que es Pot Gemma Lienas; pel Partit Popular Fernando Sánchez Costa; per Ciutadans Laura Vílchez i per Junts pel Sí Fabian Mohedano.

Mohedano remarca la idea que la Iniciativa ha tingut bona rebuda per part de tots els partits polítics: ‘la prova és que tots van avalar iniciar aquest camí. Em crec la transversalitat en aquest tema. Després hi hauran matisos, per altra banda, necessaris i fins i tot saludables en el joc democràtic. L’enfoc principal és compartit‘.

A més, l’any 2015 es va aprovar un decret exclusiu pel Consell Assessor per a la Reforma Horària (CAHR), que defineix les línies directrius de la seva actuació i l’organisme com a òrgan col·legiat que té com a finalitat assessorar el Govern en relació amb les polítiques i actuacions que tinguin incidència sobre l’organització i ús del temps de vida quotidiana.

Concentració, legislació i sensibilització seran els tres eixos principals que guiaran el recorregut d’una llei que està enfocada per aconseguir ‘el moment zero’ durant el mes de setembre de 2018, moment en què tota la societat catalana s’haurà de sincronitzar per avançar alhora les agulles del rellotge.

D’altra banda, es va crear un fòrum de diàleg l’any 2007, anomenat Consell de Relacions Laborals, resultat de la voluntat de l’Administració de la Generalitat i de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya. Té per objectiu impulsar la participació institucional en matèria de relacions laborals. Ja l’any 2010, el Consell va publicar les Recomanacions per a la negociació col·lectiva en matèria de gestió del temps de les persones treballadores. En aquestes recomanacions s’indicava la necessitat de racionalitzar els horaris, no només laborals, sinó també socials.

Enguany, en el marc del tercer dels plans de treball que formen la Iniciativa per a la Reforma Horària, des del Consell de Relacions Laborals es planteja la introducció de mesures sobre temps de treball remunerat a la negociació col·lectiva i s’insta a les parts negociadores a, entre d’altres:

• ‘Promoure la inclusió de clàusules sobre temps de treball remunerat als convenis col·lectius, acords o pactes en els àmbits públic i privat amb la finalitat de conciliar la vida personal, familiar i laboral, i buscar l’equilibri entre les necessitats de les empreses i les persones treballadores (…)’.
• ‘Preveure des de la negociació col·lectiva la regulació de les borses horàries per tal que permetin a les empreses respondre a les necessitats productives i a les persones treballadores poder utilitzar-les al servei de la conciliació de la seva vida personal, familiar i formativa’.

El passat 4 de novembre, la Iniciativa per a la Reforma Horària va instar al Govern de la Generalitat a destinar per al 2017 una inversió d’1,4M d’€ en 36 programes d’acceleració, en els quals es veuen implicats 10 departaments. Fabian Mohedano i Esther Sánchez van lliurar als consellers Jordi Baiget i Dolors Bassa, i al vicepresident Oriol Junqueras, la proposta de pressupostos que ‘han de contribuir a la transició cap al moment zero de la reforma Horària’.

El conseller d’Empresa i Coneixement del Govern de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget, apunta a la necessitat d’aplicar aquesta proposta horària, ja que ‘fa 30 anys que vam entrar a la Unió Europea, i ja seria hora que ens harmonitzéssim també en horaris’.

Fabian Mohedano assegura que si la proposició de llei triomfés al Govern, s’hauria de començar per fer pressió a les administracions de cada població, òrgans més poderosos i, si convé, proposar que la nova llei d’horaris s’adaptés a un model prou flexible i ampli per no contradir un dret fonamental protegit per la nostra Constitució: la llibertat dels individus.

Segons que explica, el projecte de reforma està tirant endavant amb molta força. En els propers mesos, es farà pública una enquesta del CEO sobre usos del temps i percepció dels catalans sobre la Reforma Horària. D’aquesta manera, s’està desenvolupant el procés participatiu i el  procés de concertació (taules quadrangulars). Amb el resultat d’aquests dos processos s’impulsarà el Pacte Nacional per a la Reforma Horària (el gran acord social que impulsarà el Govern de la Generalitat).

A finals del mes de novembre, s’anunciarà que els grups parlamentaris s’han posat d’acord per tramitar la Llei de la Reforma Horària al Parlament de Catalunya. La Llei li encarregarà al Govern l’impuls del pacte nacional per la Reforma Horària, que ja s’està debatent. El 28 de novembre veurà la llum la primera campanya institucional a mitjans de comunicació sobre la Reforma Horària: per primer cop s’adreçarà un missatge al gran públic.