Estellés sopa amb tots els accents dels versos

Un any més, i ja són quinze, els sopars Estellés proliferen per tot el país. Els creadors d’aquesta meravellosa conjunció d’àpats i versos, Josep Lozano i Àlan Greus, afirmen que en tenen prop de cent de comptats i registrats a la web. Volen arribar a la xifra rodona de l’u i els dos zeros per commemorar, també, el centenari del poeta de Burjassot.

I entre tots els sopars hi ha el sopar connectat. Aquest que es va fer ahir simultàniament a València, a Palma, a Barcelona, a Andorra, a Perpinyà i a Brussel·les. Sis ciutats unides pel fil umbilical i irrompible de l’obra imperible d’Estellés, i per una missió que és la de sempre: dibuixar un país sencer.

Cada sopar d’aquestes sis ciutats va tenir la seua celebració, les seues característiques, el seu menú, el seu ritme i el seu vi. Hi havia les ganes de celebrar. De celebrar molt i de celebrar sempre. Sobretot a València, on manen aquells que han negat més de tres vegades el poeta de la paraula justa, aquells que han renegat tristament del patrimoni. Perquè no el poden mirar als ulls. Perquè Estellés és l’espill que els fa grisos i els diu què són.

A València, al vestíbul de l’Octubre CCC, el penell d’Andreu Alfaro girava amb tota la seua ondulació empès per un vent de ponent intempestiu i calent mentre els assistents al sopar cercaven lloc. Poetes, polítics, representants d’entitats que fan part de la plataforma Cent d’Estellés, joves, celebraven que la trobada no és estranya, sinó habitual.

Ismael Sempere, amb les cordes de Rubén Martí, va donar la benvinguda als assistents tot dient i interpretant i cantant els versos d’Estellés en un espectacle que ha titulat Vicent Romput i que repassa les peces més conegudes, però també algunes de més amagades i impressionants. Impressionants per la força amb què els diu.

Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià; Begonya Pozo, del Pen Català; i Yago, de joves d’Acció recitaren versos del poeta. Manel Alonso, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, passà per alt el compromís i llegí un poema del seu amic de l’ànima, Ramon Guillem, traspassat divendres passat.

En línia

El moment de la connexió entre els cinc sopars va tenir, com és habitual, aquells instants d’intriga i de suspens perquè la connexió, per bé que es prova i es comprova, sempre té algun problema imprevist. Amb tot, les salutacions es pogueren fer i va quedar constància que un dijous de tardor, en un mateix minut i un mateix segon, a Europa sonava Estellés. Carmina Andrés, superada i emocionada per la resposta de tot el país, una resposta increïble, va dir, tan sols pogué donar les gràcies i llegí un poema carregat d’ironia de L’hotel París… “Voleu dir que tractem amb un mort?” I a continuació, l’amic, perquè el segon poema que va llegir no era de son pare, sinó d’Ovidi Montllor.

A Barcelona, a l’Institut Pau Claris, van actuar Pau Alabajos, David Fernàndez, David Caño i Lu Rois. Xavier Antich, el president d’Òmnium Cultural, reivindicà la importància de la cohesió en la cultura i la llengua catalanes. Remarcà també la necessitat de reforçar la col·laboració entre entitats culturals dels territoris dels Països Catalans com ara Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear. “Quan l’odi i la intolerància intenten asfixiar-nos, replegar-nos sobre nosaltres mateixos no és una opció. El nostre país, país de països, es construeix a l’ofensiva, obert i generós, amb una llengua que ens articula i ens cohesiona”, digué.

De Palma estant, el president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, va recordar que Estellés havia fet seua Mallorca als anys cinquanta. Deia que era el seu refugi i hi va fer grans amistats, com ara Josep Maria Llompart i Francesc de Borja Moll. Va tastar el pa amb oli, que va qualificar d’eucarístic, i hi va publicar llibres. Per a Llabrés, compartir el sopar Estellés és una de les activitats més belles de la Federació Llull.

Al restaurant Versailles d’Andorra, Maria Cucurull, de Cultura Activa, va expressar la seua alegria de participar en aquesta comunitat estellesiana i d’afegir-se a aquesta festa de les lletres i la poesia.

A Perpinyà, els convidats al sopar eren els alumnes de català que van compartir el menjar que havien preparat. El duet del Pastor i el Pastisser digueren poemes al ritme de l’acordió. Guillem Dalmau també va celebrar el plaer de fer part d’aquest grup.

Laia Pérez a Brussel·les, en un sopar a l’Espai Valencià, va dir que s’havien ajuntat tot de valencians per a compartir i parlar. “Parlar la nostra llengua tan preciosa i sentir-nos part de la comunitat que la parla.” Àlex Blat va ser l’encarregat de posar-hi música.

Després del sopar, del vi i dels brindis, els micròfons es van obrir perquè tothom qui volgués s’alçàs i recitàs poemes amb tots els accents de la llengua, amb tots els regusts.

La internacionalització de la festa

La internacionalització de la festa Estellés es va completar amb la presència a l’Octubre d’un grup d’eurodiputats de l’Aliança Lliure Europea. Ahir van tenir una jornada a València, convidats per Vicent Marzà que, per exemple, els va dur al port per a explicar-los sobre el terreny la inconveniència d’ampliar-lo. Amb Marzà, al sopar hi havia Diana Riba, d’Esquerra Republicana; Ana Miranda, del BNG; Pernando Barrena d’EH Bildu; Lorena López de Lacalle, presidenta de l’Aliança Lliure Europea; Roccu Garoby, secretari general de l’ALE al Parlament Europeu, de Còrsega; Peggy Eriksson, de la minoria suedòfona de Finlàndia; Zsolt Szilagyi, de la minoria hongaresa de Romania; Claire Gago, del Partit Occità; Livia Volpei, del Femu, del govern de Còrsega; i Roberto Visentin, del Patto per l’Autonomia del Friül.